16 contes que comencen per la frase "Em treu la polla de dins"

Un relat de: Tiamat

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant amb nosaltres i com de bé ens fem sentir.
Ell s'estira al meu costat i ens abracem, somrient. Ens quedem mirant el sostre, pensant l'un amb l'altre sense dir-nos res. Hi ha una aranya a una cantonada.
- T'estimo - em xiuxiueja a l'orella.
Torno a somriure i l'abraço més fort.
Jo també.
Ens adormim.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant amb nosaltres i com de bé ens fem sentir.
- Merda... - exclama ell, en forma de xiuxiueig.
M'incorporo damunt dels colzes, mirant-lo encuriosida. Té la vista clavada al penis, amb les mans aguantant-se'l i els dits enganxosos.
- Què ha passat?
- Merda, merda, merda - continua repetint. M'apropo per veure el desastre.
- Merda... - li dono la raó.
- Sí, merda - diu, eixugant-se les mans contra la cintura - I ara què fem?
- Però no te n'has adonat mentre ho estàvem fent?
- Jo què sé carinyo... no, no me n'he adonat... I ara què cony fem, eh?
M'estiro de nou al llit, contemplo el sostre. Ell espera silenciosament que jo digui alguna cosa. Hi ha una aranya a una cantonada. Estic cansada.
- No sé, rei... Ja hi pensarem demà, d'acord?
Tanco els ulls. Sé que ell em sacseja intentant despertar-me, però en aquest moment a mi m'és ben igual. Em faig l'adormida. El cap em dóna voltes. Podria ser que en aquest moment, una bona colla d'espermatozoides correguessin com bojos per dins meu. La imatge em fa certa repulsió i m'abraço l'estómac fort amb els braços. Me'ls imagino, recorrent túnels vermellosos i ensangonats.
Obro els ulls. Ell s'ha rendit i ara està estirat al meu costat. Li passo la mà damunt la panxa i em recolzo al seu pit.
- Vaig molt borratxa ara, és igual... no em trobo gaire bé... ja hi anirem demà...
- D'acord...
Em fa un petó al front i fa veure que s'adorm. Jo faig el mateix.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant amb mi mateixa i com de bé em sento.
- Merda... - exclama ell, primer en forma de xiuxiueig.
No li faig cas.
- Merda, merda, merda - diu ara, reiteradament. M'incorporo damunt dels colzes, mirant-lo encuriosida. Té la vista clavada al penis, amb les mans aguantant-se'l i els dits enganxosos.
- Què ha passat, tio?
- Merda, merda, merda - continua repetint. M'apropo per veure el desastre.
- Merda... - li dono la raó.
- Sí, merda - diu, eixugant-se les mans contra la cintura - I ara què fem?
- Però no te n'has adonat mentre follàvem?
- Jo què sé tia... no, no me n'he adonat... I ara què cony fem, eh?
M'estiro de nou al llit, contemplo el sostre. Ell espera silenciosament que jo digui alguna cosa. Hi ha una aranya a una cantonada. M'assec altra vegada damunt del llit. Ell s'ha estirat i em mira.
- No sé, tio... Quina puta merda... Però... tio, jo què sé... És que què fotem? Urgències, o alguna cosa? - giro el cap per veure'l.
- Ara? D'urgències? - em pregunta, mig incrèdul.
- Sí, no? Com més aviat millor...
- Però ara és molt tard, no et quedaràs pas prenyada així, ja tenim temps, són dos dies em sembla, no? Per prendre't la pastilla aquella... - intenta convèncer-me.
- Sí, potser tens raó, no sé... - i ho fa.
- Sí dona, no pateixis, ja t'acompanyaré, si així m'has de deixar dormir en pau...
Imbècil. Em sento com una nosa i vull dir-li que no és culpa meva, que s'hagi petat el condó i m'ho hagi vessat tot per dins, com una escopinada.
- No cal que vinguis, què més dóna - m'estiro al llit d'esquenes a ell. El cap em dóna voltes. He begut massa. M'imagino una colla d'espermatozoides corrent com bojos per dins meu. La imatge em fa certa repulsió i m'abraço l'estómac fort amb els braços. Em sembla que els veig, recorrent túnels vermellosos i ensangonats.
Durant la resta de la nit, faig veure que dormo. Ell, no ho sé.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant amb mi mateixa i com em sento.
Ell no ha dit res, s'ha tret el condó, li ha fet un nus i l'ha tirat pel terra. S'asseu damunt del llit, es posa els calçotets, que són a la punta d'aquest, els pantalons, damunt la catifa, la samarreta, penjada a la cadira de l'escriptori, i els mitjons, un entre els llibres de damunt la taula, l'altre al pom de la porta.
- On he deixat les sabates? - em pregunta.
- No ho sé... deuen estar per fora.
S'alça i obre la porta. Efectivament, a l'altra banda de porta hi ha les sabates. Amb elles a les mans, torna al llit, s'asseu a la vora i es calça.
Es gira un moment cap a mi, que li he estat seguint els passos.
- Eh... tia, ha estat molt bé, però jo... jo haig de marxar ara. Ja et trucaré o així... val? Tinc el teu mòbil, oi?
- Sí... - de fet crec que no, però m'és igual.
- Bé, doncs res... ja ens veurem.
S'atura un moment a la porta, ens mirem i al cap d'una estona d'indecisió, se m'acosta i em fa un petó ràpid als llavis. Ajusta la porta de l'habitació i un moment després, sento la porta del pis que es tanca.
M'adormo mentre penso: així doncs... era això, follar.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant en altres coses.
Ell s'estira al meu costat, en la mateixa posició que jo. Gira el cap per veure'm. No es mou durant una estona i segueix mirant-me.
- Què? - li dic finalment.
- I doncs? - em pregunta.
- I doncs què?
- Que... i doncs? - repeteix.
- Ah... bé, molt bé - intento sonar convençuda.
- Segur? - insisteix, temorós.
Em quedo muda, amb la vista clavada al sostre, pensant la resposta. A una cantonada hi ha una aranya. Ell s'impacienta.
- Sí home, sí. Per ser la teva primera vegada, no està malament.
