És quan llegeixo que hi veig clar - Lectura 9

Un relat de: castelldefels

Els darrers mesos van ser molt absorbents. Vam decidir no recollir més comentaris ni llegir més tractats, i tancar la lletra i els dibuixos. Em va sorprendre l'actitud del Samuel, que va restar clavat al seu banc i va treballar de sol a sol sense rondinar. No tenia ni la més remota idea del que li passava pel cap, però feinejava de valent i amb correcció, que era el que interessava. Es plegava a les meves instruccions o a les del mestre en silenci, executant tot el que li demanàvem amb la seva habitual aplicació. Les maneres de Cresques, en canvi, van arribar a crear alguns malentesos.
Jo respectava, per descomptat, les decisions del meu admirat progenitor. Entenia que un dels Atles havia d'incorporar ciència i res més, mentre que l'altre havia de contenir ciència i especulacions. En aquest punt hi havia una entesa sòlida. El problema venia, és clar, a l'hora de discriminar entre una i altra cosa. Cresques estava capficat a plantar fets i fantasies de la tradició hebraica, o fins i tot d'altres procedències, en alguns racons del mapa reial. A mi això em semblava una lleugeresa: gent de l'estament religiós cristià, si no el mateix infant, podien trobar ofensives certes inscripcions. Què costava prescindir-ne, i passar-les a l'altre mapamundi, que seria esguardat per ulls més selectes i liberals?
No hi va haver manera. Al capdamunt del Mar Roig, sobre el Mont Sinaí, Cresques va destacar una menció -en vermell lluent- a l'indret on "Déu donà la llei a Moisès". Totes les làmines havien estat disposades des del començament perquè, fos com fos, Jerusalem hi ocupés un enclavament central, com en les velles cartes religioses. Més enllà del regne de Catai, unes illes llunyanes acollien les ànimes salvades, d'acord amb les premonicions del profeta Isaïes. El puig d'Ararat, on deien que hi restà l'arca de Noè rere el gran diluvi, també hi figurava. Les host bíbliques de Gog i Magog, eren situades correctament a les estepes d'Àsia; però en la tradició d'Ezequiel, eren associades a la vinguda de l'Anticrist, que "contra tota veritat dirà que és fill de Déu viu", era una al·lusió agosarada a Jesús de Galilea -per a qui la volgués entendre.
Les diferències amb el meu pare mostraven, al capdavall, que jo creixia i m'anava fent un home. Als meus quinze anys, tenia prou edat per a intuir segons què, però me'n faltava per a guardar el degut capteniment. A punt de tancar la manufactura dels mapes, sentia l'ardor dels fadrins per imposar les meves idees. Volia fer notar el meu estil, que ja despuntava distint del de mon pare. I reconec que, en algun moment, li vaig arribar a perdre el respecte.



Hauria d'haver entès que els Atles eren la seva obra, i no la meva. Amb tota la vida al davant, no em mancarien anys de professió i de feina a l'hora de collir els meus fruits. Tal vegada vaig tibar massa el fil que sempre ens havia unit.
En el trànsit del minyó a l'adult, jo bevia dels ensenyaments i de les lectures que inspiraven el meu creixement. Però també vaig rebre, en aquella hora tan especial, l'ajuda d'algú que no havia previst. Un any llarg després de l'arribada de Betros, va instal·lar-se a casa un segon captiu: una dona africana, major que jo i de nom Selima. No puc dir que la Selima animés les discordances amb mon pare; però la seva proximitat va alterar el meu esperit de tal manera, que jo em vaig sentir embravit com no ho havia estat fins aquella hora.





A quina obra pertany aquest fragment?

·La ciutat invisible d'Emili Rosales
·L'atles furtiu d'Alfred Bosch
·El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo

Comentaris

  • Bosch[Ofensiu]
    Nines | 31-03-2009 | Valoració: 7

    L'Atles Furtiu d'Alfred Bosch

  • AUTORIA[Ofensiu]
    ALBAA | 28-03-2009

    L'atles furtiu d'Alfred Bosch

  • alfred bosch[Ofensiu]
    mary07 | 27-03-2009

    Es l´atles furtiu d´Alfred Bosch

  • VIATJAR[Ofensiu]
    SATIE | 13-03-2009 | Valoració: 6

    De l'Atles furtiu de l'ALFRED Bosch. És d'aquelles lectures que et fan somniar i imaginar amb viatges i móns més enllà del teu reduït espai vital.

  • Atles furtiu [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 12-03-2009

    Alfred Bosch ens fa entrar en dos mons, un el de la diversitat cultural del moment en que tres cultures l'àrab, jueva, i cristiana convivien a Catalunya i que tants fruits culturals va donar, i l'atlas de Cresques i els cartògrafs mallorquins que ens van obrir les portes a un món desconegut del continent africà.

  • Per deducció, perquè no l'he llegida crec que és[Ofensiu]
    ANEROL | 06-03-2009

    L'atles furtiu d'Alfred Bosch

  • És l'Atles furtiu d'Alfred Bosch...[Ofensiu]
    Romy Ros | 05-03-2009

    Quasi segur...

  • Suposo que és L'atler furtiu[Ofensiu]
    nuriagau | 05-03-2009

    d'Alfred Bosch

  • Mecanoscrit del segon origen...[Ofensiu]

    ...de Manuel de Pedrolo.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: