Un viatger de debò

Un relat de: Taller de narrativa
El Mediterrani, més que un mar, una bassa, colpejava amb timidesa el casc de l'immens vaixell. Era un vaixell de càrrega, ancorat al port i literalment colgat per enormes contenidors de colors que semblaven no deixar espai per res més. Demà salpava cap a Houston i en Martí, un noi sobre la vintena, d'aspecte estudiadament deixat, estaria a bord.
En Martí menyspreava el turisme convencional i poder viatjar en aquell vaixell era una aventura que l'engrescava. Res de luxes, res de comoditats estrafolàries, res de balls d'etiqueta. Un home senzill com els mateixos mariners, exposat als mateixos riscos, a les mateixes incomoditats; barrejat amb ells. Més de vint dies embarcat!, sentia inquietud i orgull; potser podria escriure un llibre amb l'experiència. Es veia a si mateix com una mena de Hemingway o, potser millor, com un Kerouac; intrèpid, masculí i salvatge ... Les seves guerres, les tempestes; la seva autopista, l'oceà!
Des de Montjuïc, en Martí mirava el vaixell. Era una gegantina massa d'acer, funcional, sòbria i, en certa manera, proletària. Estava envoltada de grues grogues que semblaven descomunals insectes mecànics, d'aspecte vagament amenaçador. No podia percebre cap moviment, la nau estava clavada al mar, imperceptiblement vinclada, que no vençuda, pel pes de la càrrega, com una illa, indiferent a tot, sòlida, impertorbable. Misteriosa.
L'arribada del capvespre el va sorprendre somiant en el viatge. Va sospirar, enyorant abans d'hora la seva Barcelona posa't guapa. Tot seguit, conduint un tronat Seat Ibiza de segona mà -mai feia servir el BMW descapotable, absurd regal d'aniversari del papa-, va tornar a casa. Tenia un sopar de comiat amb els amics en un lloc molt especial; el papa els hi havia llogat un saló modernista a la casa Batlló. Li havia dit que no faltaria de res; fins i tot hi hauria noies de confiança, li havia confessat el vell verd, tot picant-li l'ullet i recordant-li que a bord les trobaria a faltar. Al Martí li feia molta mandra aquella festa, però no volia fer-li cap lleig, al cap i a la fi, ell sempre li ho pagava tot; també els gairebé tres mil euros, xavalla, que demanaven els del vaixell de càrrega per portar a bord un aprenent de Kerouac.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Taller de narrativa

27 Relats

81 Comentaris

5407 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
TALLER DE NARRATIVA

Voleu participar en una nova iniciativa? Teniu ganes de progressar en la tècnica de l’escriptura? Voldríeu conèixer els vostres punts febles com escriptors? Esteu disposats a criticar amb sinceritat i sentit i a rebre les crítiques amb humilitat? Aspireu a lliurar-vos dels empipadors errors ortogràfics i sintàctics? Us sembla que no avanceu? Necessiteu impuls i motivació per continuar escrivint o per tornar a escriure? Voleu llegir amb criteri i aprenent del que llegiu? Disfruteu escrivint però us sentiu sols i voleu compartir esforços i interessos?

Aquí teniu la nostra proposta :

Un taller que pretèn abastar tres aspectes de la literatura: llegir, escriure, comentar.

Un exercici cada 15-20 dies en tres fases: llegir-aprendre, escriure, comentar.

Primera fase: tots els participants ens llegim el mateix text (d'un autor bo, reconegut o interessant) i el comentem, discutim, aprenem. Posem 3-5 dies. A partir d'aquest text l'organitzador proposarà un tema.

Segona fase: escrivim un relat segons el tema marcat. En un termini de 7-10 dies.

Tercera fase: comentem els nostres relats. 3-5 dies. Un comentari intel·ligent, sincer i útil. I ben redactat. Aquesta seria, doncs, una part més de l'exercici.

L’essència d’aquests exercicis seria treballar la redacció, l'estil, el lèxic, la gramàtica, l'estructura, la trama… i deixar en un segon pla la història o l’argument. En resum, centrar-nos en la tècnica ja que les històries són les que cadascú necessita, li agraden o vol contar. I res de paraules prohibides o obligades.

Qui participi en cada exercici es compromet a fer una crítica intel·ligent, amb sentit, sincera i útil a dos o tres companys. O a tots si som poca gent.

Una d’aquestes critiques vindrà donada per sorteig, les altres las podrà escollir lliurement cadascú. I, és clar, es podran fer més critiques si ve de gust o es té temps.

Hi haurà un ORGANITZADOR que proposarà el text inicial i el tema de cada exercici d'escriptura i també organitzarà el sorteig dels comentaris/crítiques obligatoris. Anirà canviant, segons decidim entre tots.

Si voleu es podrà escollir un guanyador per cada tema que escolliria l'ORGANITZADOR o bé tots per votació. Pensem-ho, però, ja que l'essència de la idea és la d'un taller d'escriptura, no la d'un concurs.

Es penjaran exercicis i crítiques, aquí amb aquest nick de “Taller de narrativa”.

Si la cosa funciona, hi ha participació i interès es podria plantejar editar alguns dels textos, crítiques, comentaris... en un bubok o similar. Per a això escollliríem entre els participants un EDITOR que tingués experiència en el tema.

En principi pensem en un grup d'uns vuit participants que es comprometin a mantenir la continuïtat durant els propers mesos, fins a l'agost.

Si esteu interessats us podeu adreçar al primer organitzador:

lluisjulian58@gmail.com