Al país del Nil (VI): El Caire. En el gran mercat

Un relat de: Bartomeu Carles

El Caire té també un altre atractiu, irresistible per a la febre consumidora dels que vivim immersos en coordenades de consum perpetu: el gran mercat, el Khalili. A banda i banda d'una artèria caòtica, comunicada per un gran pont de vianants, s'obren dos sectors ben diferenciats.

L'un és el que sovintegen els turistes, un autèntic barri comercial ple d'escarabeus de lapislàtzuli, papirs modernament il·luminats, reproduccions de ceràmica, joies i petites xixes -les famoses pipes d'aigua-. Malgrat la seva especialització turística -i, per tant, el seu fort regust artificiós- passejar-s'hi pot deparar al principi un plaer tranquil, si aconseguiu convertiu-vos en un badoc que ressegueix tot un seguit d'estrets carrerons farcits de botigues a banda i banda, a la recerca tranquil·la d'un petit present que acabarà per erigir-se, també, en testimoni del vostre viatge.

Si voleu comprar, haureu d'aprendre a regatejar. Per increïble que us sembli, aquí no existeix un preu fix per a cada mercaderia a la venda, sinó que el preu depèn de l'habilitat del comprador i de la del venedor, i de la zona o l'hora del dia. És clar, un pot acabar realment fatigat a partir de la tercera transacció, en adonar-se que ha d'iniciar el ritual una i altra vegada i que intentar comprar cada peça que desitja acaba esdevenint una autèntica ascensió al Kilimanjaro. Però no hi ha més, és així. Preneu-ho a l'inrevés, com una cacera, de la qual podeu sortir victoriosos amb uns quants trofeus de caça. I si us cansa molt, espaieu les compres.

Només unes poques recomanacions, per si no heu tastat mai el sabor del regateig. En primer lloc, mireu de no despertar interès per allò que us interessi de bones a primeres; si el venedor se n'adona, us oferirà un preu de sortida més alt, perquè sap que el que voleu emportar-vos de la botiga, el que us interessa de debò, és precisament allò. Segonament, acostumeu-vos a començar regatejant per la meitat de la meitat del preu que us reclamen tot just començar (si el venedor us demana 10, oferiu-li 2,5). No tingueu por d'oferir un contra preu massa baix, perquè si és així, el venedor ja rondinarà i s'exclamarà ostensiblement, girant-vos l'esquena, donant-vos a entendre que li voleu prendre el pèl (i llavors, caldrà buscar una altra botiga on venguin el mateix, per començar de nou). En tot cas, val més que considereu que heu fet una bona compra si acabeu pagant la meitat del preu que us oferia inicialment el venedor (és a dir, si de 2,5 del vostre preu de sortida no passeu de 5 i tanqueu l'operació). El propietari de la botiga en traurà benefici segur, perquè és ell -i només ell- qui marca el límit del regateig a partir del preu de partida (i, per a un turista, el preu sempre serà més aviat alt; els venedors saben a més quin és el preu acceptable segons la nacionalitat de cada turista). Si el venedor es resisteix a baixar fins on vosaltres voleu podeu intentar una renúncia fallida: feu veure que no us interessa l'objecte perquè és massa car i encamineu-vos cap a la sortida com si hi haguéssiu decidit verdaderament desentendre-us (no us penseu: això també forma part del ritual i el venedor entendrà el vostre gest). Si el venedor està realment interessat a fer negoci, us cridarà i us rebaixarà el preu. I l'última recomanació: si no sou molt ràpids calculant mentalment, no caigueu en la trampa d'acceptar una altra peça que us oferirà el venedor quan ja havíeu tancat el preu de la mercaderia que realment us interessava: us augmentarà el preu que acabàveu de discutir -i haureu de començar de nou-, sense comptar que en podeu sortir ben escaldats (ara es tracta d'afegir un preu de partida però pretesament rebaixat, per a una segona peça, però tenint en compte el que heu pactat per a la primera), a més d'emportar-vos quelcom que potser no us interessa el més mínim.

