És quan llegeixo que hi veig clar - Lectura 17

-T'he dit sempre que truquis, abans d'entrar a les habitacions - diu el senyor Beneset.
-Ja he trucat, pare, però no em senties! - diu el fill. Crida perquè, si no cridés molt, això tampoc no ho sentiria. Està a punt de preguntar-li com és que fa mesos que no es posa el sonotone, que de què van servir tots aquells viatges a la botiga del carrer Balmes, per fer-ne el motllo i ajustar-lo, i ensenyar-li com es col·loca, si ara el sonotone és sempre dins de l'estoig, oblidat en un calaix. Però no diu res perquè calcula que, si ho fes i (per aquelles coses de la vida) el pare decidís tornar-lo a fer servir, seria ell l'encarregat de buscar piles noves, d'ensenyar-li una altra vegada a col·locar-se'l, i qui sap si fins i tot hauria d'engegar una altra vegada el procés per fer-li el motllo, perquè amb el temps aquesta mena de plàstics perden flexibilitat i, un cop endurits, ja no s'ajusten com al principi i s'han de fer de nou. Per això s'estima més callar.
-T'ho he dit sempre, des de ben petit, que truquis a les portes abans d'entrar a les habitacions. ¿Que no t'ho he dit sempre?
El fill s'acosta al pare i li fa un petó a la galta. El pare també n'hi fa un, i l'agafa pel clatell, perquè no allunyi la cara i així poder-n'hi fer un altre. El pare estima molt el seu fill. És l'única cosa que té al món.
-Però tu, sempre com si sentissis ploure. Se't diuen les coses i no en fas cap cas.
-Pare...
-Ara em diràs que no és veritat. -El senyor Beneset va ben afaitat i el bigoti blanc li resplendeix sobre la pell morena. Mira el seu fill fixament - ¿Que beus? No beguis, eh, que a tu sempre t'ha agradat beure. Tens el nas vermell, i el nas vermell el tenen els que beuen molt. Per això, als tebeos, als borratxos els pinten un nas vermell. I tu tens el nas vermell. No beguis, t'ho dic jo. Fixa't què li va passar al tiet Toni, que va acabar alcohòlic. Ai, el Toni... Aquell també bevia molt; per això va acabar alcohòlic. Però ell tenia un motiu per fer-ho. Se li va morir la filla i la dona el va deixar, pobret. Ja t'ho he explicat alguna vegada.

---

A quina obra pertany aquest fragment?

·Un tramvia a SP d'Unai Elorriaga
·Mil cretins de Quim Monzó
·La conxorxa dels ximples de John Kennedy Toole