El Poble Sec de l'Amàlia

a dolls! Escenes fugisseres, colors que taquen el paisatge, personatges entranyables i... que coincideixo molt amb la resta de comentaris: un poema per treure's el barret. En lloc de fer-te rumiar, et llisca pel cervell com una onada vivificadora, que et refresca l'enteniment sense saber el perquè. I això és molt difícil d'aconseguir i, per més mèrit encara, que provoqui aquest estat oníric en tants lectors.
Una abraçada, Aleix, ens seguim llegint.

...especial, de color, tebi, tendre. Un poema molt bell amb un vers que m'ha sorprés:
"El gat no el veig, el sento negre"
Gràcies pels teus comentaris, vaig tenir un moment de negror, però ja em trobo altra cop en dansa.
Una abraçada.

crec, un gran poeta. M'ha encisat que m'escriguis i l'història que m'has explicat de Sant Boi. No l'has escrit? Tens algun relat que en parli? m'encantaria llegir-la.
He llegit algun escrits teus. M'hi sento identificada amb la teva sensibilitat. Per mi és un gran plaer llegir-te. I que em llegeixis. Una abraçada

Silvia

Mai n'hi ha prou i mai n'hi ha hagut prou per a la gent desvalguda. Misèria sense una línia d'informació, contacte amb el ciment, la sobra de cada parpella que s'obre i es tanca per a aquesta gent en l'oblit és producte de la nostra intolerència i autoengany.


Sergi

per a descriure situacions lligades a paratges que fan desitjar visitar-los .
Poques paraules però genials.
Una carinyosa abraçada, Aleix !

M'he oblidat de valorar-te. He tornat a llegir el teu poema i encara m'agrada més
Una abraçada
Joanalvol

és el teu poema, junt amb el Poble Sec enganxat a la muntanya. A l'Amàlia no li cal res. Tot ho té. Per això “deixa córrer la cendra de l’adéu”.
També m'agradarà compartir llibre amb tu.
Una abraçada
Joanalvol

Com qui va de puntetes per no trencar l'encant, els teus versos dibuixen la perllongació del amor en tot el que estima la teva estimada, Però l’Amàlia no hi pensa... i és que ella ja ho té tot!

Un poema deliciós, Aleix és tan bonic !

Una abraçada de tot cor per als dos!
Núria

Després d’uns dies amb problemes de connexió i d’altres circunstàncies, avui he pogut tornar a entrar a RC, i per tant, a llegir-te i a comentar-te.
M’alegra doblement haver-ho fet: per un costat, sempre és un plaer regalar-me un dels teus escrits, i avui aquest ho és especialment; per un altre, veig amb goig que tinc DOS per descobir!
Començo ja pel primer...

Et diré, doncs, que aquest poema té molt de quadre, o de fotografia si ho prefereixes.
En ell, destaquen amb força els colors que impacten i afavoreixen el relleu dels versos, sense restar protagonisme a les formes que dibuixen.
Mira, per si et ve de gust una mica més de color, aquí tens Als núvols.

T’envio una abraçada que és meva, i que és encara de primavera florida,
Unaquimera

El barri petit, cosit a la muntanya... Genial metàfora! La primera d'un seguit d'imatges escrites amb imaginació i mestria.
M'ha encantat el poema. L'enhorabona!

Estimat Aleix,

Un relat atípic i bonissim. M'ha deixat descol·locada i l'he hagut de llegir una altra vegada per copsar bé tot aquest joc de paraules tan escollides per dir molt:
"El gat no el veig, el sento negre.
Per avui ja n’hi ha prou. El llit és d’ella.".

Ets un gran mestre i estic contenta d'haver entrat a relats i tenir la sort de conèixer persones amb tanta sensibilitat i tanta grandesa. És molt bonic: felicitats.

Una abraçada,

Materile

Un poema petit, com el barri, però com el barri del Poble Sec en realitat gran, curull, desbordant de vida.
Impressionant, de veres, aquest enfilall d'imatges que a mi em recorden una mica el gran joglar i fill del mateix barri que ha fet meravelloses odes a la vida urbana que es desperta mandrosa.
Una abraçada,
franz

Postcomentari: el relat que tan amablement m'has comentat s'integra en un conjunt de relats que van lligats l'un a l'altre per algun personatge. En aquest cas, en realitat, dos personatges, i a més amb un fil argumental consecutiu. Com que em dius que donaria per més desenvolupament, potser t'agradarà llegir La clofolla i el següent que enviaré, ja que tots tres completen una mica el mateix tema. Moltes gràcies pel teu interès.

m'has deixat bocabadat de tants bells versos plens d'imatges i sentiment, t'agraeixo molt el teu comentari al meu poema i el teu amable contacte
una abraçada
fins aviat
joan

He de copiar un comentari de p.tola, perquè el teu poema, més que llegir-lo, m'ha semblat veure'l en un quadre, ple de colors.
Un plaer llegir-te, Aleix.
Una abraçada

deliciós, una obra d’art plena de vida
el gat no el veig, el sento negra.......fantàstic
Abraçades
Josep

i aquí m'estic, clavada a la part segarrenca de l'Urgell ;) Què maco, mestre!!
Una abraçada,

Montse

en el barri del Poble Sec, de quan hi vaig viure, just davant d'un campanar, com es deia el carrer, Fortuny o alguna cosa així. Bé i si no ho és, també en parles i molt bé, molt bon ritme el que has confegit.