Baudelaire o la raó del mal (Tema: gelosia)

Un relat de: M.Victòria Lovaina Ruiz

Ell s'aixecà tard, era diumenge. Boudelaire nedava lleuger a la peixera amb forma de bombolla. Ell se'l mirà acostant molt els ulls al vidre que augmentava el cos menut de Boudelaire. Hi abocà el pinso lentament. Hi ficà el dit per fer al peix les gracietes del matí; sense les gracietes, en Boudelaire no menjava. Finalment, el peix anà xuclant el pinso tot saltironejant. Ell somrigué, feliç.

Ella, des de darrera, digué bon dia; ell respongué, mmmmmdia. Ella mirà Boudelaire amb la mirada enterbolida i airada, allò no tenia aturador. Ella anà a dutxar-se. Ell es quedà embadalit mirant el peix que donava copets a una piloteta de suro i remenava la cua entre posidònies.

Ella sortí del bany. Ell entrà al bany. Ella es passejà en barnús per la casa. Mirà d'esma en Boudelaire, fastiguejada. Finalment s'hi acostà. El peix remenà la cua, aliè a pensaments estranys, mirà la dona i giravoltà alegre. Ella agafà el colador verd de reixeta. Tragué el peix de la peixera amb un silenci absolut. El peix es remogué en el colador, intentà saltar, tot fou endebades. Ella l'aguantà suspès uns segons... un, dos, tres... El peix alenava tot arquejant el cos dolorosament.

Ell sortí del bany. Ella, de cop, abocà el peix a la peixera. L'animal es remogué impetuosament dins l'aigua recobrant la vida mig escapçada. Ell s'acostà a mirar-lo estranyat. L'hi parlà carinyosament: "El papa ja ha tornat, ja sóc aquí, carinyo".

Ell s'acomiadà de Boudelaire, anava a comprar el diari. Sortí. Ella tornà a agafar el colador amb fermesa. Tragué el peix de l'aigua, l'allunyà de la peixera. Es miraren fixament els ulls: Boudelaire amb les brànquies obertes, demanant un auxili impossible; ella contenint la respiració i iniciant el recompte d'una xifra infinita.


Nota de l'autora: En l'elaboració d'aquest microrelat no s'ha maltractat cap animal.



Comentaris

  • Pobre Baudelaire...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-09-2007 | Valoració: 10

    ..., la gelosia pot arribar a ser mortal per la persona que la pateix i per les que la sofreixen, has fet un relat explicant la gelosia, que t'ha eixit com una pel·lícula, jo veia Baudelaire i la dona i ell, com quan se'n va de casa la dona el mata, i com intenta ofegar-lo estant ell a la dutxa, una veritable pel·lícula, sense grans pretensions però t'ha eixit perfecte, molt senzill però molt entenedor. Salutacions de Vicent i petons amistosos.

  • quina crueltat[Ofensiu]
    gypsy | 01-03-2007 | Valoració: 10

    mai he suportat aquelles escenes de pel·licules on es veu un nen o qualsevol persona observant la mort lenta d'un animal o d'una altra persona, gaudint d'un plaer obscur en aquest voyeurisme funest.

    Un molt bon relat. Pensava que anava sobre el poeta maleït, sobre les seves flors del mal.

    Ha estat bé i sorprenent!.

    gypsy

  • El temible Baudelaire.[Ofensiu]
    Jofre | 10-01-2007 | Valoració: 10

    Hola Ma. Victòria. Jo crec que el peix simbolitza el tedi terrible que s'ha instal·lat en la vida d'aquesta parella. S'ignoren. La incomunicació és total. De fet, ni parlen entre ells. En Baudelaire s'ha convertit en el centre d'atenció de tots dos i també en el boc expiatori per dos personatges cansats, fastiguejats i al caire de la desesperació mútua (fixem-nos que no en coneixem ni el nom). A primera vista, sembla que cadascú actuï de manera diferent, però en realitat ell alimenta en Baudelaire (el tedi temible) i, ella, incapaç de trencar la dinàmica existent, pren una decisió dràstica. Per tant, segons el meu parer, en Baudelaire és un sofert animaló sobre el qual s'hi projecta la veritable raó del mal. Encarna les misèries i el buit. És a dir, la incomunicació i la falta d'afecte entre ell i ella. Excel·lent.

    Ben cordial,
    Jofre. (D.) 2007

    [L'autor d'aquest comentari adverteix que no és indispensable conèixer l'obra poètica de Baudelaire per combatre la monstruosa gelosia, el tedi, la incomunicació i el mal. Però aconsella tenir un sentit de l'humor, sincer i realista, comparable al de l'autora del relat en qüestió].

  • Tant de bo...[Ofensiu]
    rnbonet | 13-12-2006 | Valoració: 10

    ...pogués fer com tu! Amb una aparent senzillesa ens endinses en tota una vida de silencis de parella, frustacions, venjances,.. I tot plegat, amb la teua harmoniosa -pot dir-se així?- sintaxi i el teu llenguatge treballat... Déu n'hi do, xicona!
    Molta salut i molta rebolica!

  • Indefensió a l'aigua estancada[Ofensiu]
    Biel Martí | 05-12-2006

    Jo, d'ell, m'ho feia mirar. Conviure amb una noia així pot ser perjudicial per la salut. El pobre Baudelaire, dins la seva aigua estancada, paga per un crim que no ha comès, paga per la frustració d'ella de no poder desfogar-se amb el seu company. L'he trobat molt ben escrit, la relació d'ells totalment freda, la relació de cadascú amb el peix... la resolució. Si em poso gelós de com escrius mataré el meu hàmster... o no en tinc?