No sembla agradar-li gaire, la resposta.
- Ja veuràs com... com a la següent ho faré millor.
- Segur que sí - li responc tendrament i li regalo un somriure. Estic cansada, tinc son. Li faig un petó als llavis, una carícia a la galta i l'abraço. Sento com em passa els dits entre el cabell.
M'adormo. Ell no.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant en ara i com representa que em sento.
Ell s'estira al meu costat i em mira. M'acarona una galta.
- Com estàs? - em pregunta.
M'arronso d'espatlles, o això intento fer, des del llit estant.
- Que no t'ha agradat? - torna a preguntar.
- Sí, no és això... m'ha fet una mica de mal... encara me'n fa...
M'acosta el dit entre els plecs dels llavis, mentre amb un somriure de nen trapella, diu:
- Jo t'ho curaré.
Se m'escapa mitja rialleta, però li faig treure la mà.
- No siguis tonto - li dic.
Ell em torna la rialla i em fa un petó als llavis.
- Segur, que estàs bé?
Somric, tranquil·litzadora.
- Sí... vaig un moment al lavabo però... per rentar-me una mica i així...
Vaig fins el lavabo i m'assec a la tassa. M'eixugo amb paper higiènic, hi ha una mica de sang, però no és la inundació roja que temia. Em quedo allà asseguda, despullada, mirant la paret del davant. Em sento bé, he fet el gran pas i a més amb ell. I sí, els següents segur que seran millor. I jo també en sabré més. D'això se n'aprèn, com tot. Que guai. Tiro la cadena, m'emmirallo. Vaig tota despentinada i els ulls brillants. Que bonica que sóc.
Torno a l'habitació, me'l miro. Ell també és bonic. Preciós, és.
M'estiro al seu costat i ell, quan sent el meu moviment, em passa un braç per darrere el coll, deixant que li posi el cap damunt l'espatlla.
- Millor, ara?
- Sí.
Ens fem un altre petó als llavis i ens adormim, ben abraçats.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant en el passat i penedint-me del present.
El seu rostre, el que enyorava, està a pocs centímetres del meu. Em giro per mirar-me'l. Ell també m'està mirant. Ens mirem, doncs, encara sospirant, sense atrevir-nos a afegir res.
Torno a girar la cara cap al sostre. Els dos esperem que algú digui alguna cosa. Hi ha una aranya a una cantonada. Els dos la veiem. Sento com m'agafa la mà.
- No ho hauríem d'haver fet... - m'atreveixo a dir, sense gosar mirar-lo.
- No, potser no... - respon ell, sense apartar els ulls de l'animal que penja de la teranyina.
- És que.... -intento continuar - És que ja ho vam intentar, i això nostre...
- Això nostre no funciona - m'acaba la frase. No suportava, que m'acabés les frases. Sobretot quan deia el que jo anava a dir.
- És una estupidesa, tornar-ho a provar. Només ens faríem mal.
- Tens raó.
- No tornarà a passar.
- No.
Ens quedem en silenci, immòbils, estirats l'un al costat de l'altre. No afegim res més. Hem quedat que no, que mai més.
Ens adormim, panxa enlaire, i amb les mans agafades.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant com de bé em fa sentir.
S'estira al meu costat i es recolza damunt del colze, per mirar-me. Li somric.
- T'ha agradat? - em pregunta, endreçant la joguina a un calaix.
Assenteixo, mentre continuo somrient, amb els ulls entreoberts. Entre les parpelles, intueixo una aranya a una cantonada i em sembla que em pica l'ullet.
- No sabia com aniria, això del consolador - diu, passant-me un dit entre els pits.
- Bé, molt bé... - sospiro.
- Ho podem fer servir un altre dia, no?
- Sí...
- I tu me'l poses a mi.
Em sorprenc un moment. Creia que no li agradava, la penetració. De fet, tampoc m'ho havia plantejat. Pensava que li faria angúnia, no sé perquè. Però bé, es pot provar, és clar.
Ens abracem, i m'adormo, amb el cap recolzat entre els seus pits.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant com d'incòmode era la postura, i en les agulletes que tindré demà.
Li trec la cama de darrere el coll, ell s'aparta i aprofito per estirar l'altra cama, que feia una bona estona que tenia doblegada contra el seu pit.
- T'he fet mal al coll? -
li pregunto.
- Una mica - em diu, mentre s'hi fa fregues amb una mà.
- Em sap greu...
- No passa res - intenta tranquil·litzar-me i el fa cruixir cap a un costat i cap a l'altre.
Me'l quedo mirant. Me'l sé de memòria. De dalt a baix, de dreta a esquerra, de davant a darrere. A la paret que té a l'esquena, una aranya s'enfila fins al seu raconet de la cantonada.
- Com es deia, la d'avui?
- "El cavall que agita les potes".
- I demà, quina toca?
Obre el llibret, dibuixa una creu sobre la descripció del "cavall que agita les potes", i fa un cop d'ull a la pàgina que ve a continuació.
- "Calçat del mitjó" - diu.
Sospiro, assentint, amb mandra i avorriment.
M'adormo, com sempre.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, gemegant i pensant si estic fent el soroll correcte o si se m'ha escapat massa intens.
Ell se'n va un moment, diu que té set. Mentrestant, m'embolico amb un barnús, i aprofito per donar quatre passos per l'habitació, per estirar les cames. Torna, amb un refresc a la mà, i s'asseu al llit, mentre l'obre.
- Em deixa la gola seca, tot plegat - em diu, mirant enlaire mentre s'apropa la llauna als llavis.
Li somric, tot assentint. La nou del coll se li mou amunt i avall, ajudant al líquid a baixar. Quina imatge més grotesca. Amunt i avall, amunt i avall, gloc-gloc-gloc-gloc. No puc deixar de mirar-li, però. Que pari de beure, siusplau. Siusplau. M'està fotent nerviosa, la nou dels collons.
- Dóna-me'n un glop - li demano, per evitar que se li mogui més.
