Cercador
Llista categories
Detall intervenció
REPTE POÈTIC-VISUAL 236: FORMENTERA
Intervenció de: Carles Ferran | 25-11-2012
De l’abstracció de Paul Klee a la màgia de Formentera. Us presento una fotografia suggeridora, espontània, relaxant.
Envieu els vostres poemes o prosa poètica abans de les 22:00 hores del diumenge 2 de Desembre.
Respostes
-
RE: REPTE POÈTIC-VISUAL 236: FORMENTERA
ninona | 26/11/2012 a les 08:47
Carles, m'agrada molt la foto. Enhorabona per la tria. -
RE: RE: REPTE POÈTIC-VISUAL 236: FORMENTERA
Fidel Català | 27/11/2012 a les 18:11i no tens en la que vas enfocar la noia?.... uiuiui perdó, no ho volia dir... miraré de participar-hi i així ho arreglo.
-
BRANCA I COS
Núria Niubó | 26/11/2012 a les 11:05BRANCA I COS
Cos de dona, branca que exhibeixes ta nuesa.
Erma i forta alhora, t’exposes a la intempèrie,
oferint, subtil i prepotent, a la natura,
contornejades fibres que són art i desconhort.
Sola, esperes la mà que et faci sentir un calfred,
o el pintor que t’immortalitzi en colors càlids i amatents.
El sol et crema i lliures la teva escorça a la seva ardor.
T’has enamorat del vent i de la pluja
i esperes plaent que la marea et dugui mar enllà.
Sirena o vaixell, en pensament encara.
El temps crearà en tu noves històries
per a joves artistes de lo imprevisible.
I un altre jorn, un altre somni, es farà realitat.
........................
-
Inclemència
Carme Cabús | 29/11/2012 a les 14:00
Exposada a la vida
d’inclement llevantada
esdevinc sec sarment,
nuós cep entre oratge.
Retorta com la branca
al pas dels anys i dies,
se m’asseca la saba
convulsa, espessida.
Atenc estacions noves
de calmes solellades
on un pàmpol despunti
vora nuors danyades.
On la fulla primera
arrossegui brotades,
i un sol raïm alegre
enceti altres anyades.
-
Correcció: espesseïda
Carme Cabús | 29/11/2012 a les 14:24Gràcies
-
Darrere del sol
bufanúvols | 01/12/2012 a les 13:48Darrere del sol es deu consumir l’aurora
i els secrets, que no deuen ser secrets, cauen
o esdevenen fruites de gust amarg o dolç.
I més enllà de la lluna, quants deserts hi ha?
Més enllà de la lluna, hi ha Jocs Olímpics?
La televisió i la ràdio sobreviuen?
Darrere del sol el vent s’aprima i neix
i els colors de l’argila tenen gust de gel.
Els estels, aleshores, i els oceans blaus
es veuen els rostres que han de perdre demà.
El dofí d’Arió viu al desert glaçat,
el dofí d’Arió viu a les muntanyes.
Per un instant he pensat en tornar aquí,
a l’indret on la platja s’eixampla i dorm, dorm,
amb la mirada fixada a un indret molt fosc,
molt bru, molt indeterminat, molt sec i lluny.
Recordo el dofí del pobre Arió, dormint,
els seus xiscles que no em trec del cap, les ombres,
les daurades espurnes del sol de l’aigua.
No més camins, no més aurores, no més cels.
Ei, gent, feu que jo retorni del vostre cant.
Ei, gent, feu que jo retorni del vostre cant
ara que tinc l’esma dels qui ho han perdut tot
i no volen renunciar a la vida o al cel,
o a l’aurora, o al vostre cant, o a la pena
de renéixer amb la mirada fixada, lluny.
I després de tot i també d’haver esmorzat
em preguntaré, al migidia, si cal tornar.
Cal tornar? Cal fer-ho per no corrompre el món?
Potser caldria fer-ho, certament, o no.
Ei, gent, feu que jo retorni del vostre cant.
He dit que no caldria veure i renéixer,
però no és cert, car és urgent que jo reneixi
i m’anomenin platja o delta o marjal, ves.
L’Arió caldrà esperar, l’Arió és l’esperança.
I tornar a començar des del primer vers bell,
endreçat, amable, just, distret, innocent.
-
Entre dos móns
rautortor | 02/12/2012 a les 15:10
La tempesta despullà les arrels
del gran arbre, l’estendard verd
d’aquella platja isolada.
La saó, pregona, mantenia units
els diversos móns del petit bosc,
tal com, temps ha, ho havia fet
el freixe aquell, el d’Yggdrasil,
d’on fluïen les aigües sàvies
que el vell Mimir custodiava
al fons del pou del coneixement.
Però, sense avisar, aparegueren
el llamp, el vent, el temporal.
Llavors quedaren a ple aire
les arrels perennes, les venes
entusiastes, retorçudes per l’esforç.
S’assecaren, després, i s’esquinçaren,
fins que el mar, clement, les recollí.
I feren cap a un altre món
molt més subtil, potser confús,
una platja al cor de la fantasia.
La seva pell endurida i fosca
evidenciava, en segon terme,
aquella taca de carn insòlita,
tènue, imprecisa, desenfocada.
S’intuïa un deix de bellesa nua,
resplendent, vital i tangible.
