Un conte curt fet a dins del metro

Un relat de: Tiamat

Vaig a buscar el metro a Zona Universitària, la primera parada de la línia verda. A en Joan no l'he sabut veure, i l'Ester avui va amb moto, o sigui que viatjo sola. M'assec a un vagó pràcticament buit, només hi ha dues noies gairebé a l'altra punta, xerrant entre elles. Em trec un paper petit de la butxaca, de la mida d'una targeta, hi escric una cosa que m'ha vingut al cap i llavors el deixo al seient de davant.
Encenc l'mp3, busco alguna cançó que em vingui de gust escoltar i faig veure que em concentro en un llibre.
El metro es va aturant a les diferents parades, mentre jo espero -un xic nerviosa, ho confesso- que el vagó es vagi omplint. A Maria Cristina creuo els dits, però res, només pugen quatre o cinc persones. A Sants creuo els dits, però res, de les poques persones que pugen, la meitat decideix continuar dempeus. A Espanya creuo els dits, però res, pugen dos, tres persones mal comptades, que s'intercanvien seients amb els que baixen.
Davant meu no s'asseu ningú, potser és la molèstia d'aquell paper damunt del seient, el que els fa tirar enrere. Em pregunto si algú l'arraconaria per seure, si el vagó anés més ple, i què en faria, si el llençaria a terra, miraria què és, se'l guardaria, l'estriparia o en faria una boleta per jugar-hi entre els dits.
Una dona s'ha assegut un parell de parades al seient del costat, i se l'ha mirat força recelosa, com si el temés, com si pensés "algú ha deixat aquest paper aquí per alguna raó i aquesta raó segur que no és bona", o "aquest seient no està del tot buit, en prefereixo un del tot buit", o qualsevol d'aquestes estranyes boles mentals que ens fem a vegades les persones. Em sabria greu ara, dir-li que el paper és meu, que no té res de dolent, i que llavors ella em tractés d'incívica amb la mirada.
Però res, les persones s'asseuen i s'alcen ignorant el paper, i ell es manté immutable damunt del plàstic negre, com si ni tan sols l'afectés el vent que els passatgers fan al moure's amunt i avall.
Finalment, arribo a la meva parada i, una mica decepcionada, en baixo.
Em queda la il·lusió que el paper encara és allà, i que en algun moment o altre del dia algú es veurà obligat a asseure's i l'agafarà, i llavors obrirà els ulls i somriurà quan llegeixi el "espero que tinguis un bon dia" que hi he escrit. O potser el llençarà a terra sense ni mirar-lo, o l'estriparà, o en farà una boleta per jugar-hi entre els dits, o se'l guardarà dins la butxaca com si hagués trobat un tresor.
En el fons és igual.
Ho tornarem a provar demà.

Comentaris

  • A les fulles d'algunes plantes també s'hi pot escriure[Ofensiu]
    llacuna | 15-05-2010 | Valoració: 10

    És tant o més bonic i embruta menys.
    Enhorabona pels bons desitjos

  • Re-lectura[Ofensiu]
    Red Pèrill | 15-05-2010 | Valoració: 10

    Rememoro el text i em torna a agradar molt, segur que algú el va agafar i en va fer un aeroplano, o un ultra-lleuger..... o no, però millor creure que si, encara que sigui a costa de perdre el món de vista...

  • Que tenguis un bon dia[Ofensiu]
    AHALA | 02-03-2008

    El relat està bé, però el que m'ha cridat l'atenció és l'anotació que hi havia al paper, ha de ser molt agradable començar el dia amb un "que tenguis un bon dia"; cada nit a les 23 hores parlo amb un amic internauta, un bon amic, i ara fa quatre dies que no el trob, no sé si li ha passat alguna cosa però avui llegint el teu relat l'he sentit aprop meu doncs cada nit el nostre acomiadament és "que tenguis un bon dia"

  • M'agradaria trobar-me'l[Ofensiu]
    pruna | 19-11-2007 | Valoració: 8

    D'un tros de paper quant de suc n'has tret. Llàstima que no acostumo a viatjar en aquesta línia, però si algun dia em trobo un paper com aquest, pensaré en tu. M'ha agradat molt haver descobert els teus relats.

  • ..........[Ofensiu]
    Sonyes | 16-07-2007 | Valoració: 10

    Ostres! seria ben divertit trobar-se un dia un paper com aquest. Segur que a + d'un els i alegraria el dia.
    Salut!

  • Osti q bo!![Ofensiu]
    mistika | 06-12-2006 | Valoració: 10

    Tiamat!!!
    Noia feia molt, massa, que no et llegia i avui dia d festa i pluja e decidit fer un kop d'ull per aquí.
    Molt bo el relat i original. Sempre treus un relat de qualsevol kosa.
    He pensat de fer-ho a veure q passa (si em deixes qt tregi la idea), però jo ho faré al bus perquè de tren i metro poc......
    A veure quan em fas "una visita" que jo tink molta kosa nova i vull la opinió d'una gran autora!!
    Petonets: Místika

  • Jo també ho faré![Ofensiu]
    Jansy | 06-11-2006 | Valoració: 10

    Sí, després de llegir el teu relat, jo també he decidit provar-ho un dia. Un acudit, un "bon dia", una cita, ... ben poca cosa és suficient per engegar un somriure a algú en un moment inesperat.

  • Feia temps...[Ofensiu]
    moher | 01-10-2006

    ...que no em passejava per RC.

