El simbolisme. Exercici 2.

Un relat de: Taller de narrativa


Aquest és un fragment de la novel·la “Women in Love” de 1921 de D.D.Lawrence.
L’he tret del capítol sobre simbolisme del llibre “L’art de la ficció” de David Lodge.
Explico el context del fragment. El personatge masculí és Gerald Critch, el fill del propietari de la mina local de carbó. El Gerald no sols la dirigeix sinó que també l’heretarà. Les dones, Ursula i Gudrun, són dues germanes, joves. La primera mestra, la segona artista.
Gerald ha sortit a passejar a cavall (la contrada és plena de prats i de natura) quan s’ha trobat el pas de nivell tancat i s’ha hagut d’aturar a tocar de la via, llavors arriba el tren miner amb gran terrabastall de frens i topalls. El cavall s’espanta i el genet l’ha de dominar. Les dones s’ho miren amb consideració diversa.

Lodge explica diversos simbolismes que us convido a trobar i a comentar. Jo no podré fer l’exercici en aquests termes perquè ja he llegit l’opinió de Lodge, però alguna cosa faré.

—Estúpid!—va cridar Ursula— ¿Per què no s’allunya fins que hagi passat?
Gudrun el mirava amb els ulls negres i dilatats, embadalida. Però ell seia, lluent i obstinat, forçant l’euga que girava i es revinclava com un vent, i que tanmateix no va poder vèncer la seva voluntat, ni escapar-se del foll clamor de l’espant que retrunyia per tota ella, mentre els vagons passaven a poc a poc, feixugament, esborronadors, un després de l’altre, un que perseguia l’altre, sobre la via del pas a nivell.
La màquina, com si volgués veure el que es podia fer, va frenar, i els vagons van recular rebotant sobre els topalls de ferro, percudint com uns platets horribles, xocant més a prop i més a prop, amb unes sacsejades estridents i espantoses. L’euga va obrir la boca i es va alçar lentament, com empesa per un vent de terror. Llavors, de sobte va envestir amb les potes anteriors, i amb una convulsió es va allunyar totalment de l’horror. Es va fer enrere, i les dues noies es van aferrar mútuament, pensant que cauria d’esquena, damunt d’ell. Però ell es va inclinar endavant, i la cara li lluïa amb una diversió petrificada, i al final, la va fer baixar, la va enfonsar i la tornava a portar a la marca. Però la repulsió del terror absolut de l’euga era tan forta com la seva coacció, i la feia apartar de la via, de manera que va girar i girar amb dues potes, com si fos al centre d’algun remolí. Això va fer que Gudrun es maregés amb un vertigen punyent, que semblava penetrar-li el cor.


Endavant, doncs, amb els símbols!

Comentaris

  • Comentari exercici II de taller[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-05-2017

    El simbolisme més evident és el domini del mascle sobre la femella, en la versió d'aquest tros de relat i de com l'hereu, com l'anomena, se sent superior a qualsevulla dona o femella que li vingui de gust dominar, la seva mirada de diversió petrificada, estudiada, de fet, tan sols és una postura que amaga la debilitat del personatge que ha de mostrar-se dur davant les dones i la seva euga i el possible temor a caure del cavall, però en té pràctica i se'n surt. M'hauria agradat veure'l caigut i humiliat, però qui sap si això ocorrerà més endavant del relat.

    Tu parles que en el comentari de Lodge aquest també implica la natura i les estructures construïdes pels humans, el tren, que acaba per ser com una barrera que frena la natura i els seus habitants naturals, els animals, cosa que els homes, en la nostra intenció d'apartar-nos de les bèsties suposadament salvatges, cada dia en som una mica més i el pitjor, anti natura.

    La veritat és que, si no m'obligues a cercar simbolismes, passaria per la lectura com qui està assegut en el cinema i veu passar imatges, però qui ho sap! igual després ho hauria vist, intuït, però hi ha tantes coses que se'ns escapen tot llegint!
    I és ben curiós, ja que m'agrada aquest tipus d'escriptura, i que de ben segur que algun cop l'utilitzo, ara m'ho faràs buscar, i de fet, ja que sóc escriptor de fantasia, de fet, igual ho faig més sovint que no em penso. He de reconèixer que algun cop m'han comentat algun relat que m'ha deixat perplex la visió del lector, on ha vist coses que jo no havia enfocat d'aquella manera... ja tinc el micro que penjaré de mostra, amb algun retoc per no fer-lo idènticament igual al que ja té penjat el Jaume Dargos, que em titllaria de plagiar la seva obra... fins ara!