Això sí, de tornada a l'hotel, no comenteu què us ha costat una mercaderia en concret si algú del vostre mateix grup ha comprat el mateix. Els preus són sempre mòbils i una mateixa cosa no val sempre un mateix preu. Considereu que heu fet una bona compra gràcies a les vostres arts del regateig... i cap a la maleta. No se'n parli més. Per poder sobreviure en aquest petit món estressant de petits negocis a l'oriental, mantingueu-vos sempre satisfets amb els trofeus de la vostra caça particular.


Però deixem estar els souvenirs. Per més que pugueu -i per més cansats que esteu- feu l'esforç de creuar el pont de vianants i travessar a l'altra banda. Allí hi trobareu el mercat local, el que dóna servei als habitants de la ciutat. Sobta constatar que la frenètica activitat del trànsit rodat de El Caire és present també aquí, però d'una altra manera: cotxes i carros de diverses mides i traccions passen pel centre del carrer i obliguen els vianants a deixar el pas lliure, espantats pels crits del conductor o el clàxon insistent del seu vehicle. Mireu d'aprendre ràpid a conviure-hi i evitar que us distregui, perquè a banda i banda de cada carrer, atapeït de vianants, us envoltarà una filera de reduïdes i ben assortides botigues amb tota classe de mercaderies multicolors. S'exhibeixen penjades a totes les alçades possibles de la façana o bé ocultant fins al darrer centímetre els batents oberts de bat a bat dels grans portals de fusta de cada establiment. Això sí, en no ser un barri freqüentat per estrangers, potser us sentireu analitzats de dalt a baix. No patiu, perquè és realment així: us observen -us escruten- fil per randa. No us ho prengueu, però, com una intimidació: aquestes mirades directes i per a nosaltres fins a cert punt ofensives pel que els manca de pudor, són en el fons amistoses en la seva intensa profunditat. Són, senzillament però més directes, les mateixes mirades de qualsevol comerciant del món davant un possible client, estranyat que hagi arribat fins a la porta de la seva botiga. Res més.

Comentaris

  • el regateig...[Ofensiu]
    salambo2010 | 14-02-2010 | Valoració: 10

    ...una de les coses que més m'agrada es escapar-me en una Medina i regatejar... forma part del ritual i és un plaer fer-ho.. una altra vegada i de la teva mà m'he perdut pel laberint.. d'una ciutat que no conec personalment, però que em fas molt propera...
    Petonets d'enyorança... molts..

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bartomeu Carles

23 Relats

76 Comentaris

37598 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Salutacions des de Girona, ciutat on vaig néixer un llunyà desembre de 1967 i on des de fa ja una colla d'anys torno a residir-hi després d'haver fet un petit tomb (Cambrils, Manresa, Logroño, Barcelona).

Malgrat que he picotejat en molts terrossos (la música, el magisteri, la psicologia) vaig aconseguir finalment una autèntica proesa (encara no me'n ser avenir): llicenciar-me en filosofia i lletres, secció d'història de l'art.

Ara, en aquestes terres, em guanyo la vida com a funcionari (intento ser dels que realment funcionen; no dels que es converteixen, per si mateixos, en una funció lamentable). Amb dedicació parcial, trec també el cap pel món de la docència.

Intento assaborir els petits plaers que la vida m'ofereix: una bona conversa, un paisatge colpidor, un xic de música, un àpat ben cuinat i degustat en bona companyia. És a dir, intento sentir-me part d'un món que viu i respira, ple de sons i sabors i en el qual l'amistat esdevé l'autèntica senyera que dóna sentit a tot el que sóc i el que puc arribar a ser.

Sense cap mena de dubte, el meu autèntic delit ha esdevingut la lectura i l'escriptura. Un bon dia vaig conèixer aquest web. I aquí em teniu, disposat a compartir personalitat i producció. Els vostres comentaris sempre seran benvinguts. Jo us faré arribar els meus. I, així, entre tots farem un xic més de camí.

A reveure!