És quan llegeixo que hi veig clar - Lectura 11

Un relat de: castelldefels

Fidel a la promesa de donar una volta a la illa de cases, va tombar la cantonada i es va aturar davant les parets de granit gastat de Gallier Hall. Allí va consumir dues salsitxes més abans de fer la darrera etapa del viatge. Quan va tombar la cantonada següent i va tornar a veure el rètol de l'Associació de Venedors Paradís damunt la vorera de Poydras Street, va iniciar un trot relativament ràpid que el va fer arribar sense alè al portal del garatge.
-Auxili! - va panteixar l'Ignatius, i va fer saltar la salsitxa de llauna per damunt l'esgraó de ciment de l'entrada del garatge.
-Què ha passat, xicot? Que no havíem quedat que passejaria això una hora sencera?
-Encara sort que he tornat sa i estalvi. Em temo que han tornat a atacar.
-Qui?
-El sindicat. O qui sigui. Mireu-me les mans -l'Ignatius va mostrar les potes al vell-. Tot el meu sistema nerviós està a punt de revoltar-se contra meu per haver-lo sotmès a un trauma d'aquesta envergadura. No us estranyeu si de sobte entro en un estat de xoc.
-Què dimonis ha passat?
-Un membre de la vasta i soterrada delinqüència juvenil m'ha assaltat a Carondelet Street.
-L'ha atracat? -va preguntar esverat el vell.
-Brutalment. M'ha posat una gran pistola rovellada a la templa. De fet, m'ha posat el canó ben premut damunt un punt vital, de manera que ha impedit que la sang circulés per la banda esquerra del cap durant una bona estona.
-A Carondelet Street a aquesta hora del dia? I no ho ha impedit ningú?
-És clar que no. La gent encoratja aquesta mena d'accions. De l'espectacle d'un pobre i escarrassat venedor ambulant que és humiliat en públic, segurament la gent en treu alguna mena de gaudi. Segurament respectaven l'acció del noi.
-I com era, aquest noi?
-Com altres milers de nois. Grans, brillantina, vegetacions, l'aspecte estàndard de l'adolescent. Potser tenia algun detall particular, una marca de naixement o un defecte amagat. Realment, no me'n recordo. Quan m'ha posat la pistola al cap, m'he desmaiat per falta d'irrigació al cervell i de por. I mentre he estat com un sac damunt la vorera, es veu que ha saquejat el carretó.
-Quants diners ha robat?
-Diners? No ha trobat diners. De fet, no hi havia diners a robar, perquè no he estat capaç de vendre un sol entrepà. Ha robat les salsitxes. Sí, però resulta que no se les ha endutes totes. Quan he retornat, he examinat el carro. Em sembla que encara en queden una o dues.




A quina obra pertany aquest fragment?

·Un tramvia a SP d'Unai Elorriaga
·Bitllet d'anada i tornada de Gemma Lienas
·La conxorxa dels ximples de John Kennedy Toole


Comentaris

  • AUTORIA[Ofensiu]
    ALBAA | 10-04-2009

    És La conxorxa dels ximples de John Kennedy Toole :)

  • Els ximples[Ofensiu]
    Nines | 31-03-2009 | Valoració: 6

    La conxorxa dels ximples de J K Toole

  • mary07 | 27-03-2009

    La conxorxa dels simples de Jonh kennedy Toole.
    Pulitzer 1981

  • SATIE | 16-03-2009

    La conxorxa dels ximples de John Kennedy

  • La conxorxa dels ximples de[Ofensiu]
    Romy Ros | 07-03-2009

    John Kennedy Toole

  • Crec que ja fa dues dècades que el vaig llegir, i penso que és[Ofensiu]
    ANEROL | 06-03-2009

    La conxorxa dels ximples de John Kennedy Toole