EL RELAT

Un relat de: Materile


Sense fer gota de fressa, a les palpentes, busca la porta de l’habitació. Encara és fosc, tots dormen absents de la realitat, quina realitat? en un altre món, oblidant els problemes. Dormen la innocència, la justícia tancada a les golfes perquè no desvetlli el son.

Mira pel finestral mentre l’ordinador es posa en marxa disposat a complir amb les ordres que l’han de dur ha transcriure pensaments mitjançant uns dits que piquen suaument unes tecles, lletres. L’Àngels ha d’escriure un relat i després una notícia per a un diari, això últim ho té clar: no falten notícies, el seu excés li resta imaginació per a un bon relat, però ho intentarà.

Amb l’esperança al cor i l’entusiasme als dits comença a escriure. Quan portava dues-centes paraules escrites s’atura, un pensament s’ha escapat de les golfes i la distreu bruscament. No pot evitar que les llàgrimes llisquin amb força, amb la mà intenta apartar-les per poder continuar escrivint, però la força dels sentiments pot més. Tanca els ulls i veu el seu amic dins el taüt. Feia dos dies que hi havia parlat per telèfon, dos dies!! I per ell havia d’escriure aquell relat, per dir-li que ho havia fet. Ell l’havia animat una vegada més, i li havia dit que tingués fe, que tot aniria molt bé. Però avui no tenia el dia! Què podia escriure que agradés aquell jurat que tenia un munt de relats per puntuar i un munt d’esperances dipositades en les seves avaluacions?

Volia tancar l’ordinador sense acabar aquell relat que li havia promès; però perdria l’esperança que li digués a cau de consciència: “ja t’ho deia jo que tenies qualitats i no havies d’abandonar el camí, que tard o d’hora series recompensada, que havies de tenir esperança i no perdre-la mai...mai”. Sentia la seva veu muda, els seu escalf fred...

Des de darrere dels vidres buscava el seu rastre al cel, perquè era al cel!!!
Va acabar el relat i el va enviar acompanyat d’esperança, tal com ell li havia dit.
Gràcies, amic!!!!

Comentaris

  • Una relat molt bo...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-12-2018 | Valoració: 10

    Amb molta qualitat ho has descrit i té molt dicció, aquest relat.
    És una realitat tremenda per a la persona, que l'esperança debe de estar sempre amb la unió de la persona.
    Sí, deu d'acabar el relat... sí...
    Una abraçada...
    Perla de Vellut

  • Ara no té més remei[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-04-2018 | Valoració: 10

    Doncs mira, encara que sigui per la mort d'un amic, la protagonista del relat no tindrà més remei que confiar en si mateixa i no abandonar mai l'esperança. L'escriure és una magnífica manera de retrobar la confiança perduda i l'autoestima. Segur que se'n sortirà! Una forta abraçada!

    Aleix

  • Crònica d’un relat ple d’esperança[Ofensiu]
    rautortor | 22-04-2018


    Enmig de la nit neix una història ajornada durant molt de temps que, pel que sembla, ara sí arribarà a bon termini. La descripció de les fluctuacions i dubtes de l’autora et van introduint dins la seva ment i et fan còmplice dels seus titubejos. Així mateix t’encomana els vius sentiments d’enyorança i d’esperança per acabar el relat que un dia havia promès al seu amic.
    Certament, com diu l’Enriqueta Viladoms, el teu esdevé un relat escrit “a quatre mans”.

  • Tendre[Ofensiu]
    Naiade | 22-04-2018 | Valoració: 10

    Un relat tendre, cercant la força de l'amic que l'aprecia i l'entén. No sé perquè m'ha semblat veure't a tu escrivint, cercant l'energia per escriure el millor; que és el que fas. Escrius de meravella.
    Una forta abraçada

  • Humanitat[Ofensiu]
    brins | 22-04-2018 | Valoració: 10

    Com és d'important el suport d'un bon amic que ens aprecia...el teu relat ho evidencia clarament. M'ha agradat molt l'argument i el temps verbal que has utilitzat. El present d' indicatiu dóna molta agilitat i veracitat a allò que escrivim.

    Una abraçada, Maria Teresa,

    Pilar

  • Com escriure a quatre mans[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-04-2018

    Escriure tot recordant l'amic que t'havia esperonat a continuar amb les lletres... deu haver estat gairebé com fer-ho a quatre mans, com escriure acompanyada encara que ho hagis fet en el recolliment i la solitud de la nit.
    Als jurats, deixem-los, prou feina tenen
    Escrivim amb l'esperança que algú ens llegirà, això sí. Justament de la virtut d'aquest mes tots els relataires n'anem força sobrats, penso.

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-04-2018 | Valoració: 10

    M´ha entendrit el teu relat. está escrit amb el cor com els que a mi m´agraden. escriu noia en saps !!!

  • Escriure![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-04-2018 | Valoració: 10

    Escriure! Escriure per a algú, et motiva, sobretot si és una persona estimada.
    Escriure per agradar a un jurat —almenys a mi— em bloqueja.
    Escriure per a un mateix et deixa lliure i es més espontani i, insisteixo —almenys a mi— em dóna més satisfacció.
    —Joan—

Valoració mitja: 10