Exercici 3. Una descripció.El paisatge i el temps.

Un relat de: Taller de narrativa

La descripció com a part d'una obra que va més enllà de la pura enumeració d'elements per construir un escenari i que, per tant, aspira a ser alguna cosa més.

Dos fragments del Quadern gris de Pla. Primavera i tardor.



Tarda de primavera, magnífica. Hora baixa. Les orenetes xisclen a les cornises de les cases. Poca gent al carrer. Tres o quatre persones que vénen, amb el pot d'alumini, de cercar la llet. Les acàcies, florides de la petita flor blanca, fan una olor mòrbida, una mica trista. Se sent —carrer avall— el picar dels martells a l'enclusa del ferrer. Tres o quatre portes més enllà de casa, el fill del lampista, amb la finestra oberta, fa els seus monòtons, inacabables exercicis de violí, esblaimats. No hi ha res més eficaç per a posar pell de gallina que sentir un violí d'una manera desinflada. El dia s'ha allargat. El cel de ponent té un color de taronja molt tènue —com el so del violí del lampista—, aquest color que d'una manera gairebé inconscient em sembla la quinta essència de la cursileria. És el color de fons de les estampetes.

Quan arriba aquest temps em demano d'on em deu provenir la desfibració, la buidor que sento en el cor i en l'esperit.


-----------------------


9 de novembre. — Tardor a Calella. Aquest any, el pas de l'estiu a la tardor ha estat brusc i inesperat. Una nit de pluja i de vent ha canviat l'aspecte i el color de la terra i del mar. Ha canviat també l'olor. La tardor és l'estació de les bones olors. En aquestes nits tan estrellades, lleugerament boiroses, una mica humides, els camps i els arbres fan olor d'ametlles tendres i de fulla de menta picant.

Ara, a les tardes, dóna gust d'anar pels camps. Les vinyes es van daurant, les pinedes tenen una capa espessa de verd fosc, les oliveres es nimben d'una grisalla aèria i platejada. Els rostolls van prenent un color rogenc granulat. Tot el paisatge cabria entre una gerra de mel i una ampolla de rom.

Passejant, se sent, de tard en tard, la cridòria d'un vol de vailets i el lent cruixir d'un carro en una riera, el lladruc d'un gos, la violenta detonació —seguida d'una irisada espiral de fum blanc— de l'arma d'un caçador. A entrada de fosc canten els darrers grills amb una tristesa que vol dir que ja tenen l'aigua al coll i els ocells nocturns volen en l'aire espesseït, macilent, somort.

A l'Empordà, la tardor no té pas l'aire bàsic i sensual que té en moltes altres comarques o en els centres de cultura. No es podria pas construir, contemplant aquest paisatge, una al·legoria autumnal a l'estil dels antics, amb garlandes opulentes, corns de l'abundància i una tèbia Venus de cap petit i anques monumentals passejant-se per un prat amb uns arbres que esquincen un bocí de boira. La tardor, aquí, és una cosa serena, lineal, sense duresa, una mica lànguida, que us excita una malenconia diluïda i plàcida. Les coses arriben al seu màxim sentit humà a força de concentrar-se, de posar-se de gairell, de filtrar-se.

Tampoc no es podria imaginar, d'aquí estant, una tardor banal, aquella tardor romàntica de la tristesa profunda. La desesperació absurda que en certes persones produeix la visió de la caiguda de les fulles i dels arbres esparracats, que ha produït tantes poesies, pot resistir a penes el sentit del ridícul. La caiguda de la fulla té la intranscendència de la mecànica vital. I les altres coses, els mites sexuals de la tardor, la cambra de color de rosa, les petites dones en camisa sota d'una llum mòrbida, la malenconia de la virilitat exhausta, semblen postals esbravades, passades de moda, impresentables.

La tardor és l'època més apropiada als treballs de l'home corrent. La gent de ciutat trobaran que en aquest temps els seus carrers i places són nets i lluminosos, que hi ha lleugeresa i frescor a l'aire, que la gent marxa amb les orelles dretes. Com que això és temperamental i a mi em sembla que sóc home de mar perquè els treballs del mar són per a mi els més entretinguts i divertits i els que entenc amb més facilitat, no puc deslligar el mar de la tardor.



