Detall intervenció

VEREDICTE DEL REPTE CLÀSSIC CDLVII: Vivències o no

Intervenció de: deòmises | 31-05-2011

Benvolgudes i benvolguts reptaires,

disculpeu-me per no haver penjat abans el veredicte d'aquest Repte Clàssic però, misteris de la informàtica, quan el tenia gairebé redactat, la pàgina m'ha caducat (o se m'ha tirat enrere, que ve a ser el mateix...). Així que els comentaris potser els pengi més endavant...

A més, el retard ja el duia per la qualitat dels relats que heu presentat, sona a tòpic però és cert. Des de la condensació de les Núries, d'en Sangifetge i de la Frèdia, a les aportacions més extenses d'en Magrão i d'en XvI. Totes les aportacions, però, m'han fet dubtar sobre si era vivència o fruit de la imaginació de cada reptaire. I això ho sap cadascú/una...

He trobat anècdotes entranyables, com la de la Núria Niubó i la seva Tata, que narra, amb tendresa i traspuant molta estima, la relació entre la dona i la seva mascota, una anècdota que destaca per la seva senzillesa en la trama i per plasmar en quatre pinzellades aquesta complicitat i la traducció que en fa, la protagonista, de cada moviment de la Tata. Fins i tot de la por.

Un dels relats que més m'ha agradat és el de la nuriagau. I també és culpable que aquest veredicte s'hagi allargat. Un relat calmat i pausat en què un monòleg interior (que gairebé podem dir que és pronunciat en veu alta) relata una confessió al fill del pare encapritxat de la mestra més jove que ell en un flaixbac que no es nota on comença i on acaba de tan suau que és aquest traspàs temporal. I, a més, m'ha servit per saber que el títol TAMBÉ fa referència a una cançó (encara que, a hores d'ara, no l'he escoltada...)

Com ja he dit en d'altres ocasions, la prosa de la Núria madura en cada relat. Aquesta és la part més destacable, que en un relat tan breu es puguin concentrar tants sentiments, un canvi en el pensament de la protagonista però, també, un canvi en aquests anys de diferència entre el present i el passat. I sí, s'aconsegueix fer dubtar a la persona que el llegeix. Però preguntar si és vivència o no no és massa correcte...

A més, aquesta convocatòria m'ha fet reescoltar (un cop més) For Whom The Bell Tolls, de Metallica, que sempre és un plaer. Igual que la prosa d'en XvI, malgrat no haver viscut l'ambient del Servei Militar ni de les seves bromes típiques, ni de la seva atmosfera rígida. Una prosa que s'escola lentament i sense grinyols i ens provoca els mateixos dubtes que en Xavi/Shiba. La presa de pèl o la veritat, ja que, com ell segueix el consell de l'avi de no destacar i de no prestar-se voluntari en res... I, com he sentit a dir en d'altres ocasions, són dues regles que sempre funcionaven.

La part més destacable és aquesta atmosfera que ens deixa immersos en aquests mesos de Servei Militar i en un fet que, fins avui, només coneixíem per notícies de llavors o per brometes amb cabres... I potser tot va ser així...

O tal vegada aquesta convocatòria hagi servit perquè la Frèdia ens confessi que és assídua als xats i que, gràcies a aquestes finestres cibernètiques, va coincidir amb un personatge famós i molt influent, i a qui, sense voler-ho, va ajudar a guanyar unes eleccions. Qui ho sap? La veritat és que la seva brevetat no és dolenta per exposar la història/anècdota en si, només dóna la sensació que el relat original ha estat escurçat (almenys en el meu cas) i la seva versió llarga ajudaria a endinsar-nos millor en l'anècdota.

Una cosa que destaco és el somriure que se'ns dibuixa als llavis en llegir el nom de l'altre personatge d'incredulitat però també perquè ens torna a fer dubtar a les acaballes del relat, amb el ram...


I, com ja em va passar en El salt de la Mandarineta, m'ha sobtat gratament que sota el nick de Sangifetge hagi un relat tendre i d'infantesa, amb un sangifetget que es meravella per una anècdota accidental i que, als seus ulls, sembla un fet estudiat i expressament calculat.

Només dir que, gràcies a deixar-lo fora de concurs, m'ha ajudat a l'elecció i la bona estona que he passat resseguint la paràbola/trajectòria del doll d'aigua de Seltz ja paguen la pena d'haver convocat el Clàssic i trobat aquesta aportació.

I d'Ayurveda què he de dir? Potser que ara no és el millor moment de recordar les hortalisses...

Quan creia que ja no hi havia més aportacions en aquesta convocatòria i gairebé fregant el pal, una història de velocitat, d'amor a la benzina, als engranatges d'un motor, a l'estimació pels cotxes. I com es nota que en Magrão és un enamorat de les curses de velocitat/rallies...

