Tres dinou (3a part)

Un relat de: Tiamat

Dia 19 (ells)
El tren no pot anar més ple, ens aixafem els uns contra els altres i contra les parets del vagó
Malgrat sentim els cossos dels desconeguts clavats a les costelles, no podem evitar somriure
La gent conversa entusiasmada i nerviosa, bromeja i es retorça les mans


Per sobre l'incomoditat hi planeja un aire d'unió entre tots, d'orgull de ser tants i amb la mateixa intenció i privilegi, tot i que en aquest cas, els fets succeeixen independenment a la nostra presència


El viatge és d'un parell d'hores, però la il·lusió fa que duri cinc minuts


El tren s'atura quan ja es fa fosc i tothom baixa del vagó, que no engega de nou perquè el maquinista i el revisor i ja dic, tothom, volia anar on ara som


Intentem veure alguna cosa, però ja és massa fosc i només veiem com aquí i allà s'encenen alguns focs i algunes llanternes


Seiem al terra perquè la nit serà llarga, i tremolem emocionats






Dia 20 (ells)
El sol torna a enlairar-se però ningú obre els ulls perquè ningú els ha aclucat
Ens posem de puntetes per veure l'enorme plana que s'estén davant nostre. Ahir no ho vam poder veure perquè ja era fosc, però avui l'espectacle ens sobrepassa
Fins l'infinit només es veuen que persones i persones, apilonades i expectants com nosaltres mateixos
La humanitat sencera s'ha reunit avui aquí i a dins l'estómac l'emoció es remou inquieta


Qui podia faltar, a una cita així? No paren d'anunciar-la, i el món sencer s'ha aturat i la humanitat s'ha concentrat en aquest punt on som, perquè és l'únic lloc des d'on es podrà tocar


I és que avui les òrbites del planeta Terra i del planeta Mart s'aproparan prou com perquè puguem tocar aquest últim amb la mà




L'espera és estranya, entre tantes persones, i pensar que no molt lluny hi ha absolutament tothom a qui coneixem encara és més estrany


El cel està molt clar i la gent s'impacienta


Finalment alguna cosa retruny a l'aire i a la nostra esquerra apareix Mart, evidentment enorme, rodant damunt dels caps de la gent
Lentament les mans es comencen a alçar per acariciar-lo a mesura que el planeta els passa per sobre, formant així una immensa onada humana. Se senten crits histèrics, sospirs profunds, plors i rialles, aixecant una remor que no deixa parlar a ningú


Al cap d'una estona ens arriba el torn i amb el braç ben estirat toquem Mart amb les puntes dels dits
És terrós i ens cau una mica de sorreta al cabell. Ens l'espolsem mentre el planeta segueix la seva òrbita i finalment, s'enlaire cap al cel, deixant a tothom amb una sensació estranya a les mans
Poc després que el cel torni a ser net, tota la humanitat torna cap a casa seva, i nosaltres esperem que tothom hagi marxat per seguir amb el viatge






Dia 21 (ells)
Però ja no tenim ni un duro i ens aturem uns dies a una ciutat que trobem per guanyar uns quants diners
Anem per separat, escrivim al blog per separat, i només ens veiem als vespres: se'ns fa estrany


Els enyoro


Ens enyorem


Us enyoro


Jo també






Dia 22 (algú)
A trossets escampats, així és com ha de ser! Res de tot a un! He viscut i viuré massa coses com perquè tot vagi a un…. S'ha de repartir! Una mica aquí, una mica allà…. Aquesta part, per exemple, ho veu?

Aquesta que sigui per algun hospital, un laboratori d'investigació d'alguna cosa, s'ha de tenir consciència social
Clar
I aquesta altra

Doncs que la llancin des de dalt d'una avioneta i que caigui on vulgui. Pel gaudi de les masses!
Ja
I etzètera etzètera
Té tots els detalls clars? Perquè vostè ja es deu adonar com són d'importants, els detalls……
Més o menys.. Miri, aquí té la llista d'on va cada part. De totes maneres la llista va canviant. Entengui-ho, amb el pas dels anys unes vivències prenen més importància que d'altres.. Escrigui que consta com a vàlida la última llista que jo faci. Escrigui, escrigui
D'acord. Però és que.. n'està segur que ho vol així?
Del tot
No preferiria alguna cosa més corrent? No sé, incineració i cendra al mar, enterrar el cos amb la família, ser donat sencer a la ciència..
No! Res de tot això! Ja li he dit: a trossets escampats






Dia 23 (algú)
Porto tota la tarda masturbant-me en diferents posicions i pensaments. Per l'escenari hi ha passat una mica tothom, trossos de pel·lícules, trossos de records, barrejats amb una imaginació poc definida i que, per més argument que posi a les fantasies, només fa que enfocar en gros una polla entrant i sortint de dins d'un cony, amb molt de líquid esquitxant i tot molt enganxós


