Desori

Un relat de: Elboigdelsmots

Cercant el significat estricte: Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d'entendre's, en què cadascú tira pel seu costat, en què tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc.

Etimologia - Derivat d'odi i el privatiu des-, afegit vulgarment a mots que ja no es veien negatius (cf. desenemic, desgastar), i canvi de 'd' en 'r' per dissimilació de la primera 'd'.

Exemple 1: "Quin desori, en aquella casa, quan va morir l'àvia!"

Exemple 2: "Quan un escriptor/escriptora recorda la infantesa, posa en ordre la seva vida. I se la inventa. Tant se val si ha passat fam, com Màxim Gorki o Jack London. Tant se val si vivia en un desori de llengües, com Elias Canetti."
Aquest paràgraf anterior, pertany al llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 21 de l'escriptora Montserrat Roig.

Desori: una paraula amb moltes possibilitats i una ferma candidata per ser usada en el llenguatge quotidià. És fàcil i contundent, d'una precisió que aclapara. Pertany a aquelles paraules breus que obren tot un món de significats. Tot ho abasta. El desori pot ser una deixadesa dels objectes d'una llar o també hi pot haver un desori existencial o mental: un garbuix o laberint d'idees que cerquen sortida.
Fantàstic quan l'ensopeguem llegit en prosa i genial trobat en un poema.
En un àmbit més mundà, "desori" és el que regna als actuals parlaments de Catalunya i de l'Estat i segurament de molts altres països del món. En l'escena política sovint és un mot molt adient per emprar, sobretot quan no hi ha manera de posar-se d'acord entre les diferents forces polítiques. De fet, és sinònim de desgavell i de caos.
També esdevé una gran tria pensant en la globalitat de l'univers: la teoria de la tendència natural del món envers l'entropia o desordre natural cap al que ens movem. Podríem substituir tranquil·lament entropia per desori, de manera que el significat seria més planer i entenedor.
Ara que ho penso, veig que té més aplicacions de les que imaginava. Quan aprofundim en els temes - això també és valid per a les paraules - s'engrandeixen i acullen un espai que primer semblava petit o insignificant.

No ho dubteu, incorporeu desori a la vostra parla, feu-lo servir per rondinar als vostres fills, parelles, companys de feina, alumnes... i el mot esdevindrà normal a la nostra oïda. Feu-ne estendard i bandera. Paga la pena que no resti en l'oblit.


El boig dels mots

Comentaris

  • No hi ha desoris desagradables[Ofensiu]
    deòmises | 08-06-2009

    Amb aquesta essa sonora, que brunz i pessigolleja la llengua...

    I la qualitat literària d'aquest boig, que n'és d'entusiasta amb els lectors que el seguim!!


    Gràcies, cercador de diccionari, d.

  • Una bella paraula...[Ofensiu]
    Calderer | 08-06-2009


    ...que cada cop se sent menys. I mira que és simple i descriptiva! I musical!

    L'anoto i sortirà, indefugiblement, al meu proper conte.


    Lluís

l´Autor

Elboigdelsmots

17 Relats

65 Comentaris

27732 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Elboigdelsmots té una personalitat polièdrica, i és el resultat de les inquietuds lingüístiques de tres relataires: Calderer, Vincent i Vladimir. Calderer és el responsable de "Paraules" (que és el text fundacional), "Esbarriar", "Però", "Prou!", "Conxorxa", "Contes" i "Endebades".. Vincent ha contribuït amb "Acomboiar" "Horabaixa" i "Desori". Vladimir ha escrit "Esllavissar-se", "Aixopluc", "Copular" , "Esbiaixar", "Tisana", "Foc!" i "Baldufa"

Però això no ha fet més que començar… El diccionari és ple de paraules suggestives que aniré treballant per oferir-vos!