Cas tancat (3)

Així doncs, més forta i més segura del meu objectiu, vaig trucar el Francisco i vaig citar-me per a l'endemà a les tres a casa seva, a Portfosc. Em va dir -cosa insòlita- que tenia moltes ganes de veure'm, i em vaig encendre de desig només d'imaginar-me com em rebria. (També, és clar, començava a enyorar el seu cavall, ara ja em feia falta per pensar amb claredat.)
Ja havia anat al llit amb ell força vegades i m'havia agradat, l'una superant l'anterior en intensitat i acompliment del nostre desig abrusador. Tan sols se m'insinuava un però en els petits indicis de comportament agressiu que m'havia mostrat en els moments puntuals d'èxtasi, durant els quals perdia notablement l'autocontrol que el caracteritzava: semblava contenir-se, tens fins que ja no podia més, com els passa als cavalls inquiets quan a l'hivern inicies el camí de tornada als estables i els has de tibar fins que et sagnen les mans i deixes anar les brides. Muntar-lo a ell era semblant a una classe d'hípica amb un cavall rebel, recelós, incapaç de pactar una treva.

Aquella tarda es mostrà nerviós des del principi. No arribava a descobrir el tipus de problema que el torturava, però no vaig demanar-li explicacions, mai no ho feia. Era una putada que la nostra relació hagués de fracassar abans de poder conéixer-lo una mica més: jo no entrava dins els seus plans més que com a distracció, un passatemps inusual amb una amant per a ell del tot inèdita, i tanmateix notava com si li costés actuar amb normalitat; no esperava que se'm sincerés -ni ho volia tampoc- ni que volgués lligar-me, i el cas és que jo tampoc no feia un pas per resoldre el nostre inquietant i estrany afer amorós.
A les sis encara no era fosc. En Francisco liava un porro assegut a la vora del llit, obligant-se a allargar el braç fins a la tauleta per agafar el filtre, el paper de fumar, l'encenedor... La pantalla de la làmpara s'il.luminà precedida d'un sonor clic. Ell no em veia, feia la seva -emmurriat-, amb l'aire d'un bon nen comptant els estalvis. Movia els llavis quasi imperceptiblement, com si resés en veu baixa, i les celles gruixudes se li inclinaven de forma arbitrària, de manera tal que no donaven cap pista del que passava rera aquell mur on eren pintades d'un traç decidit però barroer. Quan es girà i m'ullà interrogatiu, els discursos mentals van deixar lloc a la passió animal que duc dins i que es desperta quan sóc davant una situació en algun sentit límit.

Des que ens havíem trobat, havíem començat a fer-nos ratlles de jaco i de coca de forma alternativa o barrejant-ne una mica de cada en fantàstics speed-balls. A hores d'ara els baixos instints campaven lliures i desbocats per l'apartament, ocupant cada centímetre cúbic de l'habitació on ens havíem instal.lat: una sala bastant agradable, amb mobles cars -producte d'intercanvis diversos- i també trastos vells arraconats sense cap ordre, amb un enorme televisor presidint abassegadorament l'espai on era situat el sofà, amb una tauleta quadrada baixa
-sobre quatre rodes giratòries- en la qual deixàvem les coses que anàvem necessitant i fent servir: alcohol, posavasos, pel.lícules de vídeo -bàsicament porno-, i els estris de les drogues.
Vaig anar un moment al lavabo, i el mirall em retornà una imatge esfereïdora de la meva cara i mig cos: anava despentinada, la pell tenia aquell color d'oliva immadura que tant odio veure en els penjats, i els ulls em brillaven amb un reflex malaltís, perduda la mirada i incapaç de captar amb fidelitat els estímuls externs. Vaig assumir el colocón i vaig rentar-me la cara passant-me els dits per les grenyes, resituant-les.
Encara al bany, sentia l'estèreo amb el volum excessivament alt, però com no teníem veïns, ho vaig deixar estar. A en Francisco, quan anava realment col.locat, li agradava crear una atmosfera especial, i a mi m'invaïa una agradable sensació de lasser faire, lasser passer que no pretenia defugir; ans al contrari, frisava per tornar amb ell. Altre cop a la sala, en Francisco em somrigué. S'havia despullat completament i em demanà que l'acompanyés en la seva nuesa. Havia corregut les cortines de les dues finestres per tenir més intimitat.