M'atansa el refresc, i just quan li prenc de les mans, ens diuen que ens col·loquem en posició. Deixo la llauna i el barnús als peus del llit, que no l'agafi la càmera i vaig fins a la taula del costat. Recolzo mig cos damunt d'ella, donant-li l'esquena al noi, que m'agafa per la cintura, fa punteria, inclina el cap enrera i em torna a posar i a treure el penis. Començo a gemegar i cada cop que em penetra, m'imagino que és aquella nou del coll, amunt i avall. M'agafa angúnia, però em mossego als llavis i segueixo.
A la nit, m'adormo somiant amb la nou, amunt i avall, amunt i avall.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls oberts, silenciosa i intentant no pensar ni sentir res.
Ell m'ha escopit dins i se'l veu més relaxat. Com sempre, ho hem fet tapats amb els llençols i amb una llum molt tènue. Ara però, s'aixeca per acostar-se a les cortines, nuu, i les obre de bat a bat. La llum de la lluna entra i cau damunt del llit. Se m'apropa i amb delicadesa, aparta els llençols i em deixa al descobert. Se'm queda mirant, satisfet.
- Que bella ets - diu, i afegeix - Ara vinc.
Llavors, surt un moment de l'habitació i jo m'incorporo, recolzant-me als coixins i cargolant-me el cabell a un dit. Espero, examinant els raconets del sostre i les sanefes que decoren les parets.
Al cap d'una estona torna amb un paquetet a la mà. Me'l deixa damunt l'estómac i aprofita per acariciar-me el melic i la pell tensa que l'envolta. Desfaig el llacet, trec el paper daurat, obro la caixeta i a dins, m'hi trobo un collaret de perles.
- És preciós - li dic, agafant-li la mà i prement-la fort entre les meves.
- És fet amb les perles de suor que regalimes quan fem l'amor.
I m'imagino al vell, recollint-me la suor, goteta per goteta, mentre em penetra amb el seu penis arrugat. Em venen ganes de vomitar. Li somric.
- T'estimo.
Em somriu. M'agafa la cara i em fa un petó a la galta, visiblement emocionat. Es posa al meu costat i ens tapa als dos amb els llençols.
I m'adormo, amb la mà agafada al collaret i el vell embolicant-me el cos.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic tirada panxa enlaire, amb els ulls oberts, sense esma per deixar anar un crit, i pensant amb aquell fill de puta i com em sento.
Tinc els canells clavats al terra, aguantats per les mans de l'home, més fortes que les meves. Surt de sobre meu, m'allibera i voldria esgarrapar-lo, donar-li patades, mossegar-lo, però no em sento amb prou força i intento escopir-li a la cara. Em falta decisió i una mica de saliva em va parar a la barbeta i em regalima pel coll. Intento eixugar-me amb el revers de la mà i la saliva queda barrejada amb el fang del terra. Ell em mira des de dalt, mentre es corda la bragueta i el cinturó. Em posa un peu a la cintura i m'empeny cap a un costat, fent oscil·lar el meu cos. Indefensa, només puc fer que mirar-lo espantada, intentant incorporar-me damunt dels colzes, però rellisco i torno a rebotre contra el terra. Diria que somriu, però porta la cara tapada. Acosta el peu al meu cap, i m'hi dóna una patada. El cap em cau de nou entre el suc que regalima d'uns contenidors, embrutant-me el cabell, i em quedo mig atontada, el temps just perquè ell fugi.
Durant els dies següents, no dormo. Aquell cabró, sí.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic de genolls al terra, damunt la catifa, perquè les rajoles de l'habitació estan fredes. Em llepo els llavis. Em passo la llengua pel paladar. Ell somriu, sembla satisfet.
- Què t'ha semblat?
Esbufega, mirant-me des de dalt. Es deixa caure damunt del llit.
- De puta mare, tia... quina mamada... collons...
El miro maliciosament. Ara vull jo el meu premi. Em faig un lloc damunt del matalàs i m'obro de cames.
- Va, llegeix-me una mica els llavis - li dic, assenyalant-me el sexe amb un cop de cap.
- Com? - pregunta, mentre s'aixeca per apujar-se els calçotets.
- Que ara et toca a tu menjar-me el cony - responc, intentant-li deixar més clar. No està per subtileses, sembla.
Em mira. No se'l veu gaire decidit. Té els calçotets a mig pujar, amb el penis mal endreçat.
- Aquest no era el tracte - m'engega.
- El tracte, quin tracte?
- No sé tia, el tracte... quedem, me la xupes, si vols follem i tal... però jo... això de menjar conys... no sé tia, que no em mola gaire. És... no sé, poc higiènic.
Que què? Estic sentint bé el que em diu aquest? Quan li he dit si volia fer sexe oral què es pensava, que ens diríem frases guarres?
- Que què? Poc higiènic? Però què vols dir, escolta que vaig neta eh! I mira nen, perquè ho sàpigues, m'acabo de posar la teva polla sencera dins la boca i tenia un regust a ranci, que que que els teus ous no sé com encara no han fotut el camp!
- Eh, va, tia, no t'exaltis, jo només... jo què sé... que no em mola, llepar conys. Si vols cardem i així... - diu, mentre es torna a baixar els calçotets. S'agafa el penis amb la mà i se'l mira, distret.
Tanco les cames, que fins al moment encara s'havien estat insinuant. No vull follar ara, no em ve de gust, i menys amb la seva puta polla rància. Quin tio més patètic, amb els pantalons a baix dels peus i els calçotets a l'altura dels genolls.
- No, no vull follar.
Agafo la seva samarreta i l'hi tiro.
- Té, ja pots marxar.
L'agafa al vol.
- Va, collons, no t'emprenyis.
La meva mirada li diu tot.
- D'acord d'acord... ja me'n vaig... Quedem un altre dia, oi? - em pregunta, pujant-se els calçotets i els pantalons.
La meva mirada, continua xerrant més del que jo seria capaç.
- Val, tranquil·la... Au, ja ens veurem doncs....
I m'adormo. Així, tal qual.

