Etiqueta mortuòria

Un relat de: Bartomeu Carles

En Miquel Pujals passava per ser una persona extremadament assenyada, pulcra i ordenada. Això us dirien aquells que, per raons professionals, només tenien el plaer de conèixer-lo unes hores al dia. Els seus íntims us confessarien, en veu baixa, que es tractava més aviat d'una persona terriblement maniàtica. Basarien el seu judici extrem en un raonament objectiu, extret de la certesa inductiva: en Miquel era un hipocondríac consumat. Ell mateix us ho hagués negat sempre, per més que fes servir per rentar-se sabó asèptic, passés cada dia per la farmàcia a prendre's la pressió sanguínia i al més saludable esternut ja prengués un medicament antigripal. Davant qualsevol insinuació partidista sobre el seu comportament, ell us hagués somrigut confiat i, amb veu tranquil·la, hagués contravingut, satisfet:

- Senzillament, prenc precaucions.

Aquella tarda del mes d'abril en Miquel se sentia especialment feliç. Havia deixat enrere l'inestabilitat atmosfèricament del mes de març, que sempre esdevé tan terriblement traïdora. Començava a fer calor -la primavera té aquestes coses-, i decidí menjar, per refrescar-se, una mica de fruita a l'hora de berenar. Procedí amb la meticulositat metodològica a què estava acostumat. Agafà primer un ganivet, el rentà. Ensabonà un plat. L'esbandí. Després prengué una poma, que també rentà. I, finalment, un tovalló, net de trinca. Amb les mans ben netes, estengué les tovalles immaculades sobre la taula del menjador, i s'assegué còmodament, davant el televisor encès. Tot just havia començat a mastegar el primer tall que sonà el telèfon. Era en Jaume Masfillol, l'amic amb qui compartia la folla passió pel golf. En plena conversa s'adonà que, sobre la pell de la poma, l'etiqueta ovalada que informava de la procedència de la fruita era allà. Sense deixar de comentar, amb passió, el darrer matx internacional, arrencà curosament l'etiqueta, la plegà deixant que s'enganyés una meitat amb l'altre, i la diposità al costat del telèfon. Amb el telèfon a la mà, parlà, s'exclamà i rigué amb el seu millor amic durant més d'un quart d'hora. Penjà l'auricular. Satisfet i relaxat, mentre intentava desfer la confusa impressió que aquell proper dimecres havia de fer quelcom a la mateixa hora que havia acordat de jugar i que hauria de tornar a trucar de nou en Masfillol, seguí menjant-se goludament la fruita.

Tres hores després, la seva dona descobrí el cadàver d'en Miquel Pujals en arribar a casa, al costat del telèfon, amb el ganivet a terra, el tovalló penjant entre les cames i la mà esquerra aferrant encara mitja poma. Hom cridà la policia. Per esclarir l'afer es sol·licità l'autòpsia. Els pèrits convingueren que el finat havia mort en engolir productes pesticides. La investigació policíaca conclogué que al revers de l'etiqueta requisada, aquella que reposava innocentment sobre la tauleta del telèfon, al costat del cos difunt, s'hi havia descobert restes del mateix tipus de pesticida.

Evidentment, arran de les informacions, la família demandà l'empresa distribuïdora de les pomes assassines. Els tribunals, tan preocupats en els nostres temps per la salubritat pública, es prengueren l'afer amb una seriositat professional envejable. Finalment, cinc anys més tard, el jutge dictà una llarga i raonada sentència. Basà l'argumentació en el fet que és de comú coneixement que cal rentar sempre les pomes després d'haver extret en primer lloc l'etiqueta i que, per tant, la qüestió remetia o bé a una sorprenent irresponsabilitat o bé a una decisió de lliure albir. Entre línies, s'arribà a insinuar que podria haver-se tractat, fins i tot, d'un suïcidi.

La vídua no es donà per vençuda. Òbviament desterrà de la dieta familiar, a perpetuïtat, aquest tipus de fruita assassina i qualsevol altra producte alimentari que en pogués tenir-hi res a veure. Arribà a renyir amb antigues amistats que s'entossudien a mantenir-se consumint aquell tipus de fruita, considerada fins llavors tan saludable.

Uns anys més tard la fortuna va somriure-li i esdevingué milionària. Decidí invertir la seva fortuna en honor del seu marit difunt. Fundà una empresa productora i distribuïdora de taronges i encarregà successius anuncis televisius, cada cop més agressius, per aconseguir desbancar la poma com a part integrant de la dieta mediterrània.

Els darrers estudis estadístics de dietètica reflecteixen que és a punt d'aconseguir-ho.

Comentaris

  • Sarcasme vegetal[Ofensiu]
    Puça | 11-02-2006 | Valoració: 9

    Molt bo el joc d'ironies! M'ha encantat el relat. És fresc, divertit, irònic... molt bo! Espero que continuis escrivint.

  • sense comentaris[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 10-10-2004 | Valoració: 10

    Sense comentaris. Perfectament escrit. Un vocabulari acurat i una història prou ben trobada amb un caire còmic des de bon principi.
    Conclusió: m'ha agradat molt!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bartomeu Carles

23 Relats

76 Comentaris

37598 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Salutacions des de Girona, ciutat on vaig néixer un llunyà desembre de 1967 i on des de fa ja una colla d'anys torno a residir-hi després d'haver fet un petit tomb (Cambrils, Manresa, Logroño, Barcelona).

Malgrat que he picotejat en molts terrossos (la música, el magisteri, la psicologia) vaig aconseguir finalment una autèntica proesa (encara no me'n ser avenir): llicenciar-me en filosofia i lletres, secció d'història de l'art.

Ara, en aquestes terres, em guanyo la vida com a funcionari (intento ser dels que realment funcionen; no dels que es converteixen, per si mateixos, en una funció lamentable). Amb dedicació parcial, trec també el cap pel món de la docència.

Intento assaborir els petits plaers que la vida m'ofereix: una bona conversa, un paisatge colpidor, un xic de música, un àpat ben cuinat i degustat en bona companyia. És a dir, intento sentir-me part d'un món que viu i respira, ple de sons i sabors i en el qual l'amistat esdevé l'autèntica senyera que dóna sentit a tot el que sóc i el que puc arribar a ser.

Sense cap mena de dubte, el meu autèntic delit ha esdevingut la lectura i l'escriptura. Un bon dia vaig conèixer aquest web. I aquí em teniu, disposat a compartir personalitat i producció. Els vostres comentaris sempre seran benvinguts. Jo us faré arribar els meus. I, així, entre tots farem un xic més de camí.

A reveure!