  • M'ha divertit molt el ritme[Ofensiu]
    lluisba | 03-12-2006 | Valoració: 9

    I t'escric aquest breu comentari en correspondència al teu. No és pas que em senti obligat, però crec que això és el que té de bo RC: que podem dialogar i vet aquí l'excusa.
    Trobo que has trobat un ritme viu i dinàmic. A mi, que he tastat el món del teatre, m'agrada trobar aquesta mena de narracions que quasi són acotacions teatrals. A més a més, aconsegueixes mantenir la intriga (s'endevina que la cosa acabarà malament per al peixet) i anar-la anticipant de forma dosificada. He recordat un conte del Cortázar (Axolotl) també sobre un home i un peix, i sobre la mirada que s'estableix entre ells. La veritat és que els ulls dels peixos són tan intrigants que donarien per a molt, i tu li has trobat un bon punt.

  • Infinites lectures[Ofensiu]
    Frèdia | 03-12-2006 | Valoració: 10

    Quan un relat és bo, suscita infinites lectures. La meva és la següent: comprenc la gelosia d'ella que se sent desplaçada per un peix. És un peix però podia ser qualsevol personal animal, planta, objecte... El fet és desitjar l'atenció i no rebre-la. En aquest relat, de forma magnífica, trobo retratat el desig insatisfet que sent ella i la inconsciència que té ell del dolor que provoca. La forma que ella troba de mitigar el seu propi dolor és veure'l patir també a ell. És interessant observar com repetim, fins i tot en els moments més insospitats de la vida quotidiana, les grans tragèdies gregues. En aquest relat, ell és Jason. Ella, Medea.
    Una abraçada,
    Fredia

  • Gelosia silenciosa[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-12-2006

    Realment, crec que has trobat el punt on col·locar-te com autora per transmetre a qui llegeix la lògica absurda de la gelosia, a partir de dos personatges sense nom que no intercanvien cap mot entre sí.

    Trobo que és magnífic assistir a aquest fenomen: en tan poques paraules expresses perfectament un sentiment sense grandiloqüències, amb una senzillesa de formes aclaparadora però amb una intensitat innegable.

    Enhorabona!

    T'envio una abraçada de les que no maltracten, ans al contrari, ben carinyosa,
    Unaquimera

  • Ja tocava[Ofensiu]
    Josep Casals | 29-11-2006

    El relat està executat amb la destresa literària que s'espera del teu nivell. Els detalls, molt acurats. Les descripcions, minucioses però lleugeres. El rerafons psicopatològic, perfectament definit. Només qüestionaria el color, aquesta reiteració de "ell - ella" que sé que has utilitzat de forma totalment conscient i jo no sé veure per què. No sé si pretens que el relat resulti asèptic, deshumanitzat o que tingui la duresa d'una enumeració d'escenes sense massa transicions... no sé. Ja era hora que tornessis a enviar alguna cosa a RC, que se t'enyorava.

  • Molt bona[Ofensiu]
    Carles Malet | 29-11-2006 | Valoració: 10

    aquesta sublimació del mal.

    Poc sembla importar que sigui un peix, o qualsevol altra cosa que ell s'estimi. El que sembla evident és que Ella està disposada a fer-li mal al seu company. Els lectors ens preguntem, per què? Però suposo que això ho deixes a la nostra imaginació ...

    Una abraçada,

    Carles

  • Molt bé [Ofensiu]
    Xavier Valeri | 27-11-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquesta idea de la gelosia per un peix, però veig que en el relat hi ha també una fredor, una distància i una certa monotonia entre els dos humans. Per un moment m'he arraibat a pensar que matava el peix per venjança. Però molt bona idea,

Valoració mitja: 9.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de M.Victòria Lovaina Ruiz

M.Victòria Lovaina Ruiz

62 Relats

376 Comentaris

96828 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Escric, gaudeixo escrivint, tot i el patiment que de vegades comporta, i m'agrada que em llegeixin. Aquests són alguns dels petits reconeixements a la feina feta:

Any 2005:
Primer premi Districte V amb "Ernesta".
Any 2007:
Segon premi de relats Mercè Rodoreda de Molins de Rei amb "Hivern a Roma".
Any 2008:
Premi Joescric de Novel·la amb Amb ulls de nina
Any 2009:
Primer premi de narrativa breu per a dones a Terrassa amb "Veu de sucre".

Primer premi del Certamen Paraules a Icària, categoria "El Cistell" amb":Dietari de Les Gorges

Opinions sobre el Dietari de Les Gorges

Finalista del premi Víctor Mora de l'Escala amb: "Felipe o la magnitud de la llum".
Any 2011
Primer premi de narrativa d'Alberic amb la novel·la "Coses de la genètica".
Any 2012
Premi Soler i Estruch de narrativa curta amb l'obra "Pell de gat". Editat per Edicions del Bullent l'any 2013.
Any 2015
Premi de narrativa breu policíaca i de misteri Ferran Canyameres amb l'obra "L'home que camina"
Any 2016
Finalista del V premi de novel·la GREGAL amb l'obra: L'esquerda de l'àngel:
Any 2017
Accèssit del premi de novel·la curta LA VERÒNICA CARTONERA amb l'obra: El rellotge de doble esfera

Gràcies per llegir-me!

mlovaina@gmail.com