Malgrat que no es el meu fort, això de la velocitat, en aquest relat s'hi viu l'adrenalina i la passió pels cotxes (encara que faci 30 anys d'aquell model) i l'anècdota graciosa que s'hi destil·la: el protagonista bocabadat amb la conducció i la màquina del pilot amic. Per això no pot llegir res més de la llibreta, encara que estigui en català. Perquè el paralitza la màquina...

Potser per això, i sense més retards, el relat de Magrão és el relat que més m'ha captivat i és el mereixedor de convocar el següent Repte Clàssic, el 468 (CDLXVIII).

Encara que, ho he intentat explicar..., m'han agradat tots en major i menor mesura! Aviat els comentaris, paraula...


d.


Respostes

  • Guau!
    nuriagau | 31/05/2011 a les 23:15
    I això no són els comentaris, deo?

    M’han agradat els relats participants i els comentaris que has fet. Em sap greu només per l’Ayurveda que ha rebut una breu valoració molt divertida i actual

    Enhorabona al guanyador! Esperarem la seva proposta! A veure amb què ens sorprèn!

    Moltes gràcies per la part que em toca. No sé si m’haig d’ofendre amb això que dius de la “prosa madura”, jovenet.

    Ens seguirem veient, reptaires!

    Núria

    PS: Jo sempre he considerat que el Sangifetget és una persona molt tendra i entranyable. ;-P
    • Jajaja
      deòmises | 31/05/2011 a les 23:54
      és per seguir el joc del repte: comentaris o no...?

      I això de madura és benmirat, dona! A més, així tinc més opcions, a mi que m'agraden de certa edat ja...


      d.
  • enhorabona
    XvI | 31/05/2011 a les 23:40
    És un plaer això de poder esplaiar-se sense haver de patir pel límit de paraules, encara que potser sigui una tortura per qui ho hagi de llegir.

    S'agraeix el comentari, i que la perdua de la feina feta no t'hagi restat generositat. Jo sempre els faig a banda i després els copio al post per evitar perdues... des d'una vegada que em va passar el mateix.

    Felicitats al guanyador!
    • He pogut recuperar un de sol...
      deòmises | 31/05/2011 a les 23:52
      ...i el teu era més extens, però fent referència a Metallica i a Hemingway, així que era palla... Però, realment, se m'ha fet curt el teu relat!


      d.
  • Felicitats!!
    Xolnir de Groc | 01/06/2011 a les 00:10
    Deo, al meu kefe principal li ha faltat temps per presentar un relat, que de fet ja tenia preparat, però aquest mes ni tant sols ha participat en els secrets de ràdio Argentona, bé, el mes passat, ara ja estem a Juny.

    Abraçada!!
    • M'hauria agradat...
      deòmises | 01/06/2011 a les 00:12
      ...ja ho sap el quefe...


      Abraçades, company! (i un nano?)


      d.
  • la reina i jo ...
    NUNU | 01/06/2011 a les 00:13
    m'omple d'orgull i plena satisfacció que el meu relat hagi pogut arribar fins aquí.

    Vull dir, que hagi captivat el jutge fins al punt de que m'encarregui proposar el proper repte, el 468.

    Trenta-quatre anys després del meu dèbout en rallis, 40 des de la primera cursa en kart, encara tinc afició suficient per a seguir competint en circuit i rallis, i en karts. I suposo que això es fa evident.

    Me n'alegro d'haver expressat el que es pot arribar a sentir dins un auto, si més no, al jutge. (En aquest cas era el que calia, no?)

    Gràcies deòmises.

    Vull felicitar a tots els participants. crec que participo en els reptes arran del que gaudeixo llegint els vostres relats, mentre intento aprendre'n una mica.

    petons, nunu.
    • Sento el compromís...
      deòmises | 01/06/2011 a les 00:17
      ...però és dels que més m'han transmès, per no dir el que més. Encara que vull llegir el relat del Circuit de Catalunya ;)


      d.
  • RE: VEREDICTE DEL REPTE CLÀSSIC CDLVII: Vivències o no
    Frèdia | 01/06/2011 a les 09:48
    Un relat boníssim, Magraõ, moltes felicitats. I gràcies, deo, pels teus comentaris o no. I que consti que la meva anècdota va passar de debó. És clar que va ser en somnis. I em vaig despertar abans de saber la nota de l'examen. Si és que els somnis són així de cruels… Moltes felicitats als companys de repte per unes anècdotes molt més creïbles que la meva. M'ho he passat molt bé. A veure què ens proposa ara aquest guanyador amant de la velocitat.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: