Aquest llaç invisible

M'agrada molt

Cadascú sent les coses com les sent, cadascú escriu el que vol, cadascú té la llibertat de fer els comentaris que vulgui, però almenys cal tenir el valor de saber escoltar, no des dels límits de la nostra capacitat intel.lectual sinó potser des del cor ( les coses es veuen diferents) i no entenc les crítiques violentes que no construeixen res. Potser lo fàcil és demanar disculpes, potser cal tenir VALOR abans de descarregar un mal dia sobre una altra persona. Sobre el poema em sembla llarg però cadascú és lliure d'expressar-se i endavant Rosa des del teu món dius moltes coses boniques que val recordar. Una abraçada.

Tens tota la raó, en sentir-te ferida, sóc un estupid imbécil, em passo la vida així, estripant i ferint i després a vegades ja es massa tard, demanant perdó o disculpes.
Es evident que abans d´ahir et va tocar a tu rebre , ho sento de veritat. Qui em coneix , la part o parts que deixo conéixer, sap que és una vessant més de la meva forma de ser.

Si vols et prego que marquis com a ofensiu l´anterior comentari i així desaparegui, erò és la teva decissió.

Amb més tranquil.litat i calma, si vols et comentaré els teus relats, de moment, els estic imprimint.
Una abraçada Rosa

és del tot impagable quan s'escau de trobar-la, cosa ben difícil. I és completament incondicional, per què l'amic veritable és aquell que es dóna a ulls clucs, sense demanar explicacions, quan cal allargar la mà i esdevenir fortalesa; sempre sense demanar res a canvi, com un puntal perenne.
Aquest llaç invisible existeix, no hi ha cap mena de dubte i és quelcom d'inexplicable. Una premuda d'afecte que sents molt endins i que t'uneix indefectiblement amb una altra persona.

Quin relat tan bell has fet! Un preciós homenatge a l'amistat! I a més com sempre emprant les paraules justes, amb harmonia i encert, magníficament enllaçades.

Una abraçada ben forta!

Per cert, cal que et digui, que a mi em sabria molt greu deixar de rebre algun dia els teus comentaris, Rosa, per què m'omplen, els valoro i m'animen moltíssim. I te'n dóno les gràcies ben sincerament i de tot cor.

Mira si alguna cosa falta en aquesta web és la sinceritat

Dir que tohom homa es molt gupu guapa i que ho fa molt bé no costa res

CAPACITAT DE CRITICA

DE DIR LES COSES PEL SEU NOM

I QUAN UN POEMA RELAT ETZ ES UNA MERDA CAL DIR-HO

SI T´HE OFÉS HO SENTO però t´ho havia de dir

i basta de 10 i mandangues

Prosa poètica.

Si algú em preguntés com catalogaria jo aquest relat, no en tinc cap dubte: prosa poètica. El ritme, el lèxic, la música que es perfila en la lectura de les frases, lleus rimes amagades entremig... tot això em fa pensar en poesia.

I el tema? Un sentiment particular que emana de la poetessa i que es converteix en un valor universal.

Perquè malgrat que en un moment donat l'autora ens confessa que no sé com anomenar aquestes fraccions de temps compartit, pintades amb pinzellades constants i sensibles. Aquest llaç invisible que ens fa saber unides, el cert és que ella mateixa hi troba la resposta: potser això és l'essència de l'amistat.

Sí: l'amistat és aquest llaç invisible que encapçala, amb forma de títol, el relat. L'amistat es cadascuna de les sensacions, dels sentiments, dels detalls que se'ns mostren a cada línia del text.

Una abraçada, Rosa.

LLIBRE

PS.- Sobre aquest mail que comentes que em deus... moltes gràcies per recordar-ho, però de veritat que no pretenia que et sentissis obligada a fer-ho. Però per descomptat, m'agradarà rebre notícies teves. Gràcies.

Rosa,

Transmets molt bé els teus sentiments, les teves emocions i ho dius sense retòriques.

Tant de bo, tothom sapigués preuar de manera encertada, com d'important és l'amistat.

Una abraçada.

PS: amistat = Aquest llaç invisible.
Perfecte, tu!.