    Ferran d'Armengol

  • L'opinió de Lodge[Ofensiu]
    Calderer | 30-05-2017

    Un cop passat el termini penjo aquí l'opinió de Lodge, tan vàlida com la vostra, sobre els símbols presents en aquest text. Lúnica avantatge que té ell és que s'ha llegit tota l'obra.

    Lodge troba dues menes de símbols en aquest text:

    El primer és la colisió entre natura i civilització humana. La natura és representada pel cavall i els boscos i prats de la contrada. La part humana pel tren, sorollos, brut, metal·lic i pel genet que domina el cavall (natura). L'autor preten simbolitzar el domini humà sobre la natura, o potser no ho preten però Lodge ho interpreta així.

    L'altre símbol, com heu assenyalat tots els que heu penjat un comentari, és el sexual. El personatge del genet representa la masculinitat mentre l'euga i les noies representen la feminitat. El genet domina l'euga i això és descrit amb paraules que recorden un acte sexual i una de les noies s'ho mira embadalida i emocionada. Segons Lodge aquesta escena anuncia la relació que tindran aquests dos personatges més endavant i que es caracteritza per un domini abusiu de l'home sobre la dona.

    I ara endavant amb el vostre text amb símbols.

    Lluís

  • comentari de taller[Ofensiu]
    Anna Melgar Samper | 27-05-2017

    Després de fer unes quantes lectures al text, crec que els principals símbols que hi ha són l'euga, el tren, la relació euga-genet i les dues germanes.

    Ursula ( la que ens dius que és mestra) simbolitza la lògica, el pensament racional, l'educació, potser també els prejudicis i la part superior del cos (el cap). Això ho dedueixo de la seva reacció davant l'espectacle de l'home i l'euga:

    "—Estúpid!—va cridar Ursula— ¿Per què no s'allunya fins que hagi passat?".

    A més, les potes que reaccionen apartant-se de l'horror són les anteriors:

    "Llavors, de sobte va envestir amb les potes anteriors, i amb una convulsió es va allunyar totalment de l'horror."

    Gudrum (la que ens dius que és artista) simbolitza la impulsivitat, la intuïció, els instints i la part baixa del cos. Ho dedueixo de la mateixa manera que amb la seva germana, per les seves reaccions davant l'esdeveniment:

    "Gudrun el mirava amb els ulls negres i dilatats, embadalida."

    Quan l'euga dóna voltes sobre les potes del darrere és Gudrum la que es mareja:

    "[...] va girar i girar amb dues potes, com si fos al centre d'algun remolí. Això va fer que Gudrun es maregés amb un vertigen punyent, que semblava penetrar-li el cor."

    La que és seduïda finalment pel genet és Gudrum.

    Al mateix temps, crec que l'euga representa les dues germanes (o potser no). El cap i les potes anteriors de l'euga simbolitzen a Ursula (la dona racional) i la part posterior del cos a Gudrum (la dona animal). Les dues germanes es fusionen en una única euga per simbolitzar que en cada dona hi ha una part lògica i una part animal en diferents proporcions segons l'individu. (Quan l'animal està dret les dues germanes s'abracen, la part alta i la baixa es troben en una mateixa vertical.)

    El tren pot representar un obstacle però no sé quin.

    La relació entre el genet i l'euga també crec que amaga algun simbolisme. Si l'euga fos cavall, simbolitzaria el genet, l'autocontrol.... En aquest cas crec que simbolitza la lluita de l'home per domesticar o domar la dona perquè faci el que ell vulgui o per seduir-la. (Observem que el pobre quasi mor en l'intent.)

  • comentari II[Ofensiu]
    Josep Casals | 27-05-2017

    El principal aspecte simbòlic que he sabut veure en aquest fragment és el sentiment de superioritat que, segons els antecedents que ens ha aportat el Lluís, es deriva d’un bon pedigrí. Enmig de la magnífica descripció fotogràfica de l’escena hi ha una frase reveladora: “Però ell es va inclinar endavant, i la cara li lluïa amb una diversió petrificada”: malgrat les dificultats, l’hereu dominava la situació i ho gaudia.

