Al país del Nil (V): El Caire. El Museu Egipci

Un relat de: Bartomeu Carles

A El Caire, a més de les piràmides, cal visitar el Museu Egipci. Hom s'hi sol acostar amb el desig de contemplar d'un cop d'ull tota la seva història mil·lenària, els testimonis fascinants d'aquella cultura faraònica que segueix encisant-nos malgrat -o a través de- les seves famoses reproduccions. Però un cop franquejada l'entrada del recinte, on us acolliran nombrosos policies vestits de blanc -de cara amable, omnipresents en qualsevol monument turístic del país- i un cop travessat un bell i petit jardinet de vegetació gràcil i hospitalària, haureu de preparar-vos a iniciar un viatge doblement històric.

Aquí s'hi guarden les principals obres històriques i artístiques de l'antic Egipte. Recórrer l'edifici és, certament, un deliciós passeig per més de tres mil·lennis d'història. Però endinsar-se en les sales és iniciar alhora un viatge decimonònic, sentir-se transportat dos segles enrere. En efecte, davant vostre no hi trobareu cap museu sinó un magatzem venerable, on les múltiples peces apareixen dispersades per tot arreu. Algunes, potser les més afortunades, atresorades en vitrines; la resta, desprotegides i polsoses, però sense haver perdut ni un gram de dignitat, sobre les vitrines, o recolzades directament en els panys de paret que romanen lliures.

És tanta la quantitat d'obres que aquí s'hi exposa que fàcilment, en aquest primer contacte, hom pot sentir-se aclaparat i confós, úniques sensacions possibles davant l'ostentació de tanta riquesa i bellesa conjunta. Si us crèieu mínimament iniciats en aquest vetust i atractiu món faraònic descobrireu encara l'enorme camí que us queda per recórrer: segurament us adonareu que no és possible gaudir intensament i adequadament de tot el que se us ofereix sense una mínima formació històrica, lingüística, religiosa i iconogràfica que necessita mesos sencers d'estudi laboriós per ser assolida. Comprar una bona guia a les portes del museu pot ser una ajuda inestimable.

El Museu (aquest Gran Magatzem) conserva veritables obres mestres de la història de l'art. N'hi ha prou en pensar en la superba i rutilant escultura sedent del faraó Kefrén protegit pel benefactor falcó alat Horus, les polides tríades del faraó Micerinos, l'encisador escriba Jove, o bé en el més humà i proper príncep Rahotep i la seva esposa Nofret. N'hi ha moltes altres més. Tal com es mostren, però, cal fer un esforç per aïllar-les mentalment enmig del garbuix d'altres obres artístiques que les envolten. A vosaltres mateixos us correspondrà identificar-les i reduir-les mentalment per assaborir-les. Tan sols la sala dedicada a l'aixovar de la tomba del jove Tutankhamon, amb vitrines més modernes i llums focals directes que les destaquen de la penombra, rep un tractament museogràfic més apte per als "educats" (i alhora mandrosos i atrofiats) ulls moderns. Potser dins aquesta sala sentireu un agraït alleujament.

No us capfiqueu tampoc per la mania taxonòmica occidental. Tan sols algunes peces conserven els cartellets amb el nom i la datació; algunes en francès, d'altres en anglès i encara a voltes solament en àrab. Gaudiu de la heterogeneïtat i sobretot de l'impacte sòlid i delicat del que s'hi exposa. Permeteu-vos un bany estètic, un cara a cara amb les obres. Reconeixeu-hi vells amics o feu-ne de nous. Parleu internament amb ells -us sorprendrà el que guarden per explicar-vos i les ganes que tenen de fer-ho-. Entreu a l'altra part del mirall i deixeu que les obres mateixes, des del seu gloriós passat, us observin a vosaltres com a una peça de museu. Vosaltres proveniu del seu futur, i us hi heu apropat per transformar-lo en present. De present a present. Vet aquí el diàleg més fructífer.

Comentaris

  • He traspassat el mirall...[Ofensiu]
    salambo2010 | 09-12-2009 | Valoració: 10

    .. gràcies a les teves paraules, he fet l'enllaç amb el nostre passat, dins d'aquest Capharnaüm he pogut seguir les passes d'aquests Personatges, d'aquests déus que tinc molt presents en la retina... tots aquests dies...
    Aquest Museu és digne de sortir en el llibre de Eco: "El vértigo de las listas"..
    I tú el millor dels Guíes, el millor...

    Petons.. fins demà..

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bartomeu Carles

23 Relats

76 Comentaris

38152 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Salutacions des de Girona, ciutat on vaig néixer un llunyà desembre de 1967 i on des de fa ja una colla d'anys torno a residir-hi després d'haver fet un petit tomb (Cambrils, Manresa, Logroño, Barcelona).

Malgrat que he picotejat en molts terrossos (la música, el magisteri, la psicologia) vaig aconseguir finalment una autèntica proesa (encara no me'n ser avenir): llicenciar-me en filosofia i lletres, secció d'història de l'art.

Ara, en aquestes terres, em guanyo la vida com a funcionari (intento ser dels que realment funcionen; no dels que es converteixen, per si mateixos, en una funció lamentable). Amb dedicació parcial, trec també el cap pel món de la docència.

Intento assaborir els petits plaers que la vida m'ofereix: una bona conversa, un paisatge colpidor, un xic de música, un àpat ben cuinat i degustat en bona companyia. És a dir, intento sentir-me part d'un món que viu i respira, ple de sons i sabors i en el qual l'amistat esdevé l'autèntica senyera que dóna sentit a tot el que sóc i el que puc arribar a ser.

Sense cap mena de dubte, el meu autèntic delit ha esdevingut la lectura i l'escriptura. Un bon dia vaig conèixer aquest web. I aquí em teniu, disposat a compartir personalitat i producció. Els vostres comentaris sempre seran benvinguts. Jo us faré arribar els meus. I, així, entre tots farem un xic més de camí.

A reveure!