***

Em treu la polla de dins. Jo em giro i m'assec al seient, amb els ulls clavats a un arbre i pensant en quant cobraré pel polvo.
Mentrestant, ell es corda els pantalons i rodeja el cotxe per anar al seient de davant. De la guantera, en treu uns quants bitllets. Se'm torna a acostar, mentre jo em poso les calces i m'arreglo la faldilla i l'escot.
- M'encanta, follar-vos per darrere - em diu, i em dóna els diners.
No m'esforço ni a somriure-li. Ell es queda dret al meu costat, mirant-me amb uns ulls poc expressius. Agafo el bolso del seient de darrere i hi guardo els bitllets. Sempre em dóna euros de més, com una mena de propina. Trec el pintallavis i el maquillatge per la cara. M'acosto al mirall retrovisor de la dreta i fent ganyotes, intento donar coherència al meu rostre. M'arreglo el cabell amb els dits.
- Quants te'n folles, al dia? - em pregunta.
Ell continua palplantat, seguint els meus moviments com si fos idiota. El miro de dalt a baix. Ens despreciem i necessitem en el mateix grau.
- Uns quants.
Finalment, m'apropa amb el cotxe fins al punt exacte de carretera on ens hem trobat. Després de quatre paraules més o menys cordials, ell se'n va, direcció casa seva, a dormir amb la dona.
Jo no dormo. M'espera una nit molt llarga.

***

Em treu la polla de dins. Jo agafo les calces, que ballen damunt del penjador, i me les poso per sota la faldilla.
Escolto darrere la porta. Quan em disposo a obrir-la, ell m'estira de la mà i m'acosta els llavis a l'orella.
- Per què no vas sense calces?... - em diu amb un to insinuant.
Sacsejo el cap.
- Com vols que vagi sense calces i amb faldilla?
Ell no em deixa anar de la mà i insisteix.
- Va... ningú ho sabria, només tu... i jo - afegeix, amb veu més greu. Un calfred em recorre. Costa, resistir-s'hi.
- No, no...
Em rodeja per la cintura i m'apropa a ell. Baixa les mans, amb la sana intenció de tornar-me-les a treure. Tot i que se'm fa difícil, me'n separo.
- No, aquí no, va...
Fa el mandrós, ronroneja i es fa el desil·lusionat
- Va... si ho acabem de fer...
Ja ha aconseguit el que volia i les calces estan a l'altura dels meus genolls. Em repenja contra la porta, i m'ajuda a acabar de treure-me-les.
- Que no toquin a terra - puc dir, quan aparta un moment els seus llavis dels meus.
- No pateixis... - respon, mentre les penja altra vegada al penjador, a tocar del meu bolso.
Passa les mans per sota la faldilla, m'acaricia el cony mentre jo li descordo, altra vegada, els pantalons.
Tenim un condó apunt quan algú pica a l'altra banda de porta. Ens aturem, una cara arran de l'altra. Tornen a picar.
- Que hi ha algú?
Els cops a la porta, fan trontollar el penjador que hi ha clavat. Les calces, mal aguantades, cauen a terra, barrejant-se amb l'aigua bruta que hi ha sempre als terres dels lavabos públics. A l'altre costat, la veu d'abans, diu:
-
Ui... perdó...
Més tard, a la nit, em poso al llit, i m'adormo, avergonyida.

