Domesticat

Merda, és merda calenta i tufejant... Va ser el pensament que va tenir quan l'Andracus li va ordenar que li netegés els seus excrements.
Quan van treure en Mac del ventre de la seva mare i el van donar a la família d'Andracus, la sentencia estava escrita. Tota una vida al seu servei. Els Troncats eren els sers que ara manaven en aquest planeta. Havien evolucionat dels insectes i tenien capacitats i força suficients per domesticar als demés sers.
Els humans havien passat per una bona època. Uns cent mils anys de superioritat sobre les demés especies. A demès de destrossar el planeta, també havien espoliat, matat, engabiat, empresonat, maltractat, aniquilat, torturat i fet desaparèixer a milions d'animals, però el que no van veure és que cada vegada que feien desaparèixer una espècie superior, la família dels insectes evolucionava i aprenia. El seu creixement a les zones càlides del planeta, que cada cop eren més gràcies a l'efecte hivernacle, havia anat delimitant els llocs a on el ser humà podia viure. En un principi els insectes transmetien les malalties i els humans morien com a "mosques" però desprès se'n van adonar que no calia que els humans morissin. Van aconseguir que sota l'amenaça de ser aniquilats per qualsevol malaltia, que els insectes podien inocular o barrejar amb l'aigua o els aliments, els humans poc a poc s'anessin rendint i posant al seu servei.
Els insectes, degut a que una desconeguda habilitat genètica feia que tot el que sabia un individu també ho sabessin els seus descendents, havia portat a que la seva projecció fos espectacular i en dos-cents anys la seva evolució tan física com intel·lectual va fer que es poguessin assimilar en coneixements als humans més intel·ligents.
Els humans cooperaven amb els seus amos per aconseguir una millor vida, ja que viure com esclaus no era fàcil. Els humans es cuidaven de fer totes les feines més desagradables i tan sols uns elegits eren considerats millors que els demés i els anomenaven "flats" què en el llenguatge desenvolupat pels insectes volia dir "superiors". Aquets flats eren els que es cuidaven de mantenir el nombre suficient de humans per les feines. Quan la població humana s'incrementava massa, ells aconseguien, mitjançant purgues controlades, que tot tornés a la normalitat. Més d'un havia dit, en secret, que els fills dels humans que sobraven, eren donats com a menjar a les larves d'aquells nous amos. Tampoc ningú sabia que passava amb les persones que morien i com és natural, no hi havia gent gran, doncs no podien assolir els nivells de feina que eren necessaris. Els nous amos del món no ho sabien però tot això estava provocant que de mica en mica l'espècie humana cada cop fos més forta. Neteja ètnica, tan sols sobreviuen els més forts.
Els Troncats gràcies a que podien volar i desplaçar-se a llargues distancies, no van necessitar cap mena de transport. No hi havia vehicles contaminants ni res pel estil. Com que els nius els feien al interior de la terra, al estil de les formigues, els canvis de temperatura no eren trasbalsadors. La temperatura del planeta havia pujat uns quants graus i la zona habitable era molt gran. Els humans de mica en mica van deixar les seves practiques carnívores, per passar a ser del tot vegetarians.
La natura tornava a renéixer, la fauna i la flora anaven en augment i la capa d'ozó s'havia recuperat del tot. En fi, el planeta tornava ser el que havia estat feia molts mils d'anys i no hi quedava cap rastre del poder que havien tingut els humans.
Els sègles havien passar i ara en Mac era un humà que es trobava domesticat a casa d'Andracus, cap del niu Occidental, i tot per culpa dels insensats antecessors humans que van preferir destruir-ho tot abans de viure en pau amb la natura.
Quan el Sol es ponia, en Mac sortia a fora del niu i observava amb tristor els estels. Els humans ho haurien pogut tenir tot i ara tan sols eren uns esclaus. Però en el fons de la seva ànima creia, que per una vegada, s'havia fet justícia.

Epíleg

Tres-cents anys desprès, hi va haver una gran glaciació degut a que la temperatura era massa alta i el planeta l'havia d'equilibrar. Els insectes més avançats van sucumbir a aquell fred extrem, quedant tan sols algunes espècies inferiors, però el humans van sobreviure.
Llavors va evolucionar un nou ser humà, més fort, més intel·ligent, el que ara anomenem Homo Sapiens, i tot va començar de nou.


FI