Les arrels, acostumades a la raó,
ignoraven l’origen de tanta eufòria.
Havien viscut, tal volta, d’esquena
als calfreds dels sentiments i la vida.
Fins que, aquell viatger de mil estius,
aquell artista desconegut i embadalit
les acoblà per sempre.
Evidència i bellesa, raó i poesia.
-
RE: Entre dos móns / Si encara és possible un canvi...
rautortor | 02/12/2012 a les 22:13
La tempesta despullà les arrels
del gran arbre, l’estendard verd
d’aquella platja isolada.
La saó, pregona, mantenia units
els diversos móns del petit bosc,
tal com, temps ha, ho havia fet
el freixe aquell, el d’Yggdrasil,
d’on fluïen les aigües sàvies
que el vell Mimir custodiava
al fons del pou del coneixement.
Però, sense avisar, aparegueren
el llamp, el vent, el temporal.
Llavors quedaren a ple aire
les arrels perennes, les venes
entusiastes, retorçudes per l’esforç.
S’assecaren, després, i s’esquinçaren,
fins que el mar, clement, les recollí.
I feren cap a un altre món
molt més subtil, potser confús,
una platja al si sagrat de la fantasia.
La seva pell endurida i fosca
accentuava, en segon terme,
aquella taca de carn, insòlita,
tènue, imprecisa, desenfocada.
S’intuïa un ésser de bellesa nua,
resplendent, sensual i tangible.
Les arrels, acostumades a la raó,
no copsaven l’origen de tanta eufòria.
Havien viscut, tal volta, d’esquena
als calfreds dels sentiments i la vida.
Fins que aquell viatger de mil estius,
aquell artista desconegut i embadalit
davant la imatge les acoblà per sempre.
Evidència i bellesa, raó i poesia.
-
Nuada nuesa
ninona | 02/12/2012 a les 21:56
Nuada nuesa de branca eixuta
empara de vida continguda;
tal vegada arrel salobre
de platja i aigua,
tal volta sarment banyat
de marinera rosada.
Nuada nuesa de branca eixuta
que es desborda en ombra
de línies de lluna al sol ardent,
estrelles argentades de sirena
nívia, morena, transparent.
Nua bellesa de cos daurat,
miratge d'una flor que s'esfulla
per mostrar-se essència,
i s'acarona de sol i de sal
per besar la pell i la sorra.
Nua bellesa de cos daurat,
promesa de riu transitable
on navegar vespres i albades
en un viatge repetit i oblidat,
quotidiana aventura
d'un demà verge.
-
Sublim
gypsy | 02/12/2012 a les 22:03
Des de la meva eixutesa t'observo,
ara que la saba que em travessa
ha minvat amb el pas del temps,
veig el teu cos dins el paisatge
dibuixant el quadre més sublim
en una sorra temperada pel Sol,
molt més que una amable realitat;
Voldria ser el sol que et bressola,
la llum que et trasmuda en somni
la sang que t'irromp i et manté viva.
-
Sublim (Aquí, gràcies)
gypsy | 02/12/2012 a les 22:29
Des de la meva eixutesa t'observo,
ara que la saba que em travessa
ha minvat amb el pas del temps,
veig el teu cos dins el paisatge
dibuixant el quadre més sublim
en una sorra temperada pel Sol,
molt més que una amable realitat;
Voldria ser l'areny que et bressola,
la llum que et trasmuda en somni
la sang que t'irromp i et manté viva.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- TIC, TAC, TIC, TAC... (8 comentaris)
- Per un SOMRIURE sincer (2 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- La llera del riu té set (2 comentaris)
- Ens som refugi (3a part) (1 comentaris)
- CAMINS D'ELBA (3 comentaris)
- Un “don Juan” de 90 anys (2 comentaris)
- La neta de “los Americanos” (14 comentaris)
- Aquella tarda (4 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
Nous més llegits
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (13062 lectures)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (503 lectures)
- Capacitat per Decidir (379 lectures)
- La bellesa d'un gest (328 lectures)
- El Cosmos Perenne presenta una part (una auca) del seu passat Stoer: presentem ''L'auca del frikonaire ''gamberru'' (amb notes) '' (240 lectures)
- 3cosos 3energies (183 lectures)
- Turuta (127 lectures)
- Obashim i Misaki (14). El retorn de la Misaki Manaka al seu temps. (122 lectures)
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 40 minuts] (99 lectures)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (99 lectures)
Nous més comentats
- Capacitat per Decidir (9 comentaris)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (8 comentaris)
- La bellesa d'un gest (8 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- 3cosos 3energies (6 comentaris)
- Aquella tarda (4 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (4 comentaris)
- CAMINS D'ELBA (3 comentaris)
- M' agrada recordar la natura (3 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
Nous més votats
- La bellesa d'un gest (Agrada a 4 relataires)
- Veient el paissatge cada dia (Agrada a 3 relataires)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (Agrada a 3 relataires)
- 3cosos 3energies (Agrada a 2 relataires)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (Agrada a 2 relataires)
- Ens som refugi (1a part) (Agrada a 1 relataires)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (Agrada a 1 relataires)
- Del que vam ser , som i serem (Agrada a 1 relataires)
- Deixant-se anar (Agrada a 1 relataires)
- Ens som refugi (última part) (Agrada a 1 relataires)