    I he vist la foto aquesta...és a Berlín oi????? jo hi vaig estar fa dos estius! hi vull anar a viure...algun dia, per molt fred que hi faci a l'hivern.
    Els arquitectes hi teniu força feina per allà!

    Crec que sóc dels que agafaria el paper, el llegiria i se'l guardaria...i dp ho explicaria a tothom al llarg del dia...ves, són coses que em fan gràcia.

    que tinguis un bon dia!

  • El metro...[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 29-08-2006

    Com l'enyoro... fins fa poc l'agafava cada dia però ara estic vivint prop de la feina i ja no em surt a compte...

    Si jo hagués trobat aquest paper suposo que t'hagués descobert però la meva timidesa m'hagués impedit dir-te res...

    ... i tu? Haguessis confessat??? ;-)

    Enhorabona pel relat!

  • seria genial!![Ofensiu]
    focdegel | 05-07-2006

    seria genial que tothom deixés de tant en tant escrits d'aquest tipus als metros, trens, etc. Jo alguna vegada he enganxat trossets de poemes amb enganxines pel metro. Si en veieu algun dia, potser són meus :-)

    No estaria malament que tots féssim això alguna vegada no?? jo crec que pot arribar fins i tot a canviar la vida a algú el fet de trobar-se quelcom així :-)

  • haguessis dissimulat?[Ofensiu]
    Red Pèrill | 05-07-2006

    jo crec que l'hagués agafat..
    hagués buscat una mirada delatora...
    segurament haguessis mal dissimulat
    (no és gratuït, és intuitiu..)

    Hagués escrit a l'altre cantó del paper..
    espero que tu també?
    o bé... qui sap....
    potser alguna cosa que no tingués res a veure...?
    o potser no hagués portat ni tan sols el boli bic que tan bé va per rebobinar els cassetes, i n'hagués fet un avió de paper...
    i l'hagués llençat dissimulant...
    i llavors t'enganxava segur perquè no haguessis pogut evitarres seguir tot el procés... i t'haguessis llençat a terra per recollir-lo, potser tombant una iaia indefensa que encara se'n fa creus...
    ;-9 juas

  • ja ho crec[Ofensiu]
    Xitus | 22-05-2006 | Valoració: 10

    llegir aquest relat ja ha fet la funció del paperet!
    Les històries fetes creades inventades observades als transports públics he de reconèixer que m'agraden i molt ( suposo que el fet de ser-ne un usuari -i víctima- ho fa). Pur detallisme, felicitats tiamat!

    Per cert, tot just ara no puc evitar somriure quan veig que les meves predecessores en els comentaris són la Xisca i la sol_ixent, amb la primera fa poc que ens comentem i a la segona tot just li acabo de comentar el primer relat.

    Roda el món...

    Xitus.

  • Ostres![Ofensiu]
    Sol_ixent | 22-05-2006

    Mai t'havia llegit, i sincerament, m'algro d'haver-ho fet!

    És una llàstima, però això de l'escriptura tan sols ho sabem apreciar els que en som aficionats -sense que ens hi dediquem professionalment-.

    A mi també m'hagués agradat trobar-me aquest paperet!!

    Petons!

    Sol_ixent

  • Elegy | 24-04-2006

    que maco.. a mi també m'hauria agradat trobar-me el paperet. no se si l'hauria guardat per posar-lo en un álbum o per usar-lo com a punt de llibre (d'aquelles coses que m'agrada que tinguin un cert valor sentimental)..

    i evidentment aquest paperet tindria valor sentimental, perquè que un desconegut et desitgi un bon dia és una cosa que tant de bò no fos tan impossible de trobar.

    m'agrada també l'aire d'Amélie que té.. espero que la persona que l'hagi trobat hagi somnrigut, i en aquest cas, hauries aconseguit una cosa breu però valuosa.

  • 100% Tiamat![Ofensiu]
    inadaptat | 20-03-2006

    M'encanten els teus relats de metro...xD Aquest és sorprenent, molt ben escrit i amb aquest teu bon sentit de l'humor! Visca la millor autora de RC!

  • GENIAL...![Ofensiu]
    kroketa | 18-03-2006 | Valoració: 9

    Està molt bé!
    A mi m'agradaria haver-me trobat el paper, no ser com hauria reaccionat a l'agafar-lo, però segurament hauria fet un somriure dissimulat i haguera seguit el dia molt contenta, pensant que al món hi ha molta gent amb bones intencions!!
    PD: Segueix-ho intentant, tard o d'hora algú agafarà el paper i se'l guardarà a la butxaca!

    KROKETA

  • m'ha agradat molt![Ofensiu]
    Matterhorn | 17-03-2006 | Valoració: 10

    de veritat! he rigut molt!

    i..... a mi m'hauria fet gràcia trobar-me aquest paperet al metro! ÉS una bona manera de desitjar-te bon dia.

    I molt ben escrit!

    enhorabona!

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 17-03-2006 | Valoració: 9

    molt aquest relat.

    Se'm presenta una mica com una mostra de com la gent va pel món carregada de desconfiança, de com la rutina fa que les persones cada dia estiguem més pendents de la feina o similars, deixant passar de llarg petits detalls que podrien arrencar-nos un somriure.

    Francament, em sembla un relat molt bo, pel missatge que n'he després.

    Una abraçada i un barret per vós, ple de paperets que et desitgen molts bons dies!

    Salz.

Valoració mitja: 9.64

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

524782 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.