L'aïllament total dins aquella cambra em produïa certa claustrofòbia, però un cop posats a la feina, me'n vaig oblidar completament.
Ens repartíem el curro: un preparava unes ratlles i l'altre anava a buscar més gel, en Francisco rebobinava la cinta buscant els moments àlgids de les contursions carnals que visionàvem, mentre jo em canviava de modelet sorprenent-lo i reescalfant-lo amb novetats descaradament guarres; era un joc complex i alhora molt simple de gestos i mirades còmplices o desconfiades -segons els moments-, una partida d'escacs-XXX amb poques paraules però amb accions decidides, directes i gratificants. Vam passar hores fent-nos l'amor, follant i rient, amb el riure ocasional i fàcil que produeix la combinació de drogues i sexe sense mesura, en un ambient buscadament privat. A estones, però, en Francisco actuava com un autista, i s'allunyava de mi i del nostre ring en una mena de temps mort. Semblava pensar en quelcom molt complicat, i em donava la impressió que la batalla s'acabava, refredant-se.
Però de seguida un nou estímul el posava a punt. Sovint jo no sabia què havia estat l'espurna que l'inflamava novament i amb més desig si era possible. Llavors, quan això s'esdevenia, utilitzava tots els meus mecanismes de seducció, incloses les obscenitats verbals en català que a ell tant li agradaven i excitaven:
-Vine, agafa'm, dona'm plaer fins que em mori de gust. Folla'm, vine, va vine -li deia imperativa, amb urgència.
Ell, davant d'expressions horteres i vulgars com aquestes, reacciona com un gos davant les restes d'un entrecot descomunal i se'm tira sobre i em posseeix a la seva manera, brutal i insensible, de l'única manera que segurament sap fer l'amor a una dona.

Aquella tarda no fou una excepció: jo m'havia preparat per complicar una mica el ritus i dur-lo al límit de la seva resistència, i no havia parat de fer broma barata per irritar-lo.
Feia estona del segon polvo quan, una de les vegades que tornava de la cuina amb una nova copa, me'l trobo esperant-me al sofà, altre cop en pilotes, i amb l'eina -aferrada amb la mà dreta- senyalant el sostre amb insolència, un pollot digne de ser immortalitzat per un bon pintor hiperrealista. M'hagués agradat conservar aquella imatge en un pòster gegant si no fos perquè els seus petits ulls verds em miraven amb tanta fredor que em provocaren un calfred angoixant. Jo que li torno l'esguard gèlid i li dic què et passa, que has vist un fantasma, potser?
Dels seus llavis tancats, fugint per la mínima escletxa que li permet respirar, surten uns mots que podrien ser agradablement incitants si pogués reconèixer el to en què em parla, una veu estranya i desconeguda per a mi, estic liada amb un esquizofrènic, vaig deduir amb por.
Ell, llavors, sense dir res, m'agafa pel clatell amb l'urpa dreta i m'obliga a acostar la boca al seu rabo erecte -un tronc dur que l'excès d'irrigació sanguínia amenaça de fer explotar- mentre em col.loca unes manilles i em tapa els ulls amb un mocador blau fosc que ja coneixia d'altres vegades. Les seves mans m'aferren massa fort, fent-me mal, i li ho dic entre sanglots. Ell fa que no em sent i segueix accelerant i, posseït per la necessitat imperiosa de corre's, m'apreta i introdueix absolutament tot el membre dins la meva gola que es dilata en l'intent d'agafar aire i d'acomplir al mateix temps les seves tàcites ordres. No em passa pel cap defugir el seu empeny; ans al contrari, m'afanyo a complaure'l esperant que se surti de mare i així poder estudiar les seves reaccions quan es creu que em té batuda, semiinconscient.

En aquell precís instant, tres neurones es posen en fila india formant un tren de joguina que comença a traquetejar per les vies del meu cervell fins arribar a un baixador que no constava en el mapa i pel qual ja hi havia passat abans sense fixar-m'hi. La mare que el va parir! Aquell fill de puta s'havia comportat exactament com un dels que m'havien atacat al bosc: la mateixa violència incontrolada, tics idèntis durant el clímax, en fi, calcats mecanismes de comportament sexual em suggerien amb horror un nom per a l'obscura ombra dels meus recents malsons. Malgrat no voler acceptar l'evidència, per un improbable atzar les peces del trencaclosques que havia anat configurant mentalment començaven a encaixar, demostrant-me que tinc un destí més o menys clarament escrit. Jo no m'hauria d'haver enrotllat mai de la vida amb en Francisco, i aquella relació no havia estat provocada directament per cap dels dos sinó per un seguit de casualitats i d'impulsos no buscats.
I tanmateix ens ho havíem fet, havíem intimat en una relació contranatura que, de sobte, provocava una revolució de la meva ànima, lluitant per introduir noves incògnites a la versió dels fets oficialment acceptada.