Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: Dupte lingüístic: aixerrancar-se
Intervenció de: Sàtira (l'autèntica) | 12-07-2005
Segons el diccionari em surt
EIXARRANCAR:
[de eixancarrar]
Eixancarrar.
ei_xar_ran_car.
Respostes
-
RE: Dupte lingüístic: aixerrancar-se
Ze Pequeño | 12/07/2005 a les 18:18
Jo diria que és eixarrancar. Però de dominadora de la llengua poquet....
-
RE: Dupte lingüístic: aixerrancar-se
Sàtira (l'autèntica) | 12/07/2005 a les 18:26
Segons el diccionari em surt
EIXARRANCAR:
[de eixancarrar]
Eixancarrar.
ei_xar_ran_car.
-
RE: Dupte lingüístic: aixerrancar-se
copernic | 12/07/2005 a les 19:27
Per començar t'he de dir que jo no só lletraferit si no tan sols lletrarascat, és a dir sense gaire ferida, això sí, sóc una fan absolut de la llengua, que és el meu segón òrgan preferit i dominador dels mots tampoc, ni tan sols de les motos.
Efectivament, sàtira t'ho ha dit molt bé. En el diccionari es troba eixancarrar com a eixamplar les cames i com altra manera de dir-ho hi ha eixarrancar. Jo sempre he dit eixarrancar, però ho diguis com ho diguis a vegades és millor fer-ho abans que et facis un nuc a la llengua. Salut.
-
RE: segons el DCVB
Conxa Forteza | 12/07/2005 a les 20:12
EIXARRANCAR v. tr.
Eixancarrar.
Fon.: əʃərəŋká (or.); aјʃaraŋká (occ.).
Etim.: metàtesi de eixancarrar
EIXANCARRAR v. tr.
Eixancar molt (pir-or., or., occ.); cast. esparrancar. «El noi es va eixancarrar per deixar passar el gos». En Xaneta eixancarrant-se al bell mig de la muntanyola, Ruyra Parada 33.
Fon.: əʃəŋkərá (pir-or., or.); aјʃaŋkará (Tortosa).
Etim.: derivat de eixancar amb el sufix intensiu -arr- (cf. Parodi en Rom., xvii, 53).
EIXANCAR v. tr.
|| 1. Obrir les anques per un colp, caiguda, cansament o altra causa de lesió (Ross., Maestr., Val., La Marina); cast. derrengar.
|| 2. Posar amb les cames molt separades (or., occ., bal.); cast. esparrancar, poner a horcajadas. Estant en taula, jatsia que sies aprés foch, no't vulles exancar, Eximenis Terç del Crestià, 14 (ed. Balari).
|| 3. Separar molt una cama de l'altra, i per ext., separar molt d'un extrem dues coses qualssevol que estan unides per l'altre extrem (or., occ., bal.); cast. esparrancar, despatarrar. Cap com ell per exancar les cames, Galmés Flor 11.
Fon.: əʃəŋká (pir-or., or., bal.); aјʃaŋká (occ.); eјʃaŋká (Maestr.); eјʃaŋkáɾ (val.).
Var. intensives.: eixancamellar, eixancarrar, eixarrancar, eixancarrellar.
Etim.: del llatí vulgar *exhancare, mat. sign., compost del prefix ex- i de hanca, anca' (cf. l'italià sciancato, citat per E. G. Parodi en Rom., xvii, 53).
( a Mallorca deim eixancar )
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
Nous més llegits
- FRICANDÓ (23202 lectures)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (10056 lectures)
- CARLES 33. SEGONA CITA: SET MINUTS. (619 lectures)
- EL NÚVOL NEGRE, JO I L’ALTRE (529 lectures)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (498 lectures)
- La paraula Gràcies. (403 lectures)
- HISTÈRIA O EXTINCIÓ (402 lectures)
- Entrevistem a l’Ermi Puig (331 lectures)
- QUI DIU...? (294 lectures)
- Àngels (254 lectures)
Nous més comentats
- QUI DIU...? (15 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (11 comentaris)
- FRICANDÓ (9 comentaris)
- Sentiment d’humanitat (8 comentaris)
- Passeig (8 comentaris)
- Monstres (8 comentaris)
- L'enigma i l'àngel del vespre (Cinquena part) (6 comentaris)
- JO ACUSO (6 comentaris)
- Mandíbules (6 comentaris)
- Cita a cegues (5 comentaris)
Nous més votats
- QUI DIU...? (Agrada a 5 relataires)
- Gavardina i pijama de cotó (Agrada a 4 relataires)
- FRICANDÓ (Agrada a 4 relataires)
- Eureka (Agrada a 4 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (Agrada a 3 relataires)
- OPINIÓ CRIMINAL (Agrada a 2 relataires)
- El darrer cant de Níntenel (Agrada a 2 relataires)
- La bellesa de Medusa (Agrada a 2 relataires)
- JO ACUSO (Agrada a 2 relataires)