EL DEBUT

Un relat de: Materile


Dreta a l’habitació, mentre s’arreglava per assistir al debut de la seva néta, va agafar la invitació per llegir una vegada més que era avui i a les vuit del vespre i que era MARIA GARCÍA, la seva néta.

Encara no s’ho creia. Sí que sempre li havia agradat cantar i a vegades cantaven les dues juntes, sobretot per Nadal, però d’aquí a..., això d’avui. No s’hauria imaginat mai que hagués arribat tan lluny, i tant en secret. Cantar, cantar, només recorda que durant un temps, cantava al cor de l’escola. Però més tard ho va deixar, no tenia temps ni diners per dedicar al cant les hores que necessitava. Havia de treballar per poder continuar estudiant.

Sabia que feia un voluntariat i que anava a veure nens amb malalties “lletges”; lletges, les malalties poden ser maques?

Els seus pares eren de viatge amb l’Imserso, i no la veurien cantar, no s’havien preocupat gaire d’ella.

Va trucar un taxi i va ensenyar la invitació al taxista que la va felicitar per tenir una néta tan important. No ho va entendre, cantar de voluntària no era tan important. Avui, tot el que recollirien seria pels nens de Sant Joan de Déu. Una òpera escenificada: La flauta màgica, de Mozart.

Platea del Liceu: “Mare meva, quanta gent! Avui sí que farien calaix...!” Va preguntar a la gent si coneixien la Maria, la seva néta, que cantaria... Uf, que nerviosa!.

De seguida va sonar la música i els cantants van interpretar els seus respectius papers. Sí, ella era allà, ja l’havia vista; era preciosa, i quina veu! I cantava sola.

L’òpera va arribar al final i els cantants van saludar i van donar les gràcies. El més emocionant va ser quan la Maria va sortir sola amb un ram de flors i va dir: “M’agradaria donar les gràcies a la meva àvia que ha alimentat els meus somnis, i als meus pares que em van ensenyar a treballar per aconseguir alguna cosa”.

La Maria havia passat moltes hores fregant de nit, en una escola, per pagar els seus estudis de cant. No hi havia més secrets.

Comentaris

  • Bonic i simpàtic.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 04-03-2019 | Valoració: 9

    M'ha agradat bastant el teu poema. Veig, sense ironies, que ja hi ha bastanta gent comentant-lo. Bé, doncs, m'alegro sincerament per tu.

    És bonic, una noia que arriba a ser cantant d'una certa importància i invita a la seva àvia a veure-la cantant, cosa a la que ella sembla dubtar però al final assisteix a l'acte i tot. I la néta li dedica res menys que a ella la importància d'haver arribat fins on ha arribat.

    ¿He entès bé el relat, suposo que sí?

    Un excel.lent relat i recomanable. Intentaré promocionar-lo pels mitjans que em deixi Relats en Català, dit sigui sense ofendre a ningú.

    Bon dia. Unicorn Gris.

  • llegiresviure | 02-03-2019 | Valoració: 9

    La superació personal, l'ajut dels que ens estimen... I la sensació de que el teu relat és real, de que això passa força sovint...

  • Grans comportaments[Ofensiu]
    brins | 21-02-2019 | Valoració: 10

    Ens presentes d'una manera molt entranyable la tasca de dues dones exemplars, Maria Teresa; el suport que l'àvia dóna a la néta és admirable, i l'esforç de la ´Maria per poder aconseguir el que desitja també ho és. Fas que el lector estimi les dues protagonistes.
    Felicitats!
    Moltes gràcies pel teu comentari; m'ha fet feliç.

    Pilar

  • Dones al poder![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-02-2019 | Valoració: 10

    Veig a la Maria com una dona forta que sap agrair tant el sopor i la presència de l’àvia, com el “ja t’espavilaràs” i la màniga ample dels pares.

    Un petó

    Pinya de rosa


  • thank[Ofensiu]
    arianapham | 20-02-2019

    Estic content de trobar aquest bloc. Gràcies per compartir amb nosaltres, també sempre m'aprenen coses noves de la vostra publicació. QWOP

  • Tendre[Ofensiu]
    Naiade | 19-02-2019 | Valoració: 10

    Com m'ha agradat el teu relat Matarile ! És d'una sensibilitat extrema i molt ben portat.
    Enhorabona

  • No sé pas...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-02-2019 | Valoració: 10

    No sé pas si el personatge del meu relat d’aquest mes, Amadeu [potser Mozart…?] que de petit tenia dificultats amb la flauta, si de grans van coincidir amb la teva Maria... Hauria estat bé, oi?
    —Joan—

  • Reconeixement de les àvies[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-02-2019 | Valoració: 10

    M'agrada que reconeguis el paper de les àvies en aquesta societat. Ajudar als altres no ho fa gaire gent. Un relat preciós. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-02-2019 | Valoració: 10

    Quin relat mes tendre i enriquidor, amb voluntat i esforç hom aconsegueix moltes coses. Gracies bonica per llegir-me i comentar em fa molta ilusio

  • Bonic[Ofensiu]
    Montseblanc | 17-02-2019

    Una bonica història de com els somnis es poden fer realitat a través de l’esforç i encoratjats per les persones estimades.

  • Bravo![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 17-02-2019

    Bravo per la Maria que ha treballat dur per aconseguir el seu somni. I felicitats a l'àvia, en pot estar ben orgullosa.
    Està basat en alguna història real, Materile?

Valoració mitja: 9.75