Detall intervenció

REPTE POÈTIC-VISUAL 236: FORMENTERA

Intervenció de: Carles Ferran | 25-11-2012


De l’abstracció de Paul Klee a la màgia de Formentera. Us presento una fotografia suggeridora, espontània, relaxant.
Envieu els vostres poemes o prosa poètica abans de les 22:00 hores del diumenge 2 de Desembre.





Respostes

  • RE: REPTE POÈTIC-VISUAL 236: FORMENTERA
    ninona | 26/11/2012 a les 08:47

    Carles, m'agrada molt la foto. Enhorabona per la tria.
    • RE: RE: REPTE POÈTIC-VISUAL 236: FORMENTERA
      transparent | 27/11/2012 a les 18:11
      i no tens en la que vas enfocar la noia?.... uiuiui perdó, no ho volia dir... miraré de participar-hi i així ho arreglo.
  • BRANCA I COS
    Núria Niubó | 26/11/2012 a les 11:05
    BRANCA I COS

    Cos de dona, branca que exhibeixes ta nuesa.
    Erma i forta alhora, t’exposes a la intempèrie,
    oferint, subtil i prepotent, a la natura,
    contornejades fibres que són art i desconhort.
    Sola, esperes la mà que et faci sentir un calfred,
    o el pintor que t’immortalitzi en colors càlids i amatents.
    El sol et crema i lliures la teva escorça a la seva ardor.
    T’has enamorat del vent i de la pluja
    i esperes plaent que la marea et dugui mar enllà.
    Sirena o vaixell, en pensament encara.
    El temps crearà en tu noves històries
    per a joves artistes de lo imprevisible.
    I un altre jorn, un altre somni, es farà realitat.

    ........................
  • Inclemència
    Carme Cabús | 29/11/2012 a les 14:00

    Exposada a la vida
    d’inclement llevantada
    esdevinc sec sarment,
    nuós cep entre oratge.

    Retorta com la branca
    al pas dels anys i dies,
    se m’asseca la saba
    convulsa, espessida.

    Atenc estacions noves
    de calmes solellades
    on un pàmpol despunti
    vora nuors danyades.

    On la fulla primera
    arrossegui brotades,
    i un sol raïm alegre
    enceti altres anyades.
  • Darrere del sol
    bufanúvols | 01/12/2012 a les 13:48
    Darrere del sol es deu consumir l’aurora
    i els secrets, que no deuen ser secrets, cauen
    o esdevenen fruites de gust amarg o dolç.

    I més enllà de la lluna, quants deserts hi ha?
    Més enllà de la lluna, hi ha Jocs Olímpics?
    La televisió i la ràdio sobreviuen?

    Darrere del sol el vent s’aprima i neix
    i els colors de l’argila tenen gust de gel.

    Els estels, aleshores, i els oceans blaus
    es veuen els rostres que han de perdre demà.

    El dofí d’Arió viu al desert glaçat,
    el dofí d’Arió viu a les muntanyes.

    Per un instant he pensat en tornar aquí,
    a l’indret on la platja s’eixampla i dorm, dorm,
    amb la mirada fixada a un indret molt fosc,
    molt bru, molt indeterminat, molt sec i lluny.

    Recordo el dofí del pobre Arió, dormint,
    els seus xiscles que no em trec del cap, les ombres,
    les daurades espurnes del sol de l’aigua.

    No més camins, no més aurores, no més cels.
    Ei, gent, feu que jo retorni del vostre cant.

    Ei, gent, feu que jo retorni del vostre cant
    ara que tinc l’esma dels qui ho han perdut tot
    i no volen renunciar a la vida o al cel,
    o a l’aurora, o al vostre cant, o a la pena
    de renéixer amb la mirada fixada, lluny.

    I després de tot i també d’haver esmorzat
    em preguntaré, al migidia, si cal tornar.
    Cal tornar? Cal fer-ho per no corrompre el món?
    Potser caldria fer-ho, certament, o no.

    Ei, gent, feu que jo retorni del vostre cant.
    He dit que no caldria veure i renéixer,
    però no és cert, car és urgent que jo reneixi
    i m’anomenin platja o delta o marjal, ves.
    L’Arió caldrà esperar, l’Arió és l’esperança.
    I tornar a començar des del primer vers bell,
    endreçat, amable, just, distret, innocent.
  • Entre dos móns
    rautortor | 02/12/2012 a les 15:10

    La tempesta despullà les arrels
    del gran arbre, l’estendard verd
    d’aquella platja isolada.

