Cercador
Guerra i Pau
Un relat de: Taller de narrativa- Compartir:
Us parlaré de Guerra i Pau de Tolstoi, un llibre que he llegit aquest estiu i que ha resultat ser una mica més que una novel·la.
M'explico.
Per una banda, està la novel·la en si, pròpiament dita. La vida d'un grapat de famílies de l'aristocràcia russa durant les guerres napoleòniques. Tolstoi utilitza un narrador omniscient, amb una prosa fluida, amb molts diàlegs. Aquí, el llibre es fa atractiu per la trama mateixa, pels personatges ( molts i molt ben caracteritzats ) i per la història que narra. En aquest sentit, Guerra i Pau és una bona novel·la.
Però hi ha més.
Tolstoi, una mica al marge de la trama i de tant en tant, ens parla i ens explica coses. Coses molt interessants, relatives a la seva concepció de la Història i dels fets històrics que emmarquen l'acció de la seva novel·la. Hem de pensar que per Tolstoi quan va escriure Guerra i Pau, l'any 1864, la invasió de les tropes napoleòniques era un fet recent i traumàtic. Només havien passat 52 anys. Una mica com si nosaltres parléssim de la guerra civil. Tolstoi ens explica doncs fets propers per a ell, però històrics per a nosaltres. Tot un luxe per un lector del segle vint-i-u, aquesta mirada. En aquest sentit, per a mi, el llibre aporta molt més que una novel·la convencional.
Guerra i Pau ens aporta entreteniment, com ho ha de fer qualsevol bona novel·la, però també ens aporta coneixements, gairebé de primera mà, sobre uns fets històrics excepcionals.
I per acabar, algunes coses que m'han semblat curioses:
L'aristocràcia russa de l'època admirava França fins a punt d'utilitzar molt la llegua francesa, barrejada amb la russa. En la traducció que he llegit ( una en català que em va costar bastant de trobar) , quan els personatges parlen francès fan servir la cursiva. Això canvia quan Napoleó envaeix Rússia. En aquell moment, en els salons de la noblesa russa es fan pagar penyores monetàries a tots aquells que se'ls hi escapa una frase en francès.
Entre les escenes de guerra, destaquen pel seu realisme les descripcions de les accions dels artillers russos durant les dues batalles descrites en el llibre ( Austerlitz i Borodino ) Quan vaig llegir-les no ho sabia, però Tolstoi havia acompanyat al seu germà, tinent d'artilleria, a la Guerra de Crimea.
La batalla de Borodino és explicada en molt detall; les posicions de les tropes, la geografia del camp de batalla, les estratègies de francesos i russos i les motivacions d'uns i d'altres. He llegit que Tolstoi va visitar en persona el lloc dels fets per documentar-se.
Només vull afegir que, Guerra i Pau, és una d'aquelles novel·les "clàssiques" que poden ser atractives per un lector convencional, com jo. No fa falta ser un estudiós de la literatura per apreciar-la. Si la llegiu, segurament, us ho passareu bé.
M'explico.
Per una banda, està la novel·la en si, pròpiament dita. La vida d'un grapat de famílies de l'aristocràcia russa durant les guerres napoleòniques. Tolstoi utilitza un narrador omniscient, amb una prosa fluida, amb molts diàlegs. Aquí, el llibre es fa atractiu per la trama mateixa, pels personatges ( molts i molt ben caracteritzats ) i per la història que narra. En aquest sentit, Guerra i Pau és una bona novel·la.
Però hi ha més.
Tolstoi, una mica al marge de la trama i de tant en tant, ens parla i ens explica coses. Coses molt interessants, relatives a la seva concepció de la Història i dels fets històrics que emmarquen l'acció de la seva novel·la. Hem de pensar que per Tolstoi quan va escriure Guerra i Pau, l'any 1864, la invasió de les tropes napoleòniques era un fet recent i traumàtic. Només havien passat 52 anys. Una mica com si nosaltres parléssim de la guerra civil. Tolstoi ens explica doncs fets propers per a ell, però històrics per a nosaltres. Tot un luxe per un lector del segle vint-i-u, aquesta mirada. En aquest sentit, per a mi, el llibre aporta molt més que una novel·la convencional.
Guerra i Pau ens aporta entreteniment, com ho ha de fer qualsevol bona novel·la, però també ens aporta coneixements, gairebé de primera mà, sobre uns fets històrics excepcionals.
I per acabar, algunes coses que m'han semblat curioses:
L'aristocràcia russa de l'època admirava França fins a punt d'utilitzar molt la llegua francesa, barrejada amb la russa. En la traducció que he llegit ( una en català que em va costar bastant de trobar) , quan els personatges parlen francès fan servir la cursiva. Això canvia quan Napoleó envaeix Rússia. En aquell moment, en els salons de la noblesa russa es fan pagar penyores monetàries a tots aquells que se'ls hi escapa una frase en francès.
