Baudelaire o la raó del mal (Tema: gelosia)

mai he suportat aquelles escenes de pel·licules on es veu un nen o qualsevol persona observant la mort lenta d'un animal o d'una altra persona, gaudint d'un plaer obscur en aquest voyeurisme funest.

Un molt bon relat. Pensava que anava sobre el poeta maleït, sobre les seves flors del mal.

Ha estat bé i sorprenent!.

gypsy

Hola Ma. Victòria. Jo crec que el peix simbolitza el tedi terrible que s'ha instal·lat en la vida d'aquesta parella. S'ignoren. La incomunicació és total. De fet, ni parlen entre ells. En Baudelaire s'ha convertit en el centre d'atenció de tots dos i també en el boc expiatori per dos personatges cansats, fastiguejats i al caire de la desesperació mútua (fixem-nos que no en coneixem ni el nom). A primera vista, sembla que cadascú actuï de manera diferent, però en realitat ell alimenta en Baudelaire (el tedi temible) i, ella, incapaç de trencar la dinàmica existent, pren una decisió dràstica. Per tant, segons el meu parer, en Baudelaire és un sofert animaló sobre el qual s'hi projecta la veritable raó del mal. Encarna les misèries i el buit. És a dir, la incomunicació i la falta d'afecte entre ell i ella. Excel·lent.

Ben cordial,
Jofre. (D.) 2007

[L'autor d'aquest comentari adverteix que no és indispensable conèixer l'obra poètica de Baudelaire per combatre la monstruosa gelosia, el tedi, la incomunicació i el mal. Però aconsella tenir un sentit de l'humor, sincer i realista, comparable al de l'autora del relat en qüestió].

...pogués fer com tu! Amb una aparent senzillesa ens endinses en tota una vida de silencis de parella, frustacions, venjances,.. I tot plegat, amb la teua harmoniosa -pot dir-se així?- sintaxi i el teu llenguatge treballat... Déu n'hi do, xicona!
Molta salut i molta rebolica!

Jo, d'ell, m'ho feia mirar. Conviure amb una noia així pot ser perjudicial per la salut. El pobre Baudelaire, dins la seva aigua estancada, paga per un crim que no ha comès, paga per la frustració d'ella de no poder desfogar-se amb el seu company. L'he trobat molt ben escrit, la relació d'ells totalment freda, la relació de cadascú amb el peix... la resolució. Si em poso gelós de com escrius mataré el meu hàmster... o no en tinc?

I t'escric aquest breu comentari en correspondència al teu. No és pas que em senti obligat, però crec que això és el que té de bo RC: que podem dialogar i vet aquí l'excusa.
Trobo que has trobat un ritme viu i dinàmic. A mi, que he tastat el món del teatre, m'agrada trobar aquesta mena de narracions que quasi són acotacions teatrals. A més a més, aconsegueixes mantenir la intriga (s'endevina que la cosa acabarà malament per al peixet) i anar-la anticipant de forma dosificada. He recordat un conte del Cortázar (Axolotl) també sobre un home i un peix, i sobre la mirada que s'estableix entre ells. La veritat és que els ulls dels peixos són tan intrigants que donarien per a molt, i tu li has trobat un bon punt.

Quan un relat és bo, suscita infinites lectures. La meva és la següent: comprenc la gelosia d'ella que se sent desplaçada per un peix. És un peix però podia ser qualsevol personal animal, planta, objecte... El fet és desitjar l'atenció i no rebre-la. En aquest relat, de forma magnífica, trobo retratat el desig insatisfet que sent ella i la inconsciència que té ell del dolor que provoca. La forma que ella troba de mitigar el seu propi dolor és veure'l patir també a ell. És interessant observar com repetim, fins i tot en els moments més insospitats de la vida quotidiana, les grans tragèdies gregues. En aquest relat, ell és Jason. Ella, Medea.
Una abraçada,
Fredia

Realment, crec que has trobat el punt on col·locar-te com autora per transmetre a qui llegeix la lògica absurda de la gelosia, a partir de dos personatges sense nom que no intercanvien cap mot entre sí.

Trobo que és magnífic assistir a aquest fenomen: en tan poques paraules expresses perfectament un sentiment sense grandiloqüències, amb una senzillesa de formes aclaparadora però amb una intensitat innegable.

Enhorabona!

T'envio una abraçada de les que no maltracten, ans al contrari, ben carinyosa,
Unaquimera

El relat està executat amb la destresa literària que s'espera del teu nivell. Els detalls, molt acurats. Les descripcions, minucioses però lleugeres. El rerafons psicopatològic, perfectament definit. Només qüestionaria el color, aquesta reiteració de "ell - ella" que sé que has utilitzat de forma totalment conscient i jo no sé veure per què. No sé si pretens que el relat resulti asèptic, deshumanitzat o que tingui la duresa d'una enumeració d'escenes sense massa transicions... no sé. Ja era hora que tornessis a enviar alguna cosa a RC, que se t'enyorava.

aquesta sublimació del mal.

Poc sembla importar que sigui un peix, o qualsevol altra cosa que ell s'estimi. El que sembla evident és que Ella està disposada a fer-li mal al seu company. Els lectors ens preguntem, per què? Però suposo que això ho deixes a la nostra imaginació ...

Una abraçada,

Carles