Els oms no fan peres (Un relat per a no perdre l'esperança)

Un relat de: Bartomeu Carles

Com cada tarda d'estiu, la Laura sortí a passejar amb la seva mare. Feia calor. El sol picava de valent. Tan bon punt pogueren, cuitaren a arrecerar-se sota un om majestuós.

La Laura tenia gana.

- Mare, agafa'm una pera d'aquest arbre!

- Laura -sentencià la mare-. Els oms no fan peres. Només ens ofereixen l'aixopluc de la seva ombra.

La nena, decebuda, trobà que aquell era un arbre ben especial. Se'l mirà amb atenció de dalt a baix. Ella tenia gana i volia un fruit.

De tornada cap a casa, la imatge d'aquell arbre estrany no deixà de retornar, insistent, al seu pensament. De tal manera que, un dia sí i un altre també, s'acostava per visitar-lo i escrutar-lo atentament.

Uns dies després, en l'hora radiant del migdia, la Laura aparegué tot d'una a casa. Amb el rostre il.luminat, s'atansà a la cuina:

- Té, mare. Mira quina pera més maca!

La mare llevà els ulls del pedrís i fità la filla amb estranyesa. No recordava haver comprat aquells fruits al mercat, el darrer dissabte.

- I d'on l'has tret, filla meva, aquesta pera? -preguntà, sorpresa.

- De l'om, mare.

- De l'om? Però si els oms no fan peres! -digué la mare, mentre esbossava una petita rialla incrèdula.

- És que no era un om, mare. Era... un perer disfressat.

Comentaris

  • Tant dolç[Ofensiu]
    Puça | 22-07-2006 | Valoració: 10

    com la pera és el relat. Tant de bo l'esperança pugui canviar la realitat.

    Petons

  • els infants[Ofensiu]
    jordigal | 12-11-2005

    Escrit amb tanta naturalitat que també sembla natural que un om doni una pera o que un perer es disfressi d'om.

  • els infants[Ofensiu]
    jordigal | 12-11-2005

    Escrit amb tanta naturalitat que també sembla natural que un om doni una pera.

  • q bo....[Ofensiu]
    AnNna | 11-07-2005 | Valoració: 9

    molt molt wapo....

  • Inesperat[Ofensiu]
    BlauFosc | 15-02-2005

    Final inesperat i subtilment surreal. Confesso que a partir del titol potser m'esperava quelcom amb rerefons alliçonador.

    M'agrada haver-me equivocat.

    I m'agrada la fresca sensació que deixa el final.

  • Captivant[Ofensiu]
    Mon Pons | 13-11-2004

    Captivant relat, espero poder llegir-ne més. Felicitats!

  • No li demanis...[Ofensiu]
    Biel Martí | 03-10-2004 | Valoració: 8

    No li demanis peres a l'om, igual que a riu revoltós benaurança de pescadors, podriem dir...
    Un relat molt simpàtic i m'agrada com queda reflectida la visió inocent de la nena (sigui fet expressament o no).

    Biel.

  • Hahahaha[Ofensiu]
    Bartomeu Carles | 02-10-2004

    Ben cert!
    Deu ser que la ciència s'ha convertit avui (també i entre d'altres coses) en un motiu d'esperança!

    Moltes gràcies pels teus elogis. Tant de bo pugués fer-ne més sovint (i que els segueixis llegint!).

    Molt agraït.

  • Aviat els oms faran peres[Ofensiu]
    jorddi | 29-09-2004 | Valoració: 9

    Tal com avança la ciència no es cap cosa absurda que els oms fagin peres i els xiprés fagi cireres.
    Cada dia espero llegir un nou relat teu.
    Felicitats.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bartomeu Carles

23 Relats

76 Comentaris

39166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Salutacions des de Girona, ciutat on vaig néixer un llunyà desembre de 1967 i on des de fa ja una colla d'anys torno a residir-hi després d'haver fet un petit tomb (Cambrils, Manresa, Logroño, Barcelona).

Malgrat que he picotejat en molts terrossos (la música, el magisteri, la psicologia) vaig aconseguir finalment una autèntica proesa (encara no me'n ser avenir): llicenciar-me en filosofia i lletres, secció d'història de l'art.

Ara, en aquestes terres, em guanyo la vida com a funcionari (intento ser dels que realment funcionen; no dels que es converteixen, per si mateixos, en una funció lamentable). Amb dedicació parcial, trec també el cap pel món de la docència.

Intento assaborir els petits plaers que la vida m'ofereix: una bona conversa, un paisatge colpidor, un xic de música, un àpat ben cuinat i degustat en bona companyia. És a dir, intento sentir-me part d'un món que viu i respira, ple de sons i sabors i en el qual l'amistat esdevé l'autèntica senyera que dóna sentit a tot el que sóc i el que puc arribar a ser.

Sense cap mena de dubte, el meu autèntic delit ha esdevingut la lectura i l'escriptura. Un bon dia vaig conèixer aquest web. I aquí em teniu, disposat a compartir personalitat i producció. Els vostres comentaris sempre seran benvinguts. Jo us faré arribar els meus. I, així, entre tots farem un xic més de camí.

A reveure!