    La intervenció de les noies, llegint només aquest fragment, tan sols em serveix per ressaltar una mica el paper de centre d’univers del genet. Ben mirat, en el fragment no hi ha una perspectiva més àmplia de l’escena; no se sap si aquest pas a nivell està dins o a tocar d’una ciutat o enmig d’un prat, ni en quin lloc estan situades les germanes en relació a l’home del cavall, ni perquè són allí.

  • si no són germanes del genet[Ofensiu]
    lisboa | 25-05-2017

    I no ho són, ho havia llegit malament .... perdona.

    El símbol és una mica diferent.

    Elles es veuen atretes per la força masculina que demostra el genet al dominar l'egua. És una simbologia més directe i bàsica del que jo havia imaginat. De poder, de dominació, sí. Però sobretot és de caràcter sexual.

    Una simbologia no apta per feministes.

  • No són germans[Ofensiu]
    Calderer | 25-05-2017


    Joan,

    Potser no em vaig explicar bé: les dues noies són germanes però el genet no té cap parentiu amb elles.

    La interpretació canvia, oi?

    Lluís

  • l'home fort[Ofensiu]
    lisboa | 25-05-2017

    Bon dia, parlem de símbols ....

    Aquesta és la meva interpretació.

    Per a mi, els fets relatats en el fragment tenen un clar simbolisme: la dominació, el poder y la força. M'explico. Veiem com l'euga ( no és casualitat que sigui una euga ), estúpidament aterrida davant uns vagons, intenta marxar, però el personatge masculí la controla, s'imposa, davant la mirada de les dues germanes.

    Tot plegat és un símbol del poder del germà, de la força, de la capacitat per dominar una femella espantada.

    Gràcies al context que ens explica el Lluís, podem anar una mica més enllà: el futur éreu de la mina, és manifesta com un home fort i poderós i les seves germanes, com l'euga, restaran sempre sota el seu control.

    I deixant a banda els símbols, la manera com es descriu tota la situació, em sembla fantàstica.

    Salutacions.

  • La descripció[Ofensiu]
    Calderer | 24-05-2017



    Com us deia no puc comentar el simbolisme del text ja que he llegit el que diu David Lodge en el capítol dedicat a aquest tema del llibre «L'art de la ficció». Per això comentaré altres qüestions que m'han cridat l'atenció. Per exemple, la forma de descriure.

    Un tren miner és un enginyi pesant, llarg, que es mou amb parsimònia i dificultat i que quan el veiem passar per davant nostre es una repetició monòtona de vagons. Això l'autor no ho descriu directament però en dues frases que em semblen magistrals ens ho fa viure:

     ni escapar-se del foll clamor de l’espant que retrunyia per tota ella, mentre els vagons passaven a poc a poc, feixugament, esborronadors, un després de l’altre, un que perseguia l’altre, sobre la via del pas a nivell.

     va frenar, i els vagons van recular rebotant sobre els topalls de ferro, percudint com uns platets horribles, xocant més a prop i més a prop, amb unes sacsejades estridents i espantoses. 

    Fixeu-vos com ens fa veure i viure aquest enfilall de vagons amb un truc:

    ... els vagons passaven a poc a poc... un després de l’altre, un que perseguia l’altre... més a prop i més a prop…

    El truco és mostrar la repetició dels vagons repetint les paraules. Enginyós!


    Per altra banda també descriu la pesantor i la sorollada de l'artefacte:

    ...foll clamor de l’espant ... esborronadors...rebotant sobre els topalls de ferro, percudint com uns platets horribles… sacsejades estridents i espantoses. 

    Ems sembla sentir el soroll metàl·lic, estrident i entenem perquè espanta d'aquesta manera el cavall.

    I mentre escrivia això he recordat que fa anys vaig escriure una escena amb un tren a la meva novel·la inèdita «El barri del tomàquet»:

    Em vaig inventar, però, una nova aventura impossible al vell carrer: entràvem al túnel del tren i anàvem fins a l’estació del Clot, llavors encara en construcció. Primer baixàvem a la via per un descampat, més o menys per la banda on anys més tard van construir el pont de Calatrava, i ens arribàvem fins a la bocana del túnel. Portàvem llanternes i resseguint la via ens endinsàvem pel fosc túnel fins al’estació.
    La part emocionant de l’aventura venia quan passava un tren mentre érem a mig camí de l’estació.
    S’anunciava amb una fressa llunyana que s’anava intensificant fins esdevenir un brogit concret i s’albiraven, sortint del primer revolt, dues llums grogues com dues ninetes d’un animal monstruós.
    Llavors calia arrecerar-se bé contra la paret i esperar. De sobte la màquina del tren ens assolia amb un soroll que el ressò de les parets convertia en un terrabastall terrible mentre la llum dels fars ens encegaven. Després, amb un fortíssim traqueteig i un metrallament de llums de les finestres, passaven els vagons a menys de dos metres de nosaltres, interminables. Cridàvem, d’emoció o de por, no us ho sabria dir.
    Un cop passat tornava el silenci i la foscor. Encegats, ensordits i tremolosos havíem d’esperar una estona fins a tornar a sentir i a veure-hi i poder tornar a fer el camí.

    Si ho escrivís ara potser utilitzaria el truco de Lawrence, alguna cosa com ara: ...un vagó darrere l'altre, traqueteig i traqueteig, metrallant-nos la llum d'una finestra, una altra i una altra, interminables… Però ben redactat, vaja.

    També la forma com descriu els moviments del cavall i com el domina em semblen molt evocadors.

    Salutacions

    Lluís

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Taller de narrativa

25 Relats

80 Comentaris

4015 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
TALLER DE NARRATIVA

Voleu participar en una nova iniciativa? Teniu ganes de progressar en la tècnica de l’escriptura? Voldríeu conèixer els vostres punts febles com escriptors? Esteu disposats a criticar amb sinceritat i sentit i a rebre les crítiques amb humilitat? Aspireu a lliurar-vos dels empipadors errors ortogràfics i sintàctics? Us sembla que no avanceu? Necessiteu impuls i motivació per continuar escrivint o per tornar a escriure? Voleu llegir amb criteri i aprenent del que llegiu? Disfruteu escrivint però us sentiu sols i voleu compartir esforços i interessos?

Aquí teniu la nostra proposta :

Un taller que pretèn abastar tres aspectes de la literatura: llegir, escriure, comentar.

Un exercici cada 15-20 dies en tres fases: llegir-aprendre, escriure, comentar.

Primera fase: tots els participants ens llegim el mateix text (d'un autor bo, reconegut o interessant) i el comentem, discutim, aprenem. Posem 3-5 dies. A partir d'aquest text l'organitzador proposarà un tema.

Segona fase: escrivim un relat segons el tema marcat. En un termini de 7-10 dies.

Tercera fase: comentem els nostres relats. 3-5 dies. Un comentari intel·ligent, sincer i útil. I ben redactat. Aquesta seria, doncs, una part més de l'exercici.

L’essència d’aquests exercicis seria treballar la redacció, l'estil, el lèxic, la gramàtica, l'estructura, la trama… i deixar en un segon pla la història o l’argument. En resum, centrar-nos en la tècnica ja que les històries són les que cadascú necessita, li agraden o vol contar. I res de paraules prohibides o obligades.

Qui participi en cada exercici es compromet a fer una crítica intel·ligent, amb sentit, sincera i útil a dos o tres companys. O a tots si som poca gent.

Una d’aquestes critiques vindrà donada per sorteig, les altres las podrà escollir lliurement cadascú. I, és clar, es podran fer més critiques si ve de gust o es té temps.

Hi haurà un ORGANITZADOR que proposarà el text inicial i el tema de cada exercici d'escriptura i també organitzarà el sorteig dels comentaris/crítiques obligatoris. Anirà canviant, segons decidim entre tots.

Si voleu es podrà escollir un guanyador per cada tema que escolliria l'ORGANITZADOR o bé tots per votació. Pensem-ho, però, ja que l'essència de la idea és la d'un taller d'escriptura, no la d'un concurs.

Es penjaran exercicis i crítiques, aquí amb aquest nick de “Taller de narrativa”.

Si la cosa funciona, hi ha participació i interès es podria plantejar editar alguns dels textos, crítiques, comentaris... en un bubok o similar. Per a això escollliríem entre els participants un EDITOR que tingués experiència en el tema.

En principi pensem en un grup d'uns vuit participants que es comprometin a mantenir la continuïtat durant els propers mesos, fins a l'agost.

Si esteu interessats us podeu adreçar al primer organitzador:

lluisjulian58@gmail.com