    La saó, pregona, mantenia units
    els diversos móns del petit bosc,
    tal com, temps ha, ho havia fet
    el freixe aquell, el d’Yggdrasil,
    d’on fluïen les aigües sàvies
    que el vell Mimir custodiava
    al fons del pou del coneixement.
    Però, sense avisar, aparegueren
    el llamp, el vent, el temporal.
    Llavors quedaren a ple aire
    les arrels perennes, les venes
    entusiastes, retorçudes per l’esforç.
    S’assecaren, després, i s’esquinçaren,
    fins que el mar, clement, les recollí.

    I feren cap a un altre món
    molt més subtil, potser confús,
    una platja al cor de la fantasia.
    La seva pell endurida i fosca
    evidenciava, en segon terme,
    aquella taca de carn insòlita,
    tènue, imprecisa, desenfocada.
    S’intuïa un deix de bellesa nua,
    resplendent, vital i tangible.

    Les arrels, acostumades a la raó,
    ignoraven l’origen de tanta eufòria.
    Havien viscut, tal volta, d’esquena
    als calfreds dels sentiments i la vida.
    Fins que, aquell viatger de mil estius,
    aquell artista desconegut i embadalit
    les acoblà per sempre.
    Evidència i bellesa, raó i poesia.
    • RE: Entre dos móns / Si encara és possible un canvi...
      rautortor | 02/12/2012 a les 22:13

      La tempesta despullà les arrels
      del gran arbre, l’estendard verd
      d’aquella platja isolada.

      La saó, pregona, mantenia units
      els diversos móns del petit bosc,
      tal com, temps ha, ho havia fet
      el freixe aquell, el d’Yggdrasil,
      d’on fluïen les aigües sàvies
      que el vell Mimir custodiava
      al fons del pou del coneixement.
      Però, sense avisar, aparegueren
      el llamp, el vent, el temporal.
      Llavors quedaren a ple aire
      les arrels perennes, les venes
      entusiastes, retorçudes per l’esforç.
      S’assecaren, després, i s’esquinçaren,
      fins que el mar, clement, les recollí.

      I feren cap a un altre món
      molt més subtil, potser confús,
      una platja al si sagrat de la fantasia.
      La seva pell endurida i fosca
      accentuava, en segon terme,
      aquella taca de carn, insòlita,
      tènue, imprecisa, desenfocada.
      S’intuïa un ésser de bellesa nua,
      resplendent, sensual i tangible.

      Les arrels, acostumades a la raó,
      no copsaven l’origen de tanta eufòria.
      Havien viscut, tal volta, d’esquena
      als calfreds dels sentiments i la vida.
      Fins que aquell viatger de mil estius,
      aquell artista desconegut i embadalit
      davant la imatge les acoblà per sempre.
      Evidència i bellesa, raó i poesia.
  • Nuada nuesa
    ninona | 02/12/2012 a les 21:56

    Nuada nuesa de branca eixuta
    empara de vida continguda;
    tal vegada arrel salobre
    de platja i aigua,
    tal volta sarment banyat
    de marinera rosada.

    Nuada nuesa de branca eixuta
    que es desborda en ombra
    de línies de lluna al sol ardent,
    estrelles argentades de sirena
    nívia, morena, transparent.

    Nua bellesa de cos daurat,
    miratge d'una flor que s'esfulla
    per mostrar-se essència,
    i s'acarona de sol i de sal
    per besar la pell i la sorra.

    Nua bellesa de cos daurat,
    promesa de riu transitable
    on navegar vespres i albades
    en un viatge repetit i oblidat,
    quotidiana aventura
    d'un demà verge.
  • Sublim
    gypsy | 02/12/2012 a les 22:03

    Des de la meva eixutesa t'observo,
    ara que la saba que em travessa
    ha minvat amb el pas del temps,
    veig el teu cos dins el paisatge
    dibuixant el quadre més sublim
    en una sorra temperada pel Sol,
    molt més que una amable realitat;
    Voldria ser el sol que et bressola,
    la llum que et trasmuda en somni
    la sang que t'irromp i et manté viva.
    • Sublim (Aquí, gràcies)
      gypsy | 02/12/2012 a les 22:29

      Des de la meva eixutesa t'observo,
      ara que la saba que em travessa
      ha minvat amb el pas del temps,
      veig el teu cos dins el paisatge
      dibuixant el quadre més sublim
      en una sorra temperada pel Sol,
      molt més que una amable realitat;
      Voldria ser l'areny que et bressola,
      la llum que et trasmuda en somni
      la sang que t'irromp i et manté viva.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: