EL PARC. VERSIÓ MILLORADA.

Un relat de: Taller de narrativa

Fa un matí típic d'abril: fresc, net, assolellat. Als arbres broten les fulles i les plantes, artísticament escampades per la gespa mostren un devessall de flors acolorides. Arbres, plantes i flors que tenen un nom però que ell no coneix. Urbanita de tota la vida s'embadaleix amb els retalls de natura que la ciutat li ofereix però és incapaç d'anomenar res del que veu. Només coneix el nom dels grans arbres, els plàtans immutables i magnífics, que custodien a banda i banda l'avinguda principal del parc. Un matí tranquil, amb les criatures a l'escola només alguna mare amb el seu nadó al cotxet i algun jubilat desvagat l'acompanyen.

Després de la cerimònia s'ha escapolit fins al parc que té a tocar de casa, fugint dels parents, amics i coneguts que l'atabalaven amb abraçades, petons i crides solemnes a la resignació.

Al llarg dels anys havia vingut sovint amb ella a aquest parc. Els agradava observar les famílies i els infants, sorollosos i juganers. De molt joves imaginaven els fills que tindrien, ja de grans enyoraven els fills que no havien tingut.

I l'any passat, durant l'estiu i la tardor, s'hi apropaven els dies que ella encara es trobava prou bé per sortir de casa. Assaborien la calor de les tardes d'agost temperada pel ventijol suau que sovint hi bufava o contemplaven a principis d'octubre l'esbarriada de fulles i la varietat de colors, ­grocs, taronges, marrons, que encatifaven el terra. No feien res, només seien i contemplaven el pas del temps, tan preuat i tan escàs.

Avui, després de molts mesos de no apropar-se al parc, ha tornat i s'adona amb sentiment que res no ha canviat, que les flors exhibeixen impassibles la seva bellesa impúdica, que als impertorbables arbres broten tendres fulles, que arreu tot creix, viu, es mou, i que el temps passa com sempre, indiferent.


Lluís

Comentaris

  • et faré companyia[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-09-2017

    i també comento, poquet però, que ja saps com les gasto jo... ;-)

    Aquest era el descriptiu del paisatge, oi?
    Imagino el relat dins d'un de més llarg, ja que no em motiva la conclusió, potser per això que dius que cal millorar l'últim paràgraf.
    De fet, m'ha costat, a la primera lectura (potser he anat massa ràpid), captar el sentit del relat, i després he vist que era un comiat a la parella que s'ha mort i la revisita a llocs comuns que han compartit en vida, fins i tot quan ella ja estava fotuda.
    I malgrat allò que podria semblar que no, et dic que el penúltim paràgraf és per a mi el millor, molta poesia i la descripció de l'estat diluït de les coses, m'agrada com ho descrius, sense cap sentimentalisme exagerat. Molt natural, tampoc pretens fer un assaig sobre l'estat de l'ànima en moments com aquell, però el trobo molt encertat l'enfocament.

    Però també et diré que hem de ser més agosarats. Sembla evident que ha de formar part d'un relat més extens, el micro relat guanya per KO, i aquest et deixa pensant, però no et tomba.

    M'ha agradat, però. Bon exercici!

    Ferran

  • Em comento[Ofensiu]
    Calderer | 07-07-2017


    És una mica trist haver-se de comentar un mateix però si ningú s'anima...

    Primer de tot voldria explicar el sentit del meu text. Quan se't mor algú proper sovint tens, els dies immediats, un sentiment estrany: el món continua, tot segueix igual, indiferent a la pèrdua que has patit. Penso que no és un sentiment exclusiu meu si no que molta gent també el pateix.

    En l'exercici tercer del taller de narrativa es tractava de desnevolupar una descripció (paisatge/temps) que aportés un sentiment o un valor afegit, més enllà de servir de decorat a una escena. I he aprofitat per escriure aquest breu text que feia temps que tenia pensat.

    Per altra banda, la segona versió tampoc m'acaba de convèncer i trobo que caldrien algunes correccions:

    ........a la segona línia aniria una coma després d' ....escampades per la gespa,

    L'últim paràgraf s'hauria de millorar força.

    ...ha tornat i s'ha adonat amb un sentiment agredolç que res no ha canviat, que les flors exhibeixen impassibles la seva bellesa impúdica, que en els impertorbables arbres segueixen brotant les tendre fulles, que arreu...

    Salutacions

    Lluís

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Taller de narrativa

27 Relats

81 Comentaris

5118 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
TALLER DE NARRATIVA

Voleu participar en una nova iniciativa? Teniu ganes de progressar en la tècnica de l’escriptura? Voldríeu conèixer els vostres punts febles com escriptors? Esteu disposats a criticar amb sinceritat i sentit i a rebre les crítiques amb humilitat? Aspireu a lliurar-vos dels empipadors errors ortogràfics i sintàctics? Us sembla que no avanceu? Necessiteu impuls i motivació per continuar escrivint o per tornar a escriure? Voleu llegir amb criteri i aprenent del que llegiu? Disfruteu escrivint però us sentiu sols i voleu compartir esforços i interessos?

Aquí teniu la nostra proposta :

Un taller que pretèn abastar tres aspectes de la literatura: llegir, escriure, comentar.

Un exercici cada 15-20 dies en tres fases: llegir-aprendre, escriure, comentar.

Primera fase: tots els participants ens llegim el mateix text (d'un autor bo, reconegut o interessant) i el comentem, discutim, aprenem. Posem 3-5 dies. A partir d'aquest text l'organitzador proposarà un tema.

Segona fase: escrivim un relat segons el tema marcat. En un termini de 7-10 dies.

Tercera fase: comentem els nostres relats. 3-5 dies. Un comentari intel·ligent, sincer i útil. I ben redactat. Aquesta seria, doncs, una part més de l'exercici.

L’essència d’aquests exercicis seria treballar la redacció, l'estil, el lèxic, la gramàtica, l'estructura, la trama… i deixar en un segon pla la història o l’argument. En resum, centrar-nos en la tècnica ja que les històries són les que cadascú necessita, li agraden o vol contar. I res de paraules prohibides o obligades.

Qui participi en cada exercici es compromet a fer una crítica intel·ligent, amb sentit, sincera i útil a dos o tres companys. O a tots si som poca gent.

Una d’aquestes critiques vindrà donada per sorteig, les altres las podrà escollir lliurement cadascú. I, és clar, es podran fer més critiques si ve de gust o es té temps.

Hi haurà un ORGANITZADOR que proposarà el text inicial i el tema de cada exercici d'escriptura i també organitzarà el sorteig dels comentaris/crítiques obligatoris. Anirà canviant, segons decidim entre tots.

Si voleu es podrà escollir un guanyador per cada tema que escolliria l'ORGANITZADOR o bé tots per votació. Pensem-ho, però, ja que l'essència de la idea és la d'un taller d'escriptura, no la d'un concurs.

Es penjaran exercicis i crítiques, aquí amb aquest nick de “Taller de narrativa”.

Si la cosa funciona, hi ha participació i interès es podria plantejar editar alguns dels textos, crítiques, comentaris... en un bubok o similar. Per a això escollliríem entre els participants un EDITOR que tingués experiència en el tema.

En principi pensem en un grup d'uns vuit participants que es comprometin a mantenir la continuïtat durant els propers mesos, fins a l'agost.

Si esteu interessats us podeu adreçar al primer organitzador:

lluisjulian58@gmail.com