***

Em trec el consolador de dins. Estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant amb mi mateixa i com de bé em sento.
L'aranya em pica l'ullet, des de la cantonada. No se'n perd ni una.
I m'adormo, satisfeta.

Comentaris

  • Perfecte![Ofensiu]
    Quico Romeu | 26-07-2011 | Valoració: 10

    Fantàstic pel meu gust!
    T'has plantejat que és molt cinematogràfic?
    Les reiteracions són harmonioses i canvien com en un decorat. O potser elles són el decorat.
    El trobo d'un nivell extraordinari de plaer de lectura. Realment és una cosa seria!
    Sento no saber-ne prou per dir alguna cosa més enllà del que em provoca, però penso que la bona literatura, com el bon vi, és la que m'agrada. I si m'entusiasma, és que deu ser excel·lent.
    Enhorabona.

  • Pornografia pura[Ofensiu]
    Viscalagent | 02-07-2009 | Valoració: 1

    Et creus graciosa i fas "pene".

  • Què li anem a fer! Ai, 'Tiamat'!!![Ofensiu]
    rnbonet | 30-06-2009

    La 'polla' no s'ha fet gran. Segueixen sent 16 contes curts!
    I per tant, l'animalet no ha esdevingut 'gallina ponedora'... i no pot covar els propis ous perquè, amb 21 dies -això diuen els experts en polles i ous'- arribe, per fi, una nova 'pollada'!

    Tens, però, un altre comentari.

  • L'enhorabona![Ofensiu]
    Nureddduna | 30-06-2009 | Valoració: 10

    M'ha encantat. Està molt ben trobat el joc de repetir diverses frases de manera constant, en narracions completament diferents que retraten de manera àmplia el món de la sexualitat. Un deu!

  • La polla... vejam![Ofensiu]
    Elboigdelsmots | 02-04-2009

    Ja deus saber que vaig boig pels mots, així que el teu relat m'ha interessat com objecte d'estudi. El mot "polla" està infravalorat en català i penso que es podria estudiar-ne una rebifada en l'ús culte. Tendim més a parlar de "penis" que sona a declinació llatina, "membre" que és molt més fi o "tita" que és un pèl massa infantil i carrincló.
    Gràcies per donar-me la idea per un dels meus articles. A veure si em surt bé!
    Una abraçada,
    El boig.

  • Com tens valor?[Ofensiu]
    lapidarinou | 10-03-2009 | Valoració: 1

    Són una colla de guarrades seguides, sense solta ni volta que ni es mereixen comentari.

  • Uff..[Ofensiu]
    elienna | 20-12-2008

    Flipaa, enganxa moltísim el teu text, està super ben escrit, m'encanta, felicitat en serio!

  • M'ha encantat.[Ofensiu]
    aquellamirada | 25-12-2007 | Valoració: 10

    Ei! M'ha agradat molt. Moltes felicitats. És molt original i llegint-lo et passen els minuts volant. Bones festes.

    aquellamirada.

  • aranya[Ofensiu]
    Eritrea | 31-07-2007

    m'ha agradat el fet de que l'aranya noti els teus pensaments. Molt bo.

  • divertit[Ofensiu]
    ANEROL | 25-07-2007 | Valoració: 10

    original

  • Eis maca![Ofensiu]
    Perestroika | 25-07-2007

    Com va acabar l'aventura de la publicació d'aquests relats? salut!

  • Brutal. [Ofensiu]
    Jordana Yontney | 20-06-2007 | Valoració: 9

    Excellent.

    Original.

    Incisiu.

    Fresc.

    Realista.


    Un tex molt ben pensat.


    Salut i endavant.

  • un pensament per tu...[Ofensiu]
    l'home d'arena | 02-01-2007

    oooooooooooooooooo!!!
    Perquè hi ha relats què et deixen sense paraula.
    Gràcies, senyoreta.

  • Simplement genial. Una gran feina.
    Sembla com si ara només toquès que cadascú s'hi veies reflectit en algun dels contes.

    No t'aturis

    Juseph

  • L'aranya hem pica l'ullet[Ofensiu]
    Kryden | 10-12-2006 | Valoració: 9

    m'ha faascinat l'aranya. Es pot estar en una cantonada tant tranquila? vull ser aranya.
    16 relats profunds i significatius de 16 persones diferents en 16 moments de sexe.
    m'agrada poder llegir aquests relats... no canviis la seua forma sietplau

  • Setze raons d'una sola braçada.[Ofensiu]
    El follet de la son | 08-11-2006 | Valoració: 10

    La originalitat no es basa en la creació sinó en la conjunció. M'ho he passat molt bé, tot i que comparteixo que la paraula polla no és correcta. Òndia, envejo aquesta capacitat d'invenció, D'on es treu una idea estructural tan bona? com es pot dir tant i descriure tan bé amb tan poques paraules? Ets una narradora fabulosa. Sort.
    P.D. A mi també, com a l'angie, la imatge de l'aranya m'ha semblat absolutament brillant.

