I un "saborejant" que cal que siga "assaborint"! a la penúltima estrofa.

I en dir "està molt bé" no vull acomparar-te amb Ma. Mercè Marçal, per exemple. Escrius coses típiques d'adolescent primerenca, molt previsibles. Efervescències ideològico-líriques dels pocs anys (encara ets una criatura, per molt que facis). L'interès dels teus "papers" és un xic restringit per una hipotètica lectora (o lector) si no és del teu mateix temps. Encara que per tu en tinguen molt, ja m'ho imagino!
Segueix practicant, segueix escrivint! Intenta la ficció, en prosa. Intenta poemes curts (si la poesia és el teu) buscant imatges colpidores, vers sonors, idees noves.
Tens idea per sortir-ne amb força.
En conjunt, el poema no té ritmes.
PS. Ortografia: versos 1er i 4rt (1a. estrofa) 'd'imaginar'
Omisió: 1er vers 4a estrofa:
'vosaltres heu convertit els meus somnis EN realitat" (caldria donar-li un altre gir)

Caldria saber-ne l'edat, per avançar una qualificació definitiva, en només un escrit.
Dedueixo que tens suficient lèxic i bastant imaginació. I que no ets en plena adolescència.
Se't descobreix ànima de poeta, per les bones imatges explícites i suggerides, emprant al temps d'altres ja velles, repetides (No sé si com contraposició (volent) o per reposada lectura i vida.
No respectes, en alguns 'haikús', les síl·labes clàssiques. Imperdonable! Encara que sigui un "experiment". ( Una fa tomàtecs o fa melons! O sigui: si vols fer una determinada estrofa, fes-la. Amb totes les conseqüències! No val a dir: "Ahhh,,jejeh, és que...")

Malgrat la teva edat, t'ho apanyes molt bé a l'hora d'escriure; almenys en aquesta història, amb tema ja conegut de les dues cares dels humans.
Jo repassaria una mica la col·locació dels apòstrofs: "te'l hauria" = "te l'hauria"; "se't aparegui"= se t'aparegui" i reformaria "que que trist", "deu ni do", "és tant i tant", "i al acabar", etc., adaptant-los a la normativa. (Pregunta a la (o al) 'prof'). I l'adjectiu "homicidi" referit a cucs, no és massa exacte.
En resum, un NOTABLE ALT.

Ara, diuen els entesos, que si no es fa poesia lliure completa, cal utilitzar almenys un dels quatre ritmes; és a dir, quantitat, intensitat, to i timbre.
En aquest, comences amb una rima assonant a la primera estrofa; només la fas, a la segona, entre el segon i el quart vers ( i a més a més, falsa) i te'n vas pels níguls als tercets finals.
El ritme de quantitat tampoc no és contemplat, ni tampoc els altres dos.
La utilització de mots com "novall" i "flòscoles" (dels quals en dubte l'existència -sóc molt somera, jo!-) fa trontollar el poema, com així el "tú" accentuat de l'11è vers, i el "fruït" (verb "fruïr") per "fruit"="fruita", a més d'utilitzar "sentir" en lloc d'"escoltar" i figures com "flor que germina", quan són les llavors les que ho fan.
Practica, mira de tant en tant el diccionari, llegeix alguna cosa de mètrica i de rima.

Possiblement ets un pou de tendresa, d'emocions saltant sobre la pell. No ho nego.
Però amb aquestes qualitats tan humanes, sols aquestes, no són suficients per fer literatura. Faràs una poesia que et "surt del cor", construïràs unes frases "de tot cor", emocionaràs (no ho dubte) molta gent.
La qualitat d'un bon poema, la tècnica, les figures noves, els ritmes, no surten espontàniament.
Una gran persona no sempre és una gran poetessa.

D'acord amb la voluntat de l'autora, el primer que he fet ha estat llegir-me la introducció al relat. La paraula "eclèptica" no la coneixia i no he tingut més remei que acudir al diccionari. N'he consultat quatre (Alcovell-Moll inclòs) i no l'he trobada. Aleshores, caldrà pensar que el que ha volgut esciure l'autora és "eclèctica".
Encara que "c" i "p" estan a dues llegües, al teclat.
(Si no és així, ja que ha inventat un nou significant, caldrà que la dote de significat. Els signes lingüístics funcionen d'aquesta manera)

Anem al relat: 'filladelvent' coneix la tècnica del lluç que es mossega la cua i l'empra en aquesta història, ben contada , amb el 'leiv-motiv' de la frase (no "diàleg" com diu l'autora) quasi repetitiva, amb variants.
Formalment les seqüenciació repetida, ajuda a donar la impressió de buidor de la protagonista.
Algunes repeticions i certs sintagmes oracionals poc clars (en el sentit de 'claretat') units a una certa probresa adjectival fan que la història, malgrat totes les seves virtuts, perda interès.
Jo li recomanaria a l'autora el diccionari de sinònims i antònims de S.PEY. Amb ell, faria meravelles, doncs em sembla que hi ha pasta' d'escriptora.
PD.- El 6 que va unit al nick és la meva xifra màgica.

En línies generals, l'escrit és acceptable, d'un nivell B+/N tenit en compte la joventut de l'autora.
A nivell formal, començant amb l'afirmació d'un fet futur i un verb en el mateix temps, ens denota més bé un desig que un esdeveniment real. I l'acabament amb un verb en pretèrit confirma la hipòtesi.
Hi sobren algunes repeticions. La més escandalosa és "escalfar al foc.... de la llar de foc". Cal fer atenció a la frase"gaudint de la condició de nen" que possiblement no explica ni especifica les accions fetes per aquestos.
Caldria posar més èmfasi a la part central, amb descripcions més precises i emocions més diàfanes.
Sincerament, continua escrivint, L'aprenentatge és dur, llarg i costós.