Entrevista

Un relat de: Bartomeu Carles

Assegui's si us plau - indicà l'entrevistador, en un to educat no exempt de certa displicència-. Tinc davant el seu currículum - i mirà, per primer cop, el gruix de papers que aquell aspirant els havia fet arribar uns dies abans-. Que en destacaria? - inquirí finalment, fixant els ulls, instigador, en l'últim candidat d'aquell matí tediós.

L'home de mitjana edat que acabava d'asseure al seu davant havia ocupat ràpidament el seient assenyalat, amb un capteniment íntegre, gairebé solemne, que no havia perdut en desar, a peu de cadira, el maletí luxós amb què s'acompanyava. Vestia pulcrament. No es féu pregar:

- Doncs veurà. Crec que no existeix cap altra persona més idònia que jo per a exercir aquesta feina. Com haurà vist, vaig estudiar primària al prestigiós col.legi Estanislau Rogés reconegut pel seu rigor i exigència. Sóc l'únic alumne de tota la història de la institució que ha arribat a obtenir en cada curs menció honorífica. Posteriorment vaig cursar els estudis de batxillerat a l'institut privat Ments Privilegiades, on vaig obtenir matrícula d'honor en totes i cadascuna de les assignatures. Ningú ha aconseguit mai aquestes qualificacions. Pel que fa als estudis superiors, després de llicenciar-me en economia i direcció i administració d'empreses pel reputat centre anglès Ambrige, vaig ser distingit amb el primer premi curricular internacional. No cal que li faci notar que és impossible que pugui tornar-se a repetir una proesa d'aquestes característiques. Sóc llicenciat, a més, en filosofia i lletres per la universitat de Coxford, on vaig compaginar aquests estudis amb els de filologia anglesa, ambdós amb les màximes qualificacions...

Un rictus d'estupor s'apoderà progressivament del rostre de l'entrevistador.

Satisfet, l'aspirant agafà un xic d'aire per prosseguir amb el seu rosari de mèrits cada cop a major velocitat. Petites gotes de suor començaven a amarar-li les temples.

- Aquests no han estat però els meus únics mèrits -prosseguí-. Com haurà pogut observar en el meu currículum, he obtingut a l'escola oficial d'idiomes d'aquesta ciutat que té l'honor d'acollir-me, el màxim nivell en llengua germànica, francesa, italiana, portuguesa, russa i àrab, idiomes que domino a la perfecció, a més del català i del castellà, òbviament. Actualment em manca un sol curs per poder obtenir-lo en llengua xinesa i japonesa, ja que els curso simultàniament, cosa que, segons m'han informat des del mateix centre, és un cas únic. Crec que poques vegades en la història de la humanitat, potser cap -aclarí- haurà existit un ésser humà tan dotat com jo mateix per a les llengües, entre d'altres camps de coneixement...

Observant aquell rostre humit i ara lleument enrojolat, l'entrevistador no podia donar crèdit al que sentia. "Quin home més pagat d'ell mateix", pensà, bocabadat.

Acompanyant el seu discurs, el postulant obria cada cop més els ulls i començava a respirar amb certa dificultat. De cop, esbotzà, sense aturar-se:

- Encara més. He de dir-li que... per altra banda... tinc coneixements... com a programador informàtic... en tots.... els llenguatges... que recull.... el currículum.... -L'aspirant féu una breu pausa i respirà profundament. Amb un gran esforç, gairebé panteixant, continuà:- Tot... plegat...fa...que....m'hagi...convertit...en...una.. persona.....in....su....pe...ra........ble......

Un bramul continu que se sostenia sobre una nota aguda sense fi, sorgit del més profund de les entranyes, posà fi a l'exposició. Fou un crit gutural impecable, gairebé diafragmàtic.

"Ara em dirà que també ha cursat estudis de cant i ha guanyat el Concurs Viñas al Liceu", pensà, astorat, l'entrevistador. No fou així.

- Perdoni -aconseguí esbossar a la fi , exhaust, el candidat-. Pot indicar-me on són els serveis?

Bocabadat, el seu interlocutor aconseguí, finalment, respondre:

- Sortint, la segona porta a la dreta.

I tot seguit veié, estupefacte, com aquell home s'estrenyia la corbata, agafava el maletí i sortia de l'habitació, aplomat i decidit.

