És quan llegeixo que hi veig clar - Lectura 10

Un relat de: castelldefels

Assegut a l'austeríssima taula del despatx, el soroll de la gernació apaivagat , espero l'arribada del representant d'un col·leccionista britànic interessat en Tiepolo. Si a la immensa sala d'exposició només s'ha fet servir el blanc nuclear, sostre i parets, per donar un protagonisme total a la pintura i a la llum, el despatx, que comunica amb un petit jardí japonès, no desentona. Tot hi és impol·lut, cúbic, inert. Agonitzo, sí, però mentiria si digués que només agonitzo. I com que el britànic triga, vaig buidant l'ampolla de cava.

A la fi, quan seu davant meu un homenet calb que fa preguntes breus amb la veu aflautada i pren nota en una llibreteta microscòpica, començo a parlar pels descosits. I suposo que inicialment el convenço: un quadre de metre vuitanta per metre deu, segurament del 1763, que el mestre devia escometre mentre pintava els frescos del palau, perquè el motiu mitològic que presenta es pot associar a una de les imatges que...El cavaller sembla complagut fins que comencen les concrecions, ui el té?, on?, quan el podríem veure?, que diu que no me'n pot ensenyar ni una foto?, i el cap se li va encenent com una bombeta halògena progressiva. A la fi, de manera educada, aconsegueix interrompre el meu enfilall de disbarats i marxa del despatx aïrat, perfectament convençut que l'ha volgut estafar de la manera més matussera, com si fos un principiant.

Sé que la visita següent serà de la Sofia. No faig ni l'intent d'abandonar el despatx; eixugo fins a l'última gota de cava. La dama Mendizábal entra disposada a matar. Em culpa de tot, m'insulta, m'amenaça, plorinya recordant-me el perill en què es troba, s'estarrufa al·ludint als seus convidats. Jo em disculpo, li dic que la comprenc, li ofereixo de nou amagatall mentre busquem una altra solució, perquè aquesta és inexistent i inviable i en tot cas segurament delictiva. En sentir això, Sofia, fora de si, comença a cridar:

−Delictiva? No em diguis que entregaràs el tiepolo al Museu d'Art de Catalunya o al Reina Sofía!
−Accepto que t'has trastocat, Sofia. El problema és més senzill: no tenim tiepolo. No existeix.




−I és clar que existeix, imbècil! El que passa és que ets un inútil incapaç d'acabar res! Ets covard, això és el que passa! Què series capaç de fer per posseir un quadre que t'agrada, eh? O per tenir els diners que val el quadre? No res! Mira de què he estat capaç jo: encara et penses que el desgraciat de Jonàs et va deixar una nota perquè anessis a fer companyia a sa germana? No et vas ni aturar a comprovar de qui era la lletra!
−Què dius, Sofia?
−El que sents: a veure si n'aprens d'una vegada! La vaig escriure jo perquè sabia que tu eres l'única persona a qui la pàmfila d'Ariadna ho explicaria. Maleïts sigueu!
−T'escanyaria aquí mateix si no fos que algú altre potser ho farà per mi, mala puta.
−Què dius, home! Em pensava que sota aquesta pressió de l'amenaça mafiosa reaccionaries, que em vindries a salvar...però ni així. Ets un inútil!

Llavors Sofia es tapa la boca. Això no hi era, al guió. S'adona que ara sí que s'ha acabat la partida. Aquesta relliscada fa que jo em redreci, que recuperi l'alè. I mentre enfilo la porta, passablement orgullós, una Mendizábal a la fi desballestada i plena de patetisme encara té forces per dir-me:

−Encara no has après que això no és cap joc amb un reglament estúpid, i que l'única norma real és que has de guanyar! Surt aquí fora i mira la cara de la gent: tots els que han vingut estan disposats a guanyar.





A quina obra pertany aquest fragment?

·La ciutat invisible d'Emili Rosales
· Seda d'Alessandro Baricco
·Mil cretins de Quim Monzó

Comentaris

  • la ciutat invisible[Ofensiu]
    mary07 | 31-03-2009

    la ciutat invisible d´Emili Rosales

  • Rosales[Ofensiu]
    Nines | 31-03-2009 | Valoració: 5

    Suposo que és La ciutat invisible de l'Emili Rosales

  • AUTORIA[Ofensiu]
    ALBAA | 28-03-2009

    El text és de La ciutat invisible d'Emili Rosales.

  • PROJECTE PERDUT[Ofensiu]
    SATIE | 13-03-2009

    Text del llibre d'Emili Rosales. La ciutat invisible.

  • La ciutat invisible, [Ofensiu]
    Romy Ros | 07-03-2009

    d'Emili Rosales

  • La ciutat invisible d'Emili Rosales[Ofensiu]
    angie | 05-03-2009

    .

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: