NANOREPTE470: El caganiu creix... (recompte i veredicte i un petita 'queixa')

Intervenció de: deòmises | 24-06-2011

---

Benvolgudes i benvolguts petardos i nanoreptaires,

fa una estona que ha finalitzat el termini per votar els tres nanorelats que més us havien agradat i el resultat era el mateix que després de votar la Mercè Bellfort, que ha estat la darrera (la vuitena) dels onze participants d'aquesta convocatòria.

Dono les gràcies abans que res a la gent que ha votat i als que han fet que es retardés el recompte i el veredicte. Han quedat tres nanoreptaires per votar i això no és una novetat. Crec que és d'agrair que es faci servir aquest dret de vot (una opinió personal, evidentment); potser el ritme frenètic del Nanorepte fa que hi hagi descuits en aquests terminis però és el Repte, ara per ara, més àgil i més ràpid de tots els vigents. No és una esbroncada, sols és un mer parer, que me'l podria callar i guardar-me'l però que prefereixo deixar-lo aquí i ara. Perdoneu si ofenc algú...

Anem pel que importa, que és el recompte:

Amb cap vot:

La caganiu abandona l'adolescència, de Cargolsalalluna, i (Sense títol), de teresa serramia

Amb UN vot:

Les serpentines, de Joan G. Pons, La ingenuïtat dels infants, de relatus, No mentiràs, de leblinski, i Comença el casalet d'estiu, de Mercè Bellfort

Amb TRES vot:

Duet, de Joan Gausachs i Marí, Ofensa, de Nonna_Carme, i Tutela d'un marrec, de brins

Amb QUATRE vot:

Alarma al semàfor, d'Englantina

I guanyadora indiscutible, amb SET vots:

Sense paraules, de uanra

Recordem el nano:

—Quantes vegades t’hauré de repetir que et posis les sabatilles?
—I jo, que deixis de fumar, mama?
Ella no respongué.

Ups, un lapsus perdó: nuriagau és la nanoautora del nanorelat!
Ja saps què toca, oi, pàjara?
A avançar el Clàssic i a pel 471!


d.

---