És quan llegeixo que hi veig clar - Lectura 12

De dia, Gregor no volia mostrar-se per la finestra, per respecte envers els seus pares, i tampoc no podia arrossegar-se gaire pel terra de pocs metres quadrats de l'habitació; se li anava fent difícil jeure en silenci tota la nit, el menjar ja no li deia res, i per això, com una distracció, va prendre el costum d'arrossegar-se d'un costat a l'altre, amunt i avall, per les parets i el sostre de la cambra. Li agradava especialment sostenir-se penjat del sostre; això era ben diferent que estirar-se a terra; al sostre s'hi respirava més lliurement; un balanceig tremolós travessava tot el seu cos; i enmig de l'embadaliment quasi feliç en què Gregor es trobava allà dalt, podia passar que es desprengués del sostre i anés a parar a terra, per sorpresa seva. Però,naturalment, Gregor tenia ara un domini sobre el seu cos molt diferent del d'abans, i no es feia mal quan es donava una trompada així. La germana es va adonar de seguida del nou entreteniment que Gregor s'havia enginyat ̶ arrossegant-se deixava aquí i allà empremtes de la substància enganxosa que tenia a les polpes dels peus̶, i se li va acudir de possibilitar al màxim els desplaçaments de Gregor traient de la cambra els mobles que podien fer-li nosa, especialment el bagul i l'escriptori.

---

A quina obra pertany aquest fragment?

·La pell freda d'Albert Sánchez Pinyol
·La metamorfosi de Franz Kafka
·Mil cretins de Quim Monzó