Comentaris

  • Pla, les descripcions i jo.[Ofensiu]
    Calderer | 26-06-2017


    No hi ha cosa que em faci més ràbia que els contes amb «parte» meteorològic inicial. Vull dir, aquelles històries que comencen explicant el temps que fa («era un dia gris i rúfol, bufava un vent...») i a partir d'aquí es com si ja es pogués iniciar la història. N'hi ha uns quant així a RC i sempre que me'n trobo un no passo del «parte». Una mania? Potser sí, però trobo que és una necessitat desafortunada la que porta a començar un text d'aquesta manera.

    I encara afegiré una cosa més sobre el tema descriptiu del temps i del paisatge, encara que se'm pugui titlla d'egocèntric. Em costa molt fer una descripció significativa tant de l'escenari de l'acció (ciutat, paisatge…) com del temps atmosfèric i per això he volgut que aquest tercer exercici anés per aquí. I per practicar he procurat portar un dietari durant aquesta quinzena última descrivint el que podia veure mirant per la finestra del tren que em porta a la feina cada matí. Ha estat un fracàs total, en part perquè ha fet un temps monòtonament calorós, en part per la meva incapacitat de transcendir el que veig i el que sento i donar-li significats més amplis.

    Perquè això és el que em sorprèn de les descripcions de Pla: la capacitat d'associar elements diversos i en un moment passar de la descripció del paisatge físic als elements humans, afegint sensacions, sentiments, costums o històries diverses. També em sorprèn la delicadesa que mostra en els petits detalls, els tons i els colors i l'observació de fets que normalment ens passen desapercebuts. I també el que deia en el text on proposava l'exercici, que una descripció no sigui només un escenari on transcorre l'acció sinó que aporti un clima (emocional) o suggereixi un sentiment. O que, en algun cas, el tema del text sigui aquest: com és el temps i com varia el paisatge en un moment determinat de l'any.


    Recordo que quan vaig llegir per primera vegada «El quadern gris», seria l'any 1990, em va cridar l'atenció aquest virtuosisme descriptiu (que no tothom aprecia) i que, alhora, aquesta mena de textos m'interessés, jo que estava acostumat a llegir textos on la trama i la història eren el més important.

    Com aprendre aquestes tècniques? Tenint en compte com sóc de poc sensible a aquests fets, com aprofitar-los per als meus escrits? No ho tinc gens clar però ara tinc, tenim, l'oportunitat d'aplicar-ho en un text propi, seguint l'exercici.

    Lluís

  • descripció total.[Ofensiu]
    lisboa | 17-06-2017

    Crec que podem parlar de descripció coral. M'explico:

    El Pla descriu el temps atmosfèric. Però també descriu fauna i vegetació. I també descriu el paisatge humà. Clima, vegetació, fauna i humanitat.
    El Pla descriu colors, olors, sons. Gairebé els quatre sentits. Només falta ( crec ) el tacte.
    I finalment, el Pla, tot això ho emmarca en la descripció d'un territori molt concret, el seu; l'Empordà.

    El to de tot plegat és melancòlic. Molt melancòlic. No només la tardor que sembla més fàcil d'inspirar melancolia. També la primavera amb les olors mòrbides de les petites flors blanques.

  • Primer comentari.[Ofensiu]
    Taller de narrativa | 17-06-2017


    Quan considero una descripció, tinc molt en compte el context on s’incorpora. Una descripció en bloc com la que fa Pla en el primer exemple, inserida en un conte curt, trencaria el ritme de lectura i allunyaria el lector del fil argumental. En una novel·la hi pot tenir més cabuda i en un dietari, com sembla ser el text proposat, també; fins i tot pot tenir un paper protagonista. Jo, que escric contes curts, procuro integrar les descripcions —tant de personatges com de paisatges i climes— diluïdes en el text narratiu.

