Declaració de principis

M'has dedicat aproximadament un 50% d'aquest relat. Jo et dedico un PER MOLTS ANYS! Perquè, amb el pas dels anys, potser descobriràs que algun d'aquests "A tots aquells…" acabarà dedicat a tu mateixa. I, qui sap, potser algun dia votaràs un partit de centre (;
Que tinguis un bon dia i un bon any!
Quim

Has construït un edifici de principis que t'ha quedat consistent i alhora estèticament bell

Hola de nou, Tiamat. Crec que avui llegiré tots els teus relats. Què hi farem, si m'agraden...
Aquests principis, personalment, m'encanten. Hi ha hagut moltes frases que m'han posat els pèls de punta. M'he sentit identificada (en la teva part, vull dir) en moltes altres. I les altres dels primers comentaris... doncs també. Algú ha de deixar les coses clares, i tu ho has fet molt bé. Potser alguna em sobraria, no ho sé. Com dius, no tothom pensa igual.
En tot cas, i deixa'm expressar-me ara com ho faig normalment, com a noia de 15 anys, és un escrit DE PUTA MARE.
Si em permets el copiaré a la meva web. Digues algo si et molesta, sobretot. Deixa algun comentari en algun relat meu si hi ha problemes. No voldria conflictes.
Mai deixis d'escriure si en tens ganes. Que res ni ningú t'ho prohibeixi mai. Sempre endavant. 4ever FREE.

Ho he trobat molt acertat.
Sí que és veritat que t'has deixat coses al tinter, però també estic d'acord amb tu quan dius que no acabariem mai.
Jo també sóc jove, o molt jove, millor, i crec que estem en el nostre dret de reivindicar el que és just.
Només una última cosa: Perquè només ho podem fer els joves?

P.D.: Continua escribint eh??

A la meva edat ja no puc fer declaracions de principis (si de cas hauria de fer una declaració de finals), però m'agrada molt que els joves encara en feu.

Potser no ho hem fet tant malament els de la meva generació, si hem estat capaços de donar vida a aquests declarants principals.

(comentari fet amb orgull)

Tinc més d'una cosa a respondre...
A en heribert, dir-li que en un principi, acabava dient "jo no penso igual, cabrons", però vaig allunyar-me un moment de l'ordinador i vaig treure el "cabrons".
A en perdix, continuo pensant que és més exacte dir-ne principis que manaments... ja que no estava intentant convencer a ningú, simplement, deia el que pensava. I matisables... sí, potser en alguns casos, però preferia deixar anar la frase curta i precisa i que després cadascú hi apliqués els matisos conventients, no volia emplenar-ho amb "a excepció de.."
A els que han afegit més frases a l'escrit... m'heu fet adonar que m'havia deixat moltes coses al tinter. Estona després de donar-hi voltes, també me'n van anar sortit més a mi... Però podriem fer-ho etern.
Tot va venir a un escrit que vaig veure de l'Alighieri (crec que s'escrivia així... ho sento si m'he equivocat), on deia que no entenia que hi hagués gent que no cregués en Déu, em vaig exaltar una mica, i en va sortir això... no hi vaig reflexionar massa de fet, vaig escriure a raig i amb una mica de mala hòstia.
Au doncs, ja està. Me'n vaig a veure el cor de la ciutat.. jeje

Jo encara tindria més bones maneres. Molts dels punts trobo que són discutibles, o si més són matisables.
Trobo que el final no dona massa opció, s'apropen massa a uns Manaments.

Jo acabaria amb un "parlem-ne", però es clar, semblaria un anunci de La Caixa.

M'ha agradat per això.

I a tots ells ( aquells!! )

jo els dic : no penso com vosaltres,
perquè penso lliurement en la igualtat de tots nosaltres,
perquè en la immensitat de la fondària serem sempre iguals,
i és la més important de totes les coses :

la igualtat.

I visca la llibertat del BON pensament.

UNA ABRAÇADA, TIAMAT.

A tots aquells que pensen que només rere les tapes d'un llibre trobaran un bon escriptor/a.
A tots aquells que pensen que no pots admirar a algú que no has vist mai.
A tots aquells que pensen que sinceritat és dir a la gent només allò que volen sentir.
A tots aquells que pensen que la gent de diferents edats no pot tenir interessos i aficions comuns.
A tots ells, jo no penso com vosaltres, penso com la Tiamat.

Felicitats, és un escrit atrevit i molt interessant. no deixis d'escriure!