Fugida

Un relat de: Bartomeu Carles

- Eh, psst, que dorms?

- Calla. Que no sents com ronca? Encara el despertaràs.

- A aquest? No el desperta ni un terratrèmol. Mira-te'l, que feliç s'està.

- Vinga! Relaxa't una mica i intenta adormir-te.

- Ja ho he provat i no puc. Això és insuportable!

- Au, va. No en facis un gra massa.

- Un gra massa? Tu creus que hem d'arribar a aquests extrems?

- Abaixa la veu, que dorm!

- I a mi què. Tan de bo patís insomni tota la nit. Com nosaltres.

- Ets un exagerat. Per uns ronxets...

- No home, no. No és això el que no em deixa dormir.

- I doncs?

- És...

- Què?

- Aquesta pudor de peus!

- Hahaha. Quina una! Com si no hi estiguessis acostumat.

- Em diràs que no és exagerada.

- Home, ara que ho dius, doncs sí, una mica forta ho és.

- Una mica?

- Bé, diguem que és considerablement forta.

- Que bé que parles quan vols dir menys del que realment penses.

- D'acord! Tens raó. És insuportable.

- Doncs hem de fer alguna cosa.

- Quina.

- Fotem el camp?

- ...

- O tots dos o ningú. Marxem?

- ...

- Sí o no?

- Home, així, de nit, amb premeditació i traïdoria...

- No es mereix res més. Així n'aprendrà.

- D'acord. Però que consti que ho has decidit tu.

- Fugim, doncs?

- Fugim!


L'endemà l'Enric va llevar-se al so estrident del despertador. Remugant, com cada dia, va encaminar-se a la cuina. Allí, encara mig endormiscat, assaborí, lentament, un esmorzar complet.

Fou llavors, just llavors. Havent pres la dutxa quotidiana i a mig vestir-se, assegut al llit, mirà al seu voltant i notà que en faltava alguna cosa.

- Però on caram són els mitjons? - es va preguntar, incrèdul.

Va despertar-se de cop.



Comentaris

  • És d'agraïr...[Ofensiu]
    salambo2010 | 11-11-2009 | Valoració: 10

    .. trobar un relat que et permeti acabar el día amb un somriure als llavis...
    Acabo de descobrir-te, i saps, vull llegir més escrits teus, els que ja has publicat ( i que llegiré) i els que, segurament, tens en un calaix...Escrius molt i molt bé!

    Una admiradora Cartaginesa...que et deixa una abraçada

  • jajajjajaja[Ofensiu]
    gypsy | 24-09-2006 | Valoració: 10


    que diveer!, els mitjoons!
    pobrets han emigrat.
    Ei molt amè!

    gypsy

  • Bé!![Ofensiu]
    marga | 24-09-2006

    m'has fet riure i aixó és important.
    A on caram son els mitjons> és una frase genial per inesperada i cómica.
    Enhorabona.Una de Banyoles.

  • he seguit el teu consell[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 27-04-2005

    de llegir el teu relat per acabar bé el dia i ho has aconsseguit, m'has fet riure i això que no estic per massa rialles, gràcies per el teu 10 i el teu comentari, avui em feia falta ...

    Una aferrada

    Conxa

  • Bona aquesta[Ofensiu]
    Biel Martí | 30-01-2005 | Valoració: 9

    Bona aquesta! M'ha recordat irremediablement un parent meu amb qui vaig compartir pis, que roncava i li fortien els peus a més no poder! Podriem afegir-hi, posats a fer i seguint el meu comentari al teu relat dels oms, la frase feta de: "és més lleig que pegar un pare amb un mitjó suat". La sortida final m'ha entusiasmat!

    Biel.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bartomeu Carles

23 Relats

76 Comentaris

37590 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Salutacions des de Girona, ciutat on vaig néixer un llunyà desembre de 1967 i on des de fa ja una colla d'anys torno a residir-hi després d'haver fet un petit tomb (Cambrils, Manresa, Logroño, Barcelona).

Malgrat que he picotejat en molts terrossos (la música, el magisteri, la psicologia) vaig aconseguir finalment una autèntica proesa (encara no me'n ser avenir): llicenciar-me en filosofia i lletres, secció d'història de l'art.

Ara, en aquestes terres, em guanyo la vida com a funcionari (intento ser dels que realment funcionen; no dels que es converteixen, per si mateixos, en una funció lamentable). Amb dedicació parcial, trec també el cap pel món de la docència.

Intento assaborir els petits plaers que la vida m'ofereix: una bona conversa, un paisatge colpidor, un xic de música, un àpat ben cuinat i degustat en bona companyia. És a dir, intento sentir-me part d'un món que viu i respira, ple de sons i sabors i en el qual l'amistat esdevé l'autèntica senyera que dóna sentit a tot el que sóc i el que puc arribar a ser.

Sense cap mena de dubte, el meu autèntic delit ha esdevingut la lectura i l'escriptura. Un bon dia vaig conèixer aquest web. I aquí em teniu, disposat a compartir personalitat i producció. Els vostres comentaris sempre seran benvinguts. Jo us faré arribar els meus. I, així, entre tots farem un xic més de camí.

A reveure!