Apunts d'una trobada a l'Ateneu.

Preludi:

Un missatge al fòrum.
Entremig de incompresos i mosquits i llets xocolatades
ens proposa una trobada.
Somric.
Serà curiós de veure.
Cares al costat dels noms.
I veus.
I mirades.
Espero amb ànsia el dia,
dimarts,
dinou de juliol del dos mil cinc.
A dos quarts de vuit del vespre.
Contrasenya:
Conxa Forteza.



Primer:

Si és un dia de xafogor,
res millor que seure en sofàs de pell i apretadets en una saleta.
El Pere parlant amb la veu fluixa,
i tots els altres cridant com unes feres!
La Conxa que passa llista.
Llista? Quina llista?
Repetició de noms i noms i noms.
I braços tímids que s'aixequen.
La sala decantada per edat cap a l'esquerra.
Al costat del pati la jovenalla,
i jo al centre!.
La de les tres enes que dóna voltes i voltes amb uns encreuats:
jo de petita(!) n'inventava, deia.
Al meu costat, una estoneta de Vicenç,
i
des del bar del Fran, passant per Grècia,
la S de 16 (anys?), el del nom impronunciable (Weque?), i la Siressa,
tots agrupadets parlant de les seves cosetes...
A l'altra banda,
aquell que les encesta totes sense voler seure,
estratègicament situat entre el mes de la revolució francesa
i aquesta d'un nom diamantí i el trenta-quatre,
quina fressa!
Més enllà,
l'astrònom del seixanta-nou
(compteu les vocals, compteu-les!)
el marc que conté un quadre que el separa de l'altre
(recordeu la cançó que ens feien cantar de petits?),
i aquell punt de l'esfera celeste en el qual l'equador talla l'eclíptica.
El navegant voltat de nines i lavínies, com si no!
Ah, i Alícies i Sílvies i Margues...
Els que han arribat tard,
tot un grupet,
que no es presenten...
des del la F acabava amb dues enes que era un el,
la que s'escriu amb minúscules
(no pas la de les majúscules!),
i un que va de nen,
fins la que el vent ha portat a aquestes terres.
I tots els que no han vingut,
els que ja ho sabíem,
i els que esperàvem, alguns amb candeletes,
però algun motiu desconegut
ha fet no aparèixer.
I clar, n'hi ha un de parat al darrera, amb una cervesa.....
Quina set!
Dissimuladament marxo per prendre'n una de fresca,
amb dues ànimes bessones,
i voltat de jubilats.
(Quanta vitalitat,
quanta bellesa!)



Segon:

Anem a menjar. Diuen.
Alguns desapareixen pel camí
vaixells que busquen nous ports
i més paraules que el vent no vol cercar.
Tot de taules juntes,
d'allargades i de rodones.
Ai, quantes converses que em perdré!
Jo, entre una gata i l'ambrosia,
i, al davant, entre tres illes,
aquest color que de la terra ens cobrirà a tots.
Que farem? El de sempre!
O sigui:
Quatre de patates braves (no, cinc!)
Formatges. Pernil.
Anelles de calamar, i bunyols
(I les croquetes? Han desaparegut en un forat negre....).
Descobrim amb sorpresa que els lletraferits no ho són tant.
Molts enginys, i excavacions, i estrelles,
algú que es sap l'axioma de les paral·leles,
imatges que s'aturen,
equinoccis de primavera.
Assedegats, demanem AIGUA
varies clares i cerveses.
Ah, i una copa de cava!
Al fons, entres bromes,
converses que mai coneixeré.
Misteris o estupideses?
S'acosta l'hora de les bruixes
i guitarristes, egipcis, per més senyes,
ens marquen els adéus de la joventut.
Fumem, Mallorca i Sants per fi agermanats!



Tercer:

Camions d'escombraries,
i portes d'àngel que ens duran
a una taula rodona.
Per fi una única conversa!
Tots parlem?
No, hi ha una veu que no sento.
On ets, ara, entre manobres i paletes?
Un pirata, amb lloro inclòs,
ens observa,
i aneu desgranat pel·lícules de cera,
records de repartidors, expresidiaris
a qui vareu robar un bes,
entre cineclubs i bergmans i tricornis.
Repartit per sexes,
quatre a cada banda.
Voleu més senyes?
Les inicials, per ordre, de dalt a baix
Avançant pels terrats, assaltant finestres,
lliure però lluny, molt lluny, massa,
lentament desgranes les paraules, i
cremes el que t'envolta, en revenja.
Penses, i recordes, tants noms,
buit per fi de focs que no existeixen,
veus i contemples, t'amoroseixes,
mentre somrius, has entès més del que sembla.
Canvi de dia. Artificialment, clar.
Algú ha de decidir quan acaba un dia i comença l'endemà.
Ja ens aixequem i altre cop
els àngels ens dividiran,
dividits com estan ells,
pels segles dels segles.



Quart:

Tres i una fan quatre.
I ja estem a la quarta part.
Ara asseguts a la fresca!
Una gata,
dos mags dels textos
i un bruixot maldestre.
Prenem un beuratge que només
els reis d'aquestes terres troben valuós.
Idees apuntades en paperets
que potser voleiaran amb les presses.
Jo em toco el lòbul de l'orella
i repenso i repenso:
això que escric, que és?
Només frases trencades
que no saben arribar al final de la pàgina.



Cinquè:

Arribo a casa. Tranquil.
Algú ha arribat esbufegant
tot per culpa d'un accent (tancat!).
Escric aquestes ratlles.
El dia s'ha mort,
com tots els dies
des de que som
i fins que deixem de ser.
Però en algun lloc aquests apunts
deixaran constància, potser,
d'una nit més de meravelles.