Al país del Nil (IV) : El Caire. El tràfec

Tanmateix, potser no podreu acabar d'admirar el nou paisatge urbà que us acull, perquè el cor se us encongirà si desvieu la vostra mirada a la conducció del xofer -de taxi o d'autobús- que us mena cap a l'hotel, o bé si gireu l'esguard envers la resta de conductors que circulen per les immenses avingudes que us traslladen i creuen la capital.

Res més caòtic aparentment que el tràfic egipci. Els semàfors semblen erigir-se com a mera decoració llumínica (i no obstant, variada, doncs funcionen perfectament els tres colors semafòrics) ja que no ostenten cap funció pràctica coneguda. El conductor al que us heu confiat avançarà per tora la ciutat sense aturar-se, sigui quin sigui el color del semàfor amb el que us creueu. Aquí, tan sols el gest d'un guàrdia urbà pot fer aturar eficaçment el constant discórrer dels turismes. A més, les línies que dibuixen els carrils són igualment simbòliques: on haurien de circular un màxim de tres vehicles de costat se n'hi encabeixen cinc, frec a frec, deixant el necessari centímetre de rigor entre vehicle i vehicle (l'única distància que es respecta també en els avançaments). Aquí i allà, tocs de clàxon constants, avisant de l'avançament o recriminant un vianant que vol travessar temeràriament i a la força el carrer, ja que són escassíssims els passos de vianants.

Si, a més, heu tingut la sort d'arribar a la ciutat quan el sol ja s'ha post, podreu sentir com el vostre cor batega ben viu, sacsejat pels sotracs que provoquen les emocions intenses. Aquí hom no encén els fars del cotxe en fer-se fosc; n'hi ha prou de circular sense els llums encesos i efectuar ràfegues de tant en tant per avisar que hom pretén avançar un vehicle que circula a menys velocitat. La resta del trajecte es discorre amb els llums dels fars totalment apagats. No patiu per aquest fet. Els egipcis han de superar un dels exàmens més difícils del món per poder aconseguir el permís de conducció. No es tracta de cap caos -només ho serà per a vosaltres-: penseu més aviat que heu d'acostumar-vos a un altre tipus d'ordre.

Tan sols un sol element es manté aliè a aquesta vibrant i temerària vitalitat automobilística. Us n'adonareu un moment o altre, perquè us sortirà a rebre tard o d'hora. El Nil, majestuós i serè, ample i cabalós, imposa, amb el seu curs harmoniós, una nota de tranquil·litat solemne al llarg de tota la ciutat. Es tan gran el respecte que inspira, que els grans edificis que s'alcen a les seves ribes semblen inclinar-se sobre les seves aigües una i altra vegada, per saludar-lo tothora amb circumspecció. Ho fan perquè el riu els retorni els seus rostres atapeïts de pisos i així puguin complaure's de veure's reflectits, quan s'hi emmirallen.

Si, aquí tot sembla retre homenatge al Nil, tot el reverencia i tot en pren el seu sentit. Sols amb la seva presència aquest riu es mereix ser adorat. Així ho entengueren també -en un món sense tràfec- els antics egipcis.