Al país del Nil (I) : Pròleg

Ara ha fet vuit anys em disposava a emprendre un viatge pel país del Nil. Vaig decidir aprofitar l'oportunitat de veure món i inscriure'm en una expedició acadèmica d'àmbit universitari. No es tractava de participar en cap excavació, sinó de recórrer els principals enclavaments i admirar els més significatius testimonis de l'art i la història mil·lenària d'aquesta cultura de manera rigorosa i acurada, tal com corresponia als estudis d'egiptologia que el propiciaven.

L'experiència no em va defraudar gens, al contrari. En aquells quinze dies vaig tenir l'oportunitat de submergir-me completament en un món nou. Nou per a mi, malgrat els segles i segles d'antiguitat que exhalaven aquelles venerables pedres silencioses que arreu se'ns oferien, disposades a parlar-nos -i generosament- a poc que ens hi acostéssim amb la intenció de fer-les reviure. A més, ja se sap: un bon guia -més encara si es tracta d'un professor universitari que es deleix per compartir tot el que sap- és garantia de viatge profitós.

Però el que més em va sorprendre fou l'Egipte modern, aquesta societat de tradició majoritàriament musulmana, hereva també d'una altra tradició antiquíssima, tot i que de molt diferent signe, que omplia els espais i els temps amb escenaris i ritmes ben diversos als que estava acostumat. Llavors, la immigració a casa nostra tot just començava a manifestar-se i per a un jove europeu i gironí com jo -bé, d'acord, no era tan jove però sí gironí de soca-rel- el descobriment d'un món autònom i ben diferent a aquell al que estava acostumat -el propi de les societats occidentals- li suposà un xoc cultural que, sortosament, no el replegà en si mateix sinó que li despertà la curiositat i augmentà el convenciment que el món era molt gran, que hi havia lloc per a tothom i que, al capdavall, hom no podia sinó enriquir-se absorbint sense prejudicis noves realitats socials i culturals.

Avui, per no convertir les cendres en oblit, m'he decidit a oferir-vos uns petits retalls -unes petites postals gràfiques- d'aquell nou món que arribà per quedar-se dins meu i fascinar-me, i que ho féu precisament pel que tenia de radicalment diferent respecte a aquell marc quotidià en el que em movia, del que previsiblement no fóra necessari que en sortís i per al qual, doncs, havia estat educat sense fissures, gairebé en exclusiva.

Aquests petits relats que ara em proposo compartir amb vosaltres els extrec del diari de viatge que m'entestava a escriure diàriament, prenent temps d'aquí i d'allà, en petites estones d'esbarjo del grup o bé cap al captard, abans d'allitar-me. M'agradaria que no les prenguéssiu com res més del que són, és a dir, impressions positivament sorprenents i un xic ingènues d'un europeu en el seu primer contacte amb un món aliè (escrites, a més, ja fa molts anys). Sortosament, el tracte i el coneixement d'aquest i altres països del món musulmà és avui, per a mi, molt més continuat i ferm -i més contrastat- del que fou llavors. Però bé, aquí les teniu, per si us són d'utilitat en cas que us disposeu a emprendre el vostre primer contacte amb aquest món sempre fascinant que es diu Egipte -i que segueix més viu i atraient que mai- o bé, en cas que ja l'hàgiu trepitjat, per si us ve de gust contrastar aquestes meves primeres pinzellades amb les que vàreu esbossar vosaltres en la vostra visita.

Que passeu una estona molt agradable. Bona lectura!