    El primer text exemple d’en Pla, totalment descriptiu, mostra un llenguatge gairebé telegràfic, enumeratiu, que li atorga un ritme sincopat, sec, sobretot al primer terç. El que m'agrada és com el mestre interpel·la quasi tots els sentits: a més a més d’ imatges, ens parla d’olors, sons, de la pell de gallina... I si bé crec que no hi apareix el sentit del gust, sí que hi aguaiten alguns sentiments com la buidor que diu sentir en el cor i l’esperit quan arriba aquest temps (deu ser la tardor de la que parla al segon text).

    Al segon text s’hi reconeix la forma de dietari tant pel to intimista, melancòlic, que transmet com pel fet d’iniciar-se amb una data. Les descripcions van acompanyades de sensacions, sentiments, opinions. El llenguatge és ric i, sobretot, essencial, sense ramificacions secundaries que ens allunyin del fil narratiu, de l’efecte que la tardor provoca en el narrador.

    Salutacions
    Josep Casals

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Taller de narrativa

23 Relats

75 Comentaris

3140 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
TALLER DE NARRATIVA

Voleu participar en una nova iniciativa? Teniu ganes de progressar en la tècnica de l’escriptura? Voldríeu conèixer els vostres punts febles com escriptors? Esteu disposats a criticar amb sinceritat i sentit i a rebre les crítiques amb humilitat? Aspireu a lliurar-vos dels empipadors errors ortogràfics i sintàctics? Us sembla que no avanceu? Necessiteu impuls i motivació per continuar escrivint o per tornar a escriure? Voleu llegir amb criteri i aprenent del que llegiu? Disfruteu escrivint però us sentiu sols i voleu compartir esforços i interessos?

Aquí teniu la nostra proposta :

Un taller que pretèn abastar tres aspectes de la literatura: llegir, escriure, comentar.

Un exercici cada 15-20 dies en tres fases: llegir-aprendre, escriure, comentar.

Primera fase: tots els participants ens llegim el mateix text (d'un autor bo, reconegut o interessant) i el comentem, discutim, aprenem. Posem 3-5 dies. A partir d'aquest text l'organitzador proposarà un tema.

Segona fase: escrivim un relat segons el tema marcat. En un termini de 7-10 dies.

Tercera fase: comentem els nostres relats. 3-5 dies. Un comentari intel·ligent, sincer i útil. I ben redactat. Aquesta seria, doncs, una part més de l'exercici.

L’essència d’aquests exercicis seria treballar la redacció, l'estil, el lèxic, la gramàtica, l'estructura, la trama… i deixar en un segon pla la història o l’argument. En resum, centrar-nos en la tècnica ja que les històries són les que cadascú necessita, li agraden o vol contar. I res de paraules prohibides o obligades.

Qui participi en cada exercici es compromet a fer una crítica intel·ligent, amb sentit, sincera i útil a dos o tres companys. O a tots si som poca gent.

Una d’aquestes critiques vindrà donada per sorteig, les altres las podrà escollir lliurement cadascú. I, és clar, es podran fer més critiques si ve de gust o es té temps.

Hi haurà un ORGANITZADOR que proposarà el text inicial i el tema de cada exercici d'escriptura i també organitzarà el sorteig dels comentaris/crítiques obligatoris. Anirà canviant, segons decidim entre tots.

Si voleu es podrà escollir un guanyador per cada tema que escolliria l'ORGANITZADOR o bé tots per votació. Pensem-ho, però, ja que l'essència de la idea és la d'un taller d'escriptura, no la d'un concurs.

Es penjaran exercicis i crítiques, aquí amb aquest nick de “Taller de narrativa”.

Si la cosa funciona, hi ha participació i interès es podria plantejar editar alguns dels textos, crítiques, comentaris... en un bubok o similar. Per a això escollliríem entre els participants un EDITOR que tingués experiència en el tema.

En principi pensem en un grup d'uns vuit participants que es comprometin a mantenir la continuïtat durant els propers mesos, fins a l'agost.

Si esteu interessats us podeu adreçar al primer organitzador:

lluisjulian58@gmail.com