És quan llegeixo que hi veig clar - Lectura 1

Quan arribava amb taxi davant de la catedral feia una calor espantosa. Pereira es va treure la corbata i se la va posar a la butxaca. Va pujar fatigosament la rampa de carrer que el conduïa fins a casa, va obrir el portal i es va asseure en un graó. Es tapava. Va buscar a la butxaca una pastilla per al cor que li havia receptat el cardiòleg i se la va empassar sense aigua. Va eixugar-se la suor, va reposar una mica, es va refrescar en aquella entrada fosca i després va entrar a casa seva. La portera no li havia preparat res, havia marxat a Setúbal, a casa de la seva família, i no tornaria fins al setembre, com feia cada any. Aquest fet en el fons el va inquietar. No li agradava de ser sol, completament sol, sense ningú que s'ocupés d'ell. Va passar davant del retrat de la seva dona i li va dir: torno d'aquí deu minuts. Va anar al dormitori, es va despullar i va anar per banyar-se. El cardiòleg li havia recomanat que no prengués banys massa freds, però ell tenia necessitat d'un bany fred, va deixar que la banyera s'omplís d'aigua freda i s'hi va immergir. Mentre estava dins l'aigua es va acaronar llargament la panxa. Pereira, es va dir, temps enrere la teva vida va ser diferent. Es va eixugar i es va posar el pijama. Va anar fins al rebedor, es va aturar davant del retrat de la seva dona i li va dir: aquest vespre veuré en Monteiro Rossi, no sé per què no el despatxo o no l'envio a passeig, té problemes i els vol descarregar sobre meu, això ho veig a venir, tu què hi dius, què haig de fer? El retrat de la seva dona li va somriure amb un somrís llunyà. Bé, va dir Pereira, ara vaig a fer la migdiada, després sentiré què vol aquell xicot. I se'n va anar al llit.

---

A quina obra pertany aquest fragment?

·Diari d'Anna Frank
·La conxorxa dels ximples de John Kennedy Toole
·Afirma Pereira d'Antonio Tabucchi