Corsica

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

en estat pur. Com t'hi has lluït en les descripcions de Còrsica! Es nota moltíssim que vas assaborir , junt amb els teus éssers estimats, cadascun dels racons d'aquesta illa.
Tothom que hi ha estat diu el mateix, que és una illa molt bella, però amb una diferència: no ho saben expressar amb les teves paraules. Prosa poètica de la bona.
Dono per fet que en el teu fantàstic quadern ja has dibuixat i escrit aquestes meravelles del vostre viatge.
Molt bé, darkman. Rep una forta abraçada i endavant.
Mercè

ets dels que ajuden, jutjant. I són els teus dots de bon escriptor els que donen valor als teus judicis. M'agraden tant els teus escrits que t'he inclòs en la meva escassa llista de preferits. No sé entrar en detall, però el conjunt del teu relat m'ha fet volar cap a aquesta illa que només coneixia com a Còrsega i ansiar de conèixer-la.

"Al tard, no deixeu de caminar, que si la nit us cau al damunt, potser parareu en una altra illa a l'endemà." bona frase, em recorda allò de: el meu país és tan petit que des de dalt del campanar sempre sempre es pot veure el campanar veí"
Les guies turístiques hauren de ser escrites amb la teva prosa, seria més divertit la descoberta de nous horitzons.
Gràcies pel comentari.

i t' agraeixo la correcció. Has fet un bon retrat de Córsica, però t´haig de dir que a mi també m'han fet mal els ulls quan he llegit:
"una illa on hi és" Vigilem els pronoms...

És un relat preciós i captivador. Fa venir ganes d'anar-hi. Et felicito perquè sempre procures mantenir un nivell altíssim en els teus escrits.
Com be dius al comentar-me el meu "poemeta" Vaig aprenent, és cursi amb ganes i fins i tot impresentable. El vaig fer perquè els trolls em van atacar i jo vaig arribar a insultar
a un company de RC. Per sort la nostra editora ha retirat aquets mutus comentaris desafortunats i aquí no ha passat res.
Et prometo que el proper serà un poema com cal dins de les meves minses possibilitats.
Gràcies.

... quína bella descripció, entre la pintura i la poesia!!...em fas una mica d'enveja pel viatge, pel lloc…Dubto que hi pugui anar, em quedo, per tant, amb el teu relat per omplir-me d'aquelles sensacions… i sempre em quedarà Sapeira…

Una abraçada

Una bella i colorista descripció del paisatge d'aquella illa ferma i brava com la seva gent i unes pinzellades de l'entorn i la seva història.
Un testimoni d'un viatge que fa venir ganes d'agafar motxilla i sabatots i anar a fer un tomb per la vella illa mediterrània.
Salutacions, Ferran.
Ramon

Llegint el teu relat (crec que narrat en clau de poesia), m'has fet desitjar visitar l'illa.

No tant sols has descrit Còrsica com a petit micromón, sinò que l'has jutjada com a un dels pobles oprimits més lluitadors de tota la mediterrània i m'has fet de nou viatjar a l'illa dels mil racons, dels bons vins i dels paratges trencadors.
m'estan entrant ganes de tornar-hi, de moment em tornaré a llegir la història