Després de cada orgasme m'agrada notar com van apareixent de nou tots els sons que havia deixat de sentir en el moment de l'èxtasi


Passos, veus, cotxes, estornuts, ocells, vent contra els vidres i les fulles


També m'agrada sentir com torno a veure els objectes del meu voltant, que durant un instant s'havien emborronat


Parets, terra, finestres, cel, cotxes i gent que s'ha aturat i em mira amb els ulls oberts


Què passa? els dic, i ells continuen caminant






Dia 24 (algú)
Miri enlaire, veu els núvols? Les seves formes no són perquè sí, aquests no són núvols qualsevols, són núvols d'alta definició. Fixi's quins contorns tan ben formulats i quina bona adequació dels tons que pren cada fragment. Fan goig de veure. Meravellós! Els ulls em ploren per tanta bellesa. Quina forma creu que té aquell d'allà?
Me n'assenyala un amb el braç estirat
D'espina de peix
Evidentment! No permeten la subjectivitat, aquests núvols, de tan perfectes com són. I aquell d'allà?
N'assenyala un altre
Un nen pèl-roig amb una pilota de ratlles liles i verdes a les mans
Sí! És ben bé això!
Ben bé això
Em fascinen els núvols
Sí, a mi també
I sap què fa que aquests núvols siguin tan extraordinaris?
Què?
La pol·lució






Dia 25 (algú)
És clar, que estem treballant per fer diners. Què et pensaves? Però també podem pensar en la mort, en el sexe i en els núvols, o no?
Que de què hem treballat? No sé, cadascú ha fet el que sabia o podia fer. Si un s'ha prostituït i l'altre ha jugat a la borsa, està bé. Acumular uns quants diners no és tan complicat. Jo pels matins feia enquestes per telèfon, per les tardes mitja jornada a una botiga i a la nit servia copes
També hauria pogut no treballar en res, que l'autora hauria dit que sí, o que ja era ric, o vés, què importa
Això d'escriure és com tenir la contrasenya dels Sims per poder-los fer cases gegants sense fer-los anar a treballar (comparacions més ràncies que aquesta s'han fet..)
Les pretencions realistes d'alguns llibres a vegades m'irriten
A qui li interessa la realitat? Que és més real un personatge si es comporta segons cànons reals? Queda més proper al lector?
Au va! Jo tinc tres ulls, una polla al davant, una al darrere i un cony al front. I per què no?
A qui llegeixes ara? Qui t'escriu? L'autora o jo?
Ah!






Dia 26 (algú)
Se li endolceixen els ulls al mirar-la, m'ha dit
Jo l'he mirat volent dir nono, què va, però ha insistit
L'ha empès cap a mi i ella se m'ha aferrat a la roba, contemplant-me amb uns ulls desorbitats
Va, emporti-se-la amb vostè
Què? No
De debò. Se li endolceixen els ulls. És per vostè, no la vull
Que no la què? Si home, que no
Tingui
És una criatura
I què
Només té dos anys!
És per vostè
Però si no és ni meva!
Fa el gest d'aixecar-se del banc del parc on ens hem conegut, però no s'aixeca
Jo ja en tinc més, diu, se la pot quedar, de veritat
La nena m'ignora del tot. Intento fer-li alguna gracieta però ni cas. Els nens em queden massa lluny, són incomprensibles, no puc ficar-me al seu cap perquè pensen massa lluny de mi
Me la quedo, doncs?
Sisi, i tant
L'agafa per sota les aixelles i me la posa damunt la falda
Doncs no sé.. gràcies
L'àvia de la nena em dóna un copet a la cama i s'alça
De res home de res
Se'n va i jo em quedo amb una criatura damunt els genolls, li faig arriarritatanet i ella riu
Li dic
als nens us cauen els mocs d'una manera espectacular i se us en fot
Ella riu
Miro els diners que duc a la butxaca: suficients per continuar el viatge
Amb la nena a coll, me'n vaig a buscar els altres






Dia 27 (ells)
Són sis, els nostres cossos: un per cadascú
Són dèbils: es desfan amb l'aigua i es cremen amb el foc. Però quan fa vent poden volar


Són sis, els nostres noms
S'inspiren en els records de l'autora, però encara no hem decidit quins




Som sis, nosaltres, i caminem i caminem des de ves a saber quan

Comentaris

  • poti poti[Ofensiu]
    davidnez | 29-10-2009 | Valoració: 9

    M'ha semblat un poti poti de reflexions, personatges i imatges, que per altra banda m'han agradat. Però no l'he entès. Però m'ha agradat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1501 Comentaris

589150 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.