Copular

Un relat de: Elboigdelsmots

A la meva ciutat hi ha un periodista que escriu una columna en el setmanal local. Sempre és un article sobre algun tema transcendent, seriós, greu. Anodí. L'estil és molt particular: utilitza frases breus separades amb punts, i evita l'ús de les conjuncions. Vegeu, a tall d'exemple, com la il·lustre ploma local hauria començat aquest text: "A la meva ciutat hi ha un periodista. Escriu una columna. En el setmanal local. Un article sobre un tema transcendent. Seriós. Greu. Anodí. L'estil és molt particular. Utilitza frases breus. Les separa amb punts. Evita les conjuncions". I així fins a completar l'article, que amb tant punt i seguit té l'aspecte d'una llista de la compra ("Un quilo de patates. Tres escarxofes. Pastanagues. Una dotzena d'ous…").

Cada vegada que ensopego amb el text del meu conciutadà penso el mateix: "Aquest noi hauria de copular més". Que no se m'entengui malament!: no em refereixo a que el xicot hauria de realitzar més sovint l'acte sexual (encara que en són conegudes les propietats terapèutiques i beneficioses per a la salut). No: em refereixo a la conjunció copulativa, la humil i esquifida lletra "i", amb aquest ridícul apèndix permanentment suspès al cap, la lletra que amb les seves màgiques propietats copulatives permet fer els textos més entenedors, facilitant-ne la lectura, fent més agradable la cadència de la prosa.

L'acumulació de punts confereix a un text un caràcter solemne, sentenciós; atorga a qualsevol banalitat una magnitud impensada; revesteix la bajanada més poca-solta d'una pàtina de sumptuositat, de transcendència; deixa entreveure un pou de significacions ocultes que el lector ha de descobrir (si no vol posar-se en evidència i haver de reconèixer la superioriat intel.lectual de l'escriptor). Que no se'm malinterpreti: no hi estic en contra, és un recurs lícit i que ben emprat pot ser efectiu. Però no se'n pot abusar. Vegeu de nou, si us plau, el començament d'aquest text: fixeu-vos com llueix -un illot en l'oceà- l'única paraula solitària que hi ha entre punts!: "Anodí". És una bufetada seca, una batzegada contundent, tal com pretenia l'autor. L'ús de la conjunció copulativa amoroseix la prosa -no podia ser d'altra manera!-, la fa més fluïda, més planera. En literatura, fer un ús assenyat de la còpula és essencial (i en la vida, cadascú que faci el que vulgui, o el que pugui!).

El diccionari és lacònic en la definició de "copular": "1. Acoblar. 2. Unir-se carnalment". L'entrada de "còpula" és més generosa, i inclou accepcions gramaticals, botàniques i musicals (apart de les previsibles zoològiques). Una ullada al diccionari etimològic revela algunes associacions curioses: provinent del llatí "copulare", que ve de "copula" ("lligam, unió") se n'ha derivat -a banda dels "copulació", "copulador", "copulatiu" i altres espècimens de la família- "acoblar", "acoblament", "encoblar" i, sorprenentment, "cobla", el característic conjunt d'instruments de vent amb que es ballen les sardanes. Els aplecs sardanístics ja no seran el mateix ara que sabeu l'origen del mot, i us mirareu als músics amb ulls menys compassius. Imaginareu la tenora i el fiscorn en unió carnal; o la trompeta i el tiple, ben acoblats; o el flabiol i el contrabaix (encara que aquesta més aviat seria una relació "contra natura") tocant ben junts. Copulant.

Comentaris

  • He llegit aquest text...[Ofensiu]
    copernic | 06-01-2010

    entre divertit i encuriosit. Estic d'acord amb les teves reflexions sobre l'ús de frases curtes. Quan es vol donar un to solemne és un recurs molt efectiu. Com sempre, tot dependrà del tipus de relat o article que estiguis escrivint. D'altra banda però l'abús de la còpula pot portar a un cansament que provoqui una retirada precipitada, tot i que es tracti d'una bona ploma.
    En la segona part no se li pot negar al teu text un enginy i un humor considerables que he apreciat molt.
    Salutacions, boigdelsmots!

  • Si aquest relat...[Ofensiu]

    Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

  • Tot caminant pels 42 Relats[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-12-2009 | Valoració: 10

    Curiós. Jo al final de llegir-te rebre un missatge de creativitat molt lliure. Gràcies.

  • ús i abús[Ofensiu]
    franz appa | 07-04-2009

    Gens anodí. Realment instructiu: quanta raó en l'anàlisi de l'ús (bo i dolent) de la conjunció copulativa.
    I molt interessants les divagacions de caire etimològic. Mai hagués trobat solet aquest aspecte eròtic de la cobla.
    Salutacions,
    franz

  • Un text divertit, didàctic i enginyós[Ofensiu]
    nuriagau | 05-04-2009 | Valoració: 10

    Personalment, m'ha agradat llegir aquest text. Sovint explico el terme copulatiu als alumnes quan tractem el tema de les conjuncions i els verbs (també tenim verbs copulatius, oi?). Els alumnes riuen i sembla que escolten...

    Jo també he rigut i he escoltat-llegit el teu escrit.

    Et seguiré llegint!

    Núria

  • totalment coincideixes amb mi[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 05-04-2009

    Ignoro si m'has llegit alguna vegada però si repasses alguns dels meus relats (no poètics) vueràs que també m'agraden els titulars equívocs. Segueix així que és mol divertit

  • Tens moltíssima raó...[Ofensiu]
    F. Arnau | 05-04-2009

    Crec que les conjuncions copulatives són com l'oli dels guisos, que sense ell res no lliga...
    A més a més, com a representant de les terres del Sud, estic d'acord amb la Rosabel en allò de la "pardalà", i per no ser tan directe (al meu poble hi ha molt de "quico") diré que cal fer-ho més sovint.
    Salut!
    FRANCESC

  • Ací al sud...[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 04-04-2009

    on la gent és poc lacònica i bastant bròfega, -tot i que va per comarques- diríem que a aquest home el que li cal és "pegar una pardalà ben pegà", -amb la redundància corresponent i les dues apòcopes-, un terme que a alguns companys que parlen català oriental els sol fer gràcia, en explicar-lo.
    Una translació, -si bé no exacta-, al registre vulgar i més fidel al verb "copular" potser seria "barrinar", que al meu poble no ho diuen però sí que ho he escoltat més sovint a alguns parlants de més a la vora del riu Sènia.
    Està clar que en aquest tipus d'accions lligades a la reproducció humana la sinonímia és generosa, com també ho és en el camp de l'escatologia. Sortosament, boig, també atorguem una rica funció poètica als nostres usos orals del català, com també te tenim a tu en l'escrit, que compleixes a la perfecció allò del "docere delectando".
    Encantada de llegir-te.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Elboigdelsmots

17 Relats

64 Comentaris

21510 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Elboigdelsmots té una personalitat polièdrica, i és el resultat de les inquietuds lingüístiques de tres relataires: Calderer, Vincent i Vladimir. Calderer és el responsable de "Paraules" (que és el text fundacional), "Esbarriar", "Però", "Prou!", "Conxorxa", "Contes" i "Endebades".. Vincent ha contribuït amb "Acomboiar" "Horabaixa" i "Desori". Vladimir ha escrit "Esllavissar-se", "Aixopluc", "Copular" , "Esbiaixar", "Tisana", "Foc!" i "Baldufa"

Però això no ha fet més que començar… El diccionari és ple de paraules suggestives que aniré treballant per oferir-vos!