Al país del Nil (VII): El Caire. Nous costums

Un relat de: Bartomeu Carles

A l'home i la dona occidentals els sobten alguns costums socials que aquí s'esdevenen amb absoluta naturalitat.

En un canal que en altres temps va ser potser poblat per hipopòtams i cocodrils però en el que avui només hi discorre una aigua turbulenta i de dubtosa salubritat, un pescador branda la canya per intentar pescar... a les dues de la matinada.

L'endemà, en aquest mateix canal, seguint el corrent, us topareu amb un ase mort i estat de descomposició avançat sobre les aigües del riu. Més enllà, corrent avall, dues germanes de no més de 9 anys renten les olles i els estris de cuina amb aquesta mateixa aigua, mentre el seu germà petit evacua entre elles i l'ase mort. Vosaltres segur que no sobreviuríeu després del sopar; elles segurament sí.

Per altra part, per poc que observeu al vostre voltant, podeu arribar a pensar que us trobeu al país més segur del món. Tot Egipte és ple de policies, homes uniformats en els més variats colors -blancs, marrons, blaus- que omplen carrers i monuments, i que resten, asseguts o dempeus, sota una gran plataforma quadrada que els fa d'ombrel·la protectora i els resguarda de l'intensa radiació solar. Potser és el clima, potser la quietud per evitar sobresortir del rectangle d'ombra reduïda, però hom pot confondre fàcilment aquesta actitud d'espera permanent i d'inactivitat amb la indolència.

La passió que pot provocar en un musulmà una dona estrangera de pell blanca amb camisa de màniga curta i pantalons curts és indescriptible. Els ulls de la comunitat masculina musulmana poden saltar literalment de les seves òrbites en topar-hi. A El Caire és probable que, si sou una jove europea de pell de color d'àmbar, i pregunteu a un jove guàrdia on es troba una cabina telefònica, aquest us senyali l'indret més lluny d'on ell es troba, a l'altre extrem d'una plaça pública pràcticament impossible de creuar pel trànsit intens que hi discorre. Així les coses, no us ha de sorprendre que aquest jove guàrdia vulgui acompanyar-vos-hi i que fins i tot, amb gestos ostensibles, faci gala de la seva autoritat per aturar la corrua interminable i sorollosa de vehicles que no cessa de circular. Potser pensareu que us ofereix el present de la seva amabilitat perquè pugueu arribar més aviat i sense perill al vostre destí; ell ho fa, en canvi, per romandre més estona al vostre costat i demostrar-vos que és capaç de posar el cel als vostres peus per complaure-us. Una mostra d'un irrefrenable esperit sensual -o sexual?-. Si aneu ben acompanyada, no hi fa res: deixeu-vos estimar.


Comentaris

  • És veritat..[Ofensiu]
    salambo2010 | 14-02-2010 | Valoració: 10

    ..no hi ha res com deixar-se estimar...
    Espero més relats teus.. m'has ensenyat a conèixer millor l'Egipte d'ara , l'Egipte mil.lenari..I ho descrius, ho expliques tan i tan bé...
    Gràcies pel viatge, per tots els viatges fets en la teva companyia, ha sigut un privilegi, un honor..
    t'enyoro ja..
    Petonets, moltíssims..

  • Any Nou, nous costums[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-01-2010

    Acabo de descobrir-te com autor d'aquests relats que m'omplen de records i d'imatges d'una estada, unes visites i un recorregut inoblidables.

    Després de la lectura d'avui, et confesso m'he quedat amb ganes de més... ja que aquest text resulta atractiu per la barreja de dades objectives, opinió personal, ironia humorística i altres elements que li atorguen interès.

    Tornaré a passar pel teu espai per llegir altres relats dels que has publicat i així anar viatjant amb tu de guia... si no et molesta, és clar!

    Fins llavors, t'envio una abraçada nova, per celebrar la descoberta,
    Unaquimera

  • Maravellosa descripció de tot plegat...[Ofensiu]
    Romy Ros | 03-12-2009 | Valoració: 10

    d'un Egipte que capto que t'agrada molt i que coneixes força bé. M'agrada que hagis evitat els tòpics d'estranyar-te d'alguns costums que a nosaltres ens semblen una mica estranyes com rentar les olles a la vora de l'ase mort. Tot plegat això mateix ho trobariem a la India i ja ens sembla natural. Com també ens sembla natural que les vaques siguin sagrades a la India perque vives són més productives (econòmicament parlant) que si les sacrifiquen per menjar un dia (veure Marvin Harris).
    Be, tot plegat m'ha resultat una lectura molt profitosa i plaent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bartomeu Carles

23 Relats

76 Comentaris

38580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Salutacions des de Girona, ciutat on vaig néixer un llunyà desembre de 1967 i on des de fa ja una colla d'anys torno a residir-hi després d'haver fet un petit tomb (Cambrils, Manresa, Logroño, Barcelona).

Malgrat que he picotejat en molts terrossos (la música, el magisteri, la psicologia) vaig aconseguir finalment una autèntica proesa (encara no me'n ser avenir): llicenciar-me en filosofia i lletres, secció d'història de l'art.

Ara, en aquestes terres, em guanyo la vida com a funcionari (intento ser dels que realment funcionen; no dels que es converteixen, per si mateixos, en una funció lamentable). Amb dedicació parcial, trec també el cap pel món de la docència.

Intento assaborir els petits plaers que la vida m'ofereix: una bona conversa, un paisatge colpidor, un xic de música, un àpat ben cuinat i degustat en bona companyia. És a dir, intento sentir-me part d'un món que viu i respira, ple de sons i sabors i en el qual l'amistat esdevé l'autèntica senyera que dóna sentit a tot el que sóc i el que puc arribar a ser.

Sense cap mena de dubte, el meu autèntic delit ha esdevingut la lectura i l'escriptura. Un bon dia vaig conèixer aquest web. I aquí em teniu, disposat a compartir personalitat i producció. Els vostres comentaris sempre seran benvinguts. Jo us faré arribar els meus. I, així, entre tots farem un xic més de camí.

A reveure!