Al país del Nil (IV) : El Caire. El tràfec

Un relat de: Bartomeu Carles

Tanmateix, potser no podreu acabar d'admirar el nou paisatge urbà que us acull, perquè el cor se us encongirà si desvieu la vostra mirada a la conducció del xofer -de taxi o d'autobús- que us mena cap a l'hotel, o bé si gireu l'esguard envers la resta de conductors que circulen per les immenses avingudes que us traslladen i creuen la capital.

Res més caòtic aparentment que el tràfic egipci. Els semàfors semblen erigir-se com a mera decoració llumínica (i no obstant, variada, doncs funcionen perfectament els tres colors semafòrics) ja que no ostenten cap funció pràctica coneguda. El conductor al que us heu confiat avançarà per tora la ciutat sense aturar-se, sigui quin sigui el color del semàfor amb el que us creueu. Aquí, tan sols el gest d'un guàrdia urbà pot fer aturar eficaçment el constant discórrer dels turismes. A més, les línies que dibuixen els carrils són igualment simbòliques: on haurien de circular un màxim de tres vehicles de costat se n'hi encabeixen cinc, frec a frec, deixant el necessari centímetre de rigor entre vehicle i vehicle (l'única distància que es respecta també en els avançaments). Aquí i allà, tocs de clàxon constants, avisant de l'avançament o recriminant un vianant que vol travessar temeràriament i a la força el carrer, ja que són escassíssims els passos de vianants.

Si, a més, heu tingut la sort d'arribar a la ciutat quan el sol ja s'ha post, podreu sentir com el vostre cor batega ben viu, sacsejat pels sotracs que provoquen les emocions intenses. Aquí hom no encén els fars del cotxe en fer-se fosc; n'hi ha prou de circular sense els llums encesos i efectuar ràfegues de tant en tant per avisar que hom pretén avançar un vehicle que circula a menys velocitat. La resta del trajecte es discorre amb els llums dels fars totalment apagats. No patiu per aquest fet. Els egipcis han de superar un dels exàmens més difícils del món per poder aconseguir el permís de conducció. No es tracta de cap caos -només ho serà per a vosaltres-: penseu més aviat que heu d'acostumar-vos a un altre tipus d'ordre.

Tan sols un sol element es manté aliè a aquesta vibrant i temerària vitalitat automobilística. Us n'adonareu un moment o altre, perquè us sortirà a rebre tard o d'hora. El Nil, majestuós i serè, ample i cabalós, imposa, amb el seu curs harmoniós, una nota de tranquil·litat solemne al llarg de tota la ciutat. Es tan gran el respecte que inspira, que els grans edificis que s'alcen a les seves ribes semblen inclinar-se sobre les seves aigües una i altra vegada, per saludar-lo tothora amb circumspecció. Ho fan perquè el riu els retorni els seus rostres atapeïts de pisos i així puguin complaure's de veure's reflectits, quan s'hi emmirallen.

Si, aquí tot sembla retre homenatge al Nil, tot el reverencia i tot en pren el seu sentit. Sols amb la seva presència aquest riu es mereix ser adorat. Així ho entengueren també -en un món sense tràfec- els antics egipcis.


Comentaris

  • Romy Ros | 03-12-2009

    Per cert he llegit la teva biografia i m'agrada com escrius fins i tot els "retazos" de la teva vida: amb quatre traces has dit molta cosa i et felicito per la teva llicenciatura en historia de l'art. Tenim una cosa en comú: jo també vaig fer història però amb l'especialitat d'antropologia, és per això que m'agraden molt els relats de viatges...
    Et seguiré llegint!

  • Enhorabona, perque m'has fet [Ofensiu]
    Romy Ros | 03-12-2009 | Valoració: 10

    patir tota l'estona asseguda en aquest taxi creient que en qualsevol moment tindriem un accident de cotxe i quedariem penjat enmig del tràfec i trànsit. Finalment hem arribat a la vora del Nil i he pogut pensar en Osiris i la resurrecció dels morts. M'ha agradat molt el teu relat que he descobert per casualitat!

  • M'he agafat ben fort..[Ofensiu]
    salambo2010 | 02-12-2009 | Valoració: 10

    .. al seient, clavant-hi les ungles, mentres anava en aquest taxi... Però mai vaig tancar els ulls, no em volia perdre de cap de les maneres aquesta sobtada visió del Nil, ni acomiadar-me de Râ en la seva barca, disposat a enfrontar-se a la serp Apofis.. fins i tot vàrem esperar la seva tornada victoriosa.. No és cert?

    Un petó, fins demà!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bartomeu Carles

23 Relats

76 Comentaris

37590 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Salutacions des de Girona, ciutat on vaig néixer un llunyà desembre de 1967 i on des de fa ja una colla d'anys torno a residir-hi després d'haver fet un petit tomb (Cambrils, Manresa, Logroño, Barcelona).

Malgrat que he picotejat en molts terrossos (la música, el magisteri, la psicologia) vaig aconseguir finalment una autèntica proesa (encara no me'n ser avenir): llicenciar-me en filosofia i lletres, secció d'història de l'art.

Ara, en aquestes terres, em guanyo la vida com a funcionari (intento ser dels que realment funcionen; no dels que es converteixen, per si mateixos, en una funció lamentable). Amb dedicació parcial, trec també el cap pel món de la docència.

Intento assaborir els petits plaers que la vida m'ofereix: una bona conversa, un paisatge colpidor, un xic de música, un àpat ben cuinat i degustat en bona companyia. És a dir, intento sentir-me part d'un món que viu i respira, ple de sons i sabors i en el qual l'amistat esdevé l'autèntica senyera que dóna sentit a tot el que sóc i el que puc arribar a ser.

Sense cap mena de dubte, el meu autèntic delit ha esdevingut la lectura i l'escriptura. Un bon dia vaig conèixer aquest web. I aquí em teniu, disposat a compartir personalitat i producció. Els vostres comentaris sempre seran benvinguts. Jo us faré arribar els meus. I, així, entre tots farem un xic més de camí.

A reveure!