Èxit

Un relat de: Bartomeu Carles

La il·lusió de la seva vida havia estat, des de sempre, convertir-se en un gran dramaturg. Amb el temps conegué personalitats del món de l'escena i travà fins i tot certa amistat amb algun polític influent, entre canapè i canapè, en els entreactes de presentació d'obres alienes.

Finalment, aconseguí que li estrenessin una obra seva. Els seus contactes havien esdevinguts fructuosos. Més del que mai hagués pogut arribar a imaginar. L'obra s'estrenaria en ple centre de la ciutat, en el nou teatre públic, situat en el cor d'una de les grans artèries comercials. Per celebrar la construcció, les entrades serien gratuïtes durant el primer mes.

Aquell flamant autor va proposar tres històries inconnexes. Curtes, vint minutets cadascuna a tot estirar. No volia cansar el públic potencial que fins ara encara no el coneixia.

A les set de la tarda d'un calorós dia de juliol s'esdevingué la primera funció. La sala s'emplenà a vessar. Cada dia.

Des de la llotja d'escenari l'autor contemplava el teatre ple de gom a gom i somreia satisfet. "Segueixen venint", es deia, "i quina cara de felicitat que fan".

No s'adonava que a cada acte la major part de butaques eren ocupades per espectadors nous.

"Quina bona pensada", es repetia la majoria, reclinats còmodament als seients. "Una sala còmoda i fresca per descansar un xic".

Comentaris

  • somniar l'èxit[Ofensiu]
    jordigal | 12-11-2005

    Ingeniós.

  • no sé[Ofensiu]
    peres | 01-06-2005 | Valoració: 9

    si ho sabies, però sóc aficionat a comentar relats no comentats. He trobat aquest teu perquè m'ha interessat la introducció amb la indirecta aquella sobre els polítics. He dit: calla, que aquest pot ser interessant.

    És ben veritat això que s'explica aquí. Les aparences enganyen. Jo sempre ho dic als meus amics: hi ha d'haver una altra vida, i llavors quin munt de sorpreses veurem: els de dalt a baix, els de baix a dalt, els que sortien als diaris fent el tifa no se'ls veurà, els polítics... que es preparin, els polítics, perquè ho tindran magre per justificar tanta prepotència i tanta impunitat. Tant de bo que hi hagi una altra vida... I no sols per això, que ja seria un bon gaudi, sinó sobretot perquè es veurà que moltes coses que atribuíem a una causa, van passar per una altra, i molts fets que semblaven casuals eren en realitat causals, o a l'inrevés. Les aparences enganyen, sobretot pel que fa als èxits o fracassos.

    (Sort que enganyen, perquè si no... jo... ;-))

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bartomeu Carles

23 Relats

76 Comentaris

38580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Salutacions des de Girona, ciutat on vaig néixer un llunyà desembre de 1967 i on des de fa ja una colla d'anys torno a residir-hi després d'haver fet un petit tomb (Cambrils, Manresa, Logroño, Barcelona).

Malgrat que he picotejat en molts terrossos (la música, el magisteri, la psicologia) vaig aconseguir finalment una autèntica proesa (encara no me'n ser avenir): llicenciar-me en filosofia i lletres, secció d'història de l'art.

Ara, en aquestes terres, em guanyo la vida com a funcionari (intento ser dels que realment funcionen; no dels que es converteixen, per si mateixos, en una funció lamentable). Amb dedicació parcial, trec també el cap pel món de la docència.

Intento assaborir els petits plaers que la vida m'ofereix: una bona conversa, un paisatge colpidor, un xic de música, un àpat ben cuinat i degustat en bona companyia. És a dir, intento sentir-me part d'un món que viu i respira, ple de sons i sabors i en el qual l'amistat esdevé l'autèntica senyera que dóna sentit a tot el que sóc i el que puc arribar a ser.

Sense cap mena de dubte, el meu autèntic delit ha esdevingut la lectura i l'escriptura. Un bon dia vaig conèixer aquest web. I aquí em teniu, disposat a compartir personalitat i producció. Els vostres comentaris sempre seran benvinguts. Jo us faré arribar els meus. I, així, entre tots farem un xic més de camí.

A reveure!