Entre les escenes de guerra, destaquen pel seu realisme les descripcions de les accions dels artillers russos durant les dues batalles descrites en el llibre ( Austerlitz i Borodino ) Quan vaig llegir-les no ho sabia, però Tolstoi havia acompanyat al seu germà, tinent d'artilleria, a la Guerra de Crimea.
La batalla de Borodino és explicada en molt detall; les posicions de les tropes, la geografia del camp de batalla, les estratègies de francesos i russos i les motivacions d'uns i d'altres. He llegit que Tolstoi va visitar en persona el lloc dels fets per documentar-se.
Només vull afegir que, Guerra i Pau, és una d'aquelles novel·les "clàssiques" que poden ser atractives per un lector convencional, com jo. No fa falta ser un estudiós de la literatura per apreciar-la. Si la llegiu, segurament, us ho passareu bé.
Comentaris
-
et felicito[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 16-09-2017
Els autors russos solen ser uns grans descriptors de paisatges i espais, i descriure els personatges és com un joc per a ells.
Felicitats per la lectura!
l´Autor
27 Relats
76 Comentaris
30403 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
TALLER DE NARRATIVAVoleu participar en una nova iniciativa? Teniu ganes de progressar en la tècnica de l’escriptura? Voldríeu conèixer els vostres punts febles com escriptors? Esteu disposats a criticar amb sinceritat i sentit i a rebre les crítiques amb humilitat? Aspireu a lliurar-vos dels empipadors errors ortogràfics i sintàctics? Us sembla que no avanceu? Necessiteu impuls i motivació per continuar escrivint o per tornar a escriure? Voleu llegir amb criteri i aprenent del que llegiu? Disfruteu escrivint però us sentiu sols i voleu compartir esforços i interessos?
Aquí teniu la nostra proposta :
Un taller que pretèn abastar tres aspectes de la literatura: llegir, escriure, comentar.
Un exercici cada 15-20 dies en tres fases: llegir-aprendre, escriure, comentar.
Primera fase: tots els participants ens llegim el mateix text (d'un autor bo, reconegut o interessant) i el comentem, discutim, aprenem. Posem 3-5 dies. A partir d'aquest text l'organitzador proposarà un tema.
Segona fase: escrivim un relat segons el tema marcat. En un termini de 7-10 dies.
Tercera fase: comentem els nostres relats. 3-5 dies. Un comentari intel·ligent, sincer i útil. I ben redactat. Aquesta seria, doncs, una part més de l'exercici.
L’essència d’aquests exercicis seria treballar la redacció, l'estil, el lèxic, la gramàtica, l'estructura, la trama… i deixar en un segon pla la història o l’argument. En resum, centrar-nos en la tècnica ja que les històries són les que cadascú necessita, li agraden o vol contar. I res de paraules prohibides o obligades.
Qui participi en cada exercici es compromet a fer una crítica intel·ligent, amb sentit, sincera i útil a dos o tres companys. O a tots si som poca gent.
Una d’aquestes critiques vindrà donada per sorteig, les altres las podrà escollir lliurement cadascú. I, és clar, es podran fer més critiques si ve de gust o es té temps.
Hi haurà un ORGANITZADOR que proposarà el text inicial i el tema de cada exercici d'escriptura i també organitzarà el sorteig dels comentaris/crítiques obligatoris. Anirà canviant, segons decidim entre tots.
Si voleu es podrà escollir un guanyador per cada tema que escolliria l'ORGANITZADOR o bé tots per votació. Pensem-ho, però, ja que l'essència de la idea és la d'un taller d'escriptura, no la d'un concurs.
Es penjaran exercicis i crítiques, aquí amb aquest nick de “Taller de narrativa”.
Si la cosa funciona, hi ha participació i interès es podria plantejar editar alguns dels textos, crítiques, comentaris... en un bubok o similar. Per a això escollliríem entre els participants un EDITOR que tingués experiència en el tema.
En principi pensem en un grup d'uns vuit participants que es comprometin a mantenir la continuïtat durant els propers mesos, fins a l'agost.
Si esteu interessats us podeu adreçar al primer organitzador:
lluisjulian58@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Infart
- Procés de contradicció suficient MANUEL DE PEDROLO 1976(2016)
- Dissecció del recull de contes
- Guerra i Pau
- EL PARC. VERSIÓ MILLORADA.
- El parc
- Exercici 3. Una descripció.El paisatge i el temps.
- El petó. Anna
- Dubtes - Esther Llombart
- Exercici 2 Josep Casals
- Un viatger de debò
- Les formigues
- 2on exercici - Qui Tacet (Galzeran-homefosc)
- LA LLISTA. Calderer.
- Segona part. Tot té un preu. Esther Llombart