  • BONÍSSIM[Ofensiu]

    Molt bo, sóc incapaç d'afegir ni completar res més del que ja han dit els altres lectors: m'ha encantat!!!
    Una abraçada.

  • Simplement...[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 29-08-2006

    GENIAL!

    Enhorabona pel relat!

  • Orfeu Decapitat | 15-08-2006 | Valoració: 10

    Hola, Tiamat, ho trobo excepcional. Fas una literatura d'una sinceritat enorme.
    He vist que vas llegir algun relat meu, just ara. M'he connectat per primer cop des de fa potser un any. Veig que ha canviat molt tot, que teniu fòrum... Me n'he recordat de les grans estones passades aquí, llegint, descobrint l'erotisme, la veritat directa, la bellesa de la creació literària...
    Jo només puc fer que avergonyir-me del que vaig escriure, només salvaria dos o tres coses de la foguera. Perdona'm per la injustícia del relat en què feia gràcia sobre la poesia de les dones que es masturben. Però ja veig que vas entendre que no anava en mala intenció, sinó en pura complicitat. És la manera en què et vaig pagar la quantitat de coses que em vas descobrir, desagraït.
    Vaig a veure com puc esborrar el compte o els relats o algo. És tard per pujar al carro.
    Gràcies, a tu i a relatsencatalà.
    Endavant i a reveure!

  • molt bo[Ofensiu]
    marco3434 | 10-08-2006

    Fa poc que conec la web i no se ben be com va aixó. Sols vull dir que el primer que enganxa en un relat es el titol, encara que molt sovint després a dins no hi ha res. No es el teu cas Tiamat, el relat es genials, ras i curt, direct i creible, molt bó.

    He començat a escriure fa poc, però després de veure com escribiu uns quants dels que esteu aquí estic per retirarme. Es broma lo de retirarme però el nivell de credibilitat que dones al relat es increible, com es deia en un comentari anterior jo soc un altre germà de Shrek, pel color verd d'enveja que porto al damunt en aquests moments.

  • Escopint-ne un...[Ofensiu]
    Psyche | 19-07-2006 | Valoració: 8

    Hola Tiamat!
    He trobat que els contes són molt divertits, realment alguns d'ells reflecteixen situacions que, quan les vius, són incòmodes de païr o mataries la parella XD...

    Petonets

  • tiamat[Ofensiu]
    Lèvingir | 18-07-2006

    Les coses bones, no necesiten....

  • Felicitats Tiamat[Ofensiu]
    homenot | 11-06-2006 | Valoració: 10

    Continuo pensant que ets dels millors relataires i amb una imaginació més gran. Moltes felicitats!
    Gerard

  • Joder! man encantat!!^^[Ofensiu]
    celieta1990 | 03-06-2006 | Valoració: 10

    de puta mare..tu juru..men enkantat!!

    bezitus

  • per una vegada[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 03-06-2006

    en Carles Rebassa i jo hem estat d'acord, també vaig fer el comentari damunt el mot polla, hi ha la paraula "verga" que per jo és tant contundent com polla. Només és una opinió.

  • genials[Ofensiu]
    AnNna | 02-06-2006 | Valoració: 10

    ja vaig començar-los, i avui els he acabat.

    m'encanten.

    :)

  • Sobre polles i pollastres[Ofensiu]
    Carles Rebassa | 29-05-2006

    En català, una polla és la gallina ponedora que es va fent gran. Quan una noia comença a mostrar símptomes de fertilitat, li diuen "ja ets una bona polla". El català té desenes de paraules per referir-se al penis (generalment noms d'animals i plantes), i fins i tot hi ha algun web que es dedica a recopilar-les. "Polla", si no es refereix a la femella en vies de creixement del "pollastre", és un mot buit de contingut semàntic i, òbviament, introduït pels espanyols, aquells a qui Miquel Bauçà anomena "els nostres enemics".

    Faig aquesta explicació-reflexió, perquè m'han agradat molt aquests contes, però 16 vegades m'ha sobrat la paraula "polla".

    Salut!

  • Increïble.[Ofensiu]
    Arbequina | 29-05-2006 | Valoració: 10

    Evidentment, el títol, més suggerent que d'altres, m'ha captivat immediatament. Però el que no esperava és trobar-me quelcom d'un nivell tan alt. He gaudit moltíssim llegint aquest relat múltiple encadenat (per descriure'l d'alguna manera). Ets un/a narrador/a d'excepció. La veritat, encara estic al·lucinant.
    En aquest relat guanya el com al què, però quin com!!! Tot, tot... no sé n com expressar el que aquesta manera de narrar m'ha provocat. Si no fos excessiu, diria que és per aprendre'n; però és el que penso.
    Definiria la teva forma d'escriure d'intel·ligent, molt intel·ligent.
    El que més m'ha sobtat és la manera tan encertada d'escollir els detalls a relatar, tan encertada que fa millor la realitat (que, al cap i a la fi, no és més que els detalls en que un es fixa).
    Felicitats. Suposo que t'és igual, però t'he posat un deu. Veig que per aquí és la norma. No la meva, per això t'ho dic.

    Gràcies pel meravellós relat.

  • Excel·lent![Ofensiu]
    Leela | 12-05-2006 | Valoració: 10

    Tiamat,
    ahir et vaig veure i no vaig ser a temps de dir-te que m'havia encantat el teu relat. T'ho dic ara, i tornaré amb un comentari més adequat. M'ha sorprés i m'ha agradat moltíssim.
    Enhorabona, no perdis mai aquesta mirada cap a tot el què t'envolta.

    Una abraçada!

    Leela

  • En el teu més[Ofensiu]
    brideshead | 12-05-2006

    pur estil...

    provocador i subtil. Francament, no sé si té massa valor literari, però la versatilitat, com en d'altres ocasions, està garantida.

    Un petó, feia molt que no et veia per aquí!

  • filladelvent | 12-05-2006

    Bones experimentacions! has jugat amb les situacions i les paraules d'una manera brutal, demostrant-nos a tots que realment el significat de cada paraula és il·limitat, igual que la imaginació (la teva, més que cap!).

    M'agradaria destacar la importància de les descripcions primeres, de com es sentia la noia o dona just en en el moment en què li treien "la polla de dins"; aquesta introducció, igual però cada vegada diferent, ja encaminava el relat. L'aranya de la cantonada també ha sigut un detall de complicitat amb el lector que has sabut accentuar al conte últim.

    Com més et llegeixo més em penedeixo de no haver parlat amb tu en aquella trobada de relataires... espero que n'hi hagin d'altres, perquè darrera d'aquesta gran i innovadora literatura i ha d'haver segur una gran persona. Enhorabona!

    -Filladelvent-

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    Neus Gómez Silva | 07-05-2006

    Tens una imaginació desbordant saps? Llegint la sisena m'ha sortit la llagrimeta, avui estic molt dèbil. Cada un dels relats amb els seus matisos recorden que hi ha tantes maneres de plantejar-se el sexe...Algunes de boniques, altres d'excitants, de decepcionants i de fastigoses. I tot això pel simple fet d'ajuntar un cony i una polla i totes les combinacions possibles.

  • Boníssims[Ofensiu]
    Ilargi betea | 07-05-2006 | Valoració: 10

    Moltes felicitats tiamat, ens has tornat a deixar parats. Potser aquest serà el nou relat més comentat! ja saps que és parlar de sexe clarament i ens revolucionem tots...

    Per cert, jo no trobo que hagi estat mal triada la paraula "polla", crec que si haguéssis posat de títol "16contes que comencen per la frase 'em treu el pardal de dins' " molts no l'hauriem llegit, més que res perque no impacta tant, la paraula "polla" sona més barroera i promet més suc (sense malpensar, eh!)

    Una abraçada noieta! I felicitats per tenir aquesta imaginació desbordant i a sobre saber expressar-te tant bé!

  • Aplaudiments[Ofensiu]
    Banbebo | 07-05-2006 | Valoració: 10

    Sí senyora! M'han encantat, tots. Un fins i tot m'ha fet plorar, estic sensible avui. M'agrada el fet que comencin tots amb la mateixa frase, sembla que hagin de versar sobre el mateix i darrere de cadascún dels 16 s'observen 16 relacions diferents, 16 persones diferents, 16 maneres de follar.

  • Un relat com un poliedre...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 07-05-2006

    ...on cada cara mostra una dimensió diferent d'una relació sexual. Penso que hi ha tres encerts principals:
    1.Cada relat pren sentit complet en relació amb els altres
    2.Vols descriure i exposar (sobretot) estats d'ànim. No intentes copsar emocions o sentiments, sinó només l'esdevenir de la vida: aquesta mirada des de fora, que no jutja, que exposa, que mostra, que no moralitza, que, en cap cas, vol manipular.
    3.El darrer relat, el del consolador, és el que lliga tot el conte i dóna al lector la dimensió del valor de cada història: la protagonista s'adorm plena i satisfeta, però nosaltres sabem que en la seva solitud, sense relació amb "l'altre", pel seu llit no hi ha passat la vida. I cada una de les històries és un retall de vida perquè, de totes, la protagonista en surt transformada. I la vida és tot allò que incideix en nosaltres i, per bé o per mal, per excel·lència o atrocitat, ens transforma (si bé la majoria de vegades ho fa dins de la quotidianitat, com tu has volgut expressar en la majoria d'històries, tret del de la violació).
    A més, domines el diàleg i a cada relat saps donar-hi les pinzellades precises i incidir en els traços essencials. Saps de forma clarivident quina és la pedra de toc de cada història.

    Bé. I saps quin efecte m'ha causat a mi el teu conte? Doncs que m'ha interessat la seva riquesa de registres, la seva llibertat expositiva, aquest punt de vista lineal que no alliçona i, finalment, tot el conjunt del poliedre m'ha semblat una experiència tant vital com literària molt enriquidora que m'aporta molt coneixement en tots sentits: tant pel que fa al contingut de les històries en si com a la seva concepció, estructura, punt de vista i estil.
    Em vénen corrents ganes d'aprendre de tu, perquè hi ha moltes coses que no em sento capaç d'expressar i per a les quals amb aquest conte m'has obert un camí. No aprenem tots dels mestres? I què ets tu, sinó, en aquest web? Per molts anys pel teu relat tan ric i ple del "di-vertiment" (en el sentit de trobada de la di-versitat) de la vida i per la teva capacitat d'haver-ne sabut fer una experiència inoblidable. GENIAL, Tiamat!

  • malgrat...[Ofensiu]
    Capdelin | 04-05-2006

    la nostra hipòcrita i "immaculada" civilització... malgrat la nostra aparent educació... malgrat la repel.lent religió... el món es basa en un cony i una polla.
    Déu ho va tenir ben clar des d'un principi: els va crear i va assegurar la repoblació "forestal" humana tot i que va tenir problemes de fang, costelles i falta de roba adient...
    Aquest és el gran tresor dels pobres: tenen aliment... gratis?
    Una vegada més has usat la ironia, el vocabulari primitiu bàsic, la carn crua (massa cuita i condimentada no impacta) per a batre rècords d'audiència. El poble segueix volent sang i fetge, cony i polla.
    Una abraçada!
    PD. és curiós: un altre potser hagués posat per títol: 16 contes que ACABEN per la frase "em treu la polla de dins".

  • m'he mort de riure xD[Ofensiu]
    Sardaukar | 04-05-2006

    però que bò

    "Calçat del mitjó" grandíssim haha

    tia felicitats! i merci! he passat una bona estona llegint-te!! : D

  • com sempre[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 04-05-2006

    tenc que posar el però

    Amb tantes definicions que hi ha en català per definir el sexe masculí has d'adoptar una castellanada com "polla", el teu relat és molt bo i segur que la polla aviat estarà entre els més llegits, però també "fava" "pardal" i tantes més, haurien causat el mateix efecte, o per ventura no, lo de fora sempre és millor, també hi ha la paraula "beneit" enlloc de "tonto", no em facis gaire cas, però m'emprenya veure que paraules castellanes que no tenen cap gràcia mos dominen ... en català una polla és una gallina jove o una nina de quinze anys.

  • Són una canya...[Ofensiu]

    ...del primer al darrer. Me'ls he cruspit d'una tirada.

  • Jugues i guanyes![Ofensiu]
    angie | 03-05-2006

    Saps com moure la primera fitxa, el títol... Saps com fer avançar la resta, sense cap mena de dubte, Tiamat.
    Uns breus relats que comencen amb la mateixa frase però, no per això fent la lectura pesada...
    Un humor fabulós, un conjunt de contes amb tocs surrealistes (l'aranya, tela) que fan riure espontàniament.
    Algun d'ells frena el ritme, però suposo que fet expressament... jugant amb la reacció del lector.
    L'aparent senzillesa fa adonar-nos de la dificultat de posar-nos en la teva pell.
    Molt bé!

    angie

  • Què fàcil que ho fas semblar, punyetera![Ofensiu]
    pivotatomic | 03-05-2006

    Més d'una vegada t'he dit que crec que hi ha dues Tiamats: una, que és una de les millors escripores d'aquest web. L'altra, una que es diverteix escrivint el primer que li passa pel cap i que deixa al lector amb la sensació que li ha pres el pel.

    Aquests 16 relats els ha escrit la primera Tiamat. Aquella que escriu amb una facilitat que em fa posar verd d'enveja. La rabiosament creativa. La que domina el llenguatge aparentment sense esforç. La que te la virtut de mirar la realitat sempre des d'un altre angle que la resta del món.

    Francament, quan llegeixo relats teus com aquests, sempre penso que si l'enveja tenyís de verd, jo ara seria el germà lleig del Shrek!

    Tres punts per a tu, reina del caos...

  • L'aranya de la cantonada[Ofensiu]
    Biel Martí | 03-05-2006

    Crec que, igual que diu en qwark el títol és el sumum de la crida d'atenció per què la gent et llegeixi. Per sort, el relat no el desmereix. Original, ben escrit... Aconsegueixes a més que, amb l'evolució petita que va experimentant cada conte respecte a l'anterior, no es cansi al lector. Detalls com l'aranya a la cantonada, perenne en quasi tots els contes, o com es sent ella, que va modificant-se paulatinament, li donen coherència i sentit.

    Biel.

  • divertit i original[Ofensiu]
    qwark | 02-05-2006

    Trobo que el títol és el paradigma de "títol comercial". Segur que tens un munt de lectures. El relat està bé, m'agraden els intents d'innovar, de ser originals; crec que val la pena fer una mica de literatura experimental, de tant en tant.

    Personalment, trobo que la línia que apuntaven els primers contes era més interessant. És a dir, al principi sembla que hi hagi una connexió entre un conte i el següent. En canvi en els últims, tan sols semblen units pel títol (o potser no he sabut veure més lligams). Bé, és una opinió.

Valoració mitja: 9.15

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

518993 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.