Tancat dins els serveis, l'etern aspirant complí el ritual que es produïa en cada entrevista. Obrí el maletí, es tragué les sabates i els pantalons i s'abaixà la roba interior. Observà com un líquid blanquinós s'estenia pel pubis i empastifava, un cop més, els eslips. Prengué del maletí una tovallola de mida petita, l'humitejà i es rentà. Introduí la roba bruta i humida dins una bosseta de plàstic i agafà uns eslips nets. Ràpidament es tornà a vestir. Tancà finalment el maletí. Mirà ràpidament el rellotge. L'operació havia durat dos minuts i deu segons.

- Excel.lent - pensà, enorgullit.

Ràpidament es presentà de nou al despatx on acabava de transcórrer l'entrevista. S'assegué altra vegada, règiament, en el seient des d'on havia desgranat les seves excel.lències i diposità, novament, el maletí al costat de la cadira.

- I bé? - inquirí, mirant amb un somriure encantador l'entrevistador-. Convindrà que no hi ha altra persona més idònia que jo per ocupar aquesta plaça.

Aquest, encara un xic torbat, aconseguí esgarrapar un xic de lucidesa. Amb posat greu, com qui pondera fermament abans d'adoptar una decisió d'importància, respongué:

- Lamento comunicar-li que la seva capacitat excedeix amb escreix els requeriments necessaris per a ocupar aquest lloc de treball.

Cinc minuts i vint-i-quatre segons més tard aquell candidat perfecte ja era al carrer, a la porta de l'edifici, on l'esperava un xofer amb uniforme impecable. Li obrí la porta de la berlina. Entrà i s'acomodà en els seients de cuir blanc. De tornada a casa, travessant la ciutat en direcció a la part alta, obrí el maletí i consultà l'agenda. Somrigué. Aquella setmana tenia programades quatre entrevistes més. Se sentí un ésser excepcional. Poques persones deurien portar una vida sexual tan intensa com la seva.

Cinc minuts i vint segons abans la resta de l'equip d'entrevistadors s'havia dirigit a corre-cuita al despatx d'un dels seus companys. Temien que hagués embogit: per tota l'oficina s'escampava, eixordadora, una riallada continua, que semblava no tenir fi, alimentada des del més profund de qui la proferia. Una riallada gutural, gairebé diafragmàtica.


Comentaris

  • més aviat..[Ofensiu]
    salambo2010 | 18-11-2009

    .. orgasme curricular...
    Estic esperant més històries!!!

  • Amb perdó...[Ofensiu]
    salambo2010 | 18-11-2009 | Valoració: 10

    És un Onanisme curricular en estat pur!
    Genial!
    Petons!

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Gràcies![Ofensiu]
    Bartomeu Carles | 29-09-2004

    Jajaja. Certament, aquest protagonista se'ns mor de gust!

    Moltes gràcies pel teu comentari i valoració. I per la benvinguda!

    A reveure.

  • realment molt bó...[Ofensiu]
    FRAN's | 25-09-2004 | Valoració: 9

    cal dir que en un primer moment em pensava que l'entrevistat se'ns moria, pel que el seu petit problema ellaculador m'ha ben agafat per sorpresa.

    un relat molt bò, de debò. segueix escrivint-ne

    FRAN's

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bartomeu Carles

23 Relats

76 Comentaris

38146 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Salutacions des de Girona, ciutat on vaig néixer un llunyà desembre de 1967 i on des de fa ja una colla d'anys torno a residir-hi després d'haver fet un petit tomb (Cambrils, Manresa, Logroño, Barcelona).

Malgrat que he picotejat en molts terrossos (la música, el magisteri, la psicologia) vaig aconseguir finalment una autèntica proesa (encara no me'n ser avenir): llicenciar-me en filosofia i lletres, secció d'història de l'art.

Ara, en aquestes terres, em guanyo la vida com a funcionari (intento ser dels que realment funcionen; no dels que es converteixen, per si mateixos, en una funció lamentable). Amb dedicació parcial, trec també el cap pel món de la docència.

Intento assaborir els petits plaers que la vida m'ofereix: una bona conversa, un paisatge colpidor, un xic de música, un àpat ben cuinat i degustat en bona companyia. És a dir, intento sentir-me part d'un món que viu i respira, ple de sons i sabors i en el qual l'amistat esdevé l'autèntica senyera que dóna sentit a tot el que sóc i el que puc arribar a ser.

Sense cap mena de dubte, el meu autèntic delit ha esdevingut la lectura i l'escriptura. Un bon dia vaig conèixer aquest web. I aquí em teniu, disposat a compartir personalitat i producció. Els vostres comentaris sempre seran benvinguts. Jo us faré arribar els meus. I, així, entre tots farem un xic més de camí.

A reveure!