És quan llegeixo que hi veig clar - Lectura 17

Un relat de: castelldefels

-T'he dit sempre que truquis, abans d'entrar a les habitacions - diu el senyor Beneset.
-Ja he trucat, pare, però no em senties! - diu el fill. Crida perquè, si no cridés molt, això tampoc no ho sentiria. Està a punt de preguntar-li com és que fa mesos que no es posa el sonotone, que de què van servir tots aquells viatges a la botiga del carrer Balmes, per fer-ne el motllo i ajustar-lo, i ensenyar-li com es col·loca, si ara el sonotone és sempre dins de l'estoig, oblidat en un calaix. Però no diu res perquè calcula que, si ho fes i (per aquelles coses de la vida) el pare decidís tornar-lo a fer servir, seria ell l'encarregat de buscar piles noves, d'ensenyar-li una altra vegada a col·locar-se'l, i qui sap si fins i tot hauria d'engegar una altra vegada el procés per fer-li el motllo, perquè amb el temps aquesta mena de plàstics perden flexibilitat i, un cop endurits, ja no s'ajusten com al principi i s'han de fer de nou. Per això s'estima més callar.
-T'ho he dit sempre, des de ben petit, que truquis a les portes abans d'entrar a les habitacions. ¿Que no t'ho he dit sempre?
El fill s'acosta al pare i li fa un petó a la galta. El pare també n'hi fa un, i l'agafa pel clatell, perquè no allunyi la cara i així poder-n'hi fer un altre. El pare estima molt el seu fill. És l'única cosa que té al món.
-Però tu, sempre com si sentissis ploure. Se't diuen les coses i no en fas cap cas.
-Pare...
-Ara em diràs que no és veritat. -El senyor Beneset va ben afaitat i el bigoti blanc li resplendeix sobre la pell morena. Mira el seu fill fixament - ¿Que beus? No beguis, eh, que a tu sempre t'ha agradat beure. Tens el nas vermell, i el nas vermell el tenen els que beuen molt. Per això, als tebeos, als borratxos els pinten un nas vermell. I tu tens el nas vermell. No beguis, t'ho dic jo. Fixa't què li va passar al tiet Toni, que va acabar alcohòlic. Ai, el Toni... Aquell també bevia molt; per això va acabar alcohòlic. Però ell tenia un motiu per fer-ho. Se li va morir la filla i la dona el va deixar, pobret. Ja t'ho he explicat alguna vegada.




A quina obra pertany aquest fragment?

·Un tramvia a SP d'Unai Elorriaga
·Mil cretins de Quim Monzó
·La conxorxa dels ximples de John Kennedy Toole



Comentaris

  • AUTORIA[Ofensiu]
    ALBAA | 11-04-2009 | Valoració: 8

    ÉS 1000 cretins de Quim Monzó

  • mil cretins[Ofensiu]
    mary07 | 27-03-2009

    L´obra es mil cretins de quim monzó

  • Monzó[Ofensiu]
    Nines | 18-03-2009 | Valoració: 9

    "Mil Cretins" de Quim Monzó

  • RELATS[Ofensiu]
    SATIE | 17-03-2009 | Valoració: 7

    En Quim Monzó a Mil Cretins ens demostra que la realitat es dura i a voltes fa mal, i en els seus contes ens podem reconèixer més d'un... poder mil?

  • Mil cretins[Ofensiu]
    Romy Ros | 06-03-2009

    de Quim Monzó.

  • Mil cretins[Ofensiu]
    copernic | 05-03-2009

    Quim Monzó

  • Mil cretins, d'en Monzó[Ofensiu]
    angie | 04-03-2009

    .

Valoració mitja: 8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: