cors

Un inici ràpid, vertiginós sense parar, com a mi m'agraden. Després de tanta trencadissa tot es refà, i la il·lusío que mai tornarà a passar. Però, en aquests cassos, ...., mai un pot assegurar que no l'abandonin, trepitjin, sobornin, enganyin, traeixin, emmetzinin, emmalalteixin, fereixin i trenquin, ara sí amb l'experiència no tot serà igual, o no?

Ràpid i clar, com s'han de dir les coses, sense parafernàlies que emboliquen el contingut. Molt directe... diria que escrit en un moment de ràbia (?), i si no ho sembla, però a la vegada conciliador... després de la tempesta tot torna al seu lloc... igual, però al mateix temps diferent.
Si em permet una petita crítica constructiva (per això estan aquest comentaris, no?), només hi ha un vers que no m'ha agradat "el traït es venja del seu traïdor"... potser perquè no hi crec en la venjança, no condueix enlloc i no aporta res... si em permet la meva humil opinió, jo diria quelcom així "el traït perdona"... potser això seria ser massa bondadós i no és el que vols expressar (o sent... o senties).
Bé, m'ha agradat molt la forma directe de transmetre el missatge, felicitat!

Jordi.