Detall intervenció

Alguns apunts sobre haikus

Intervenció de: Filalici | 11-01-2012

Alguns apunts sobre el haiku, que he copiat i adaptat a les meves paraules d'aquí. No vol dir que un haiku ho hagi de tenir tot, senzillament són orientacions. Jo sóc dels que pensen que un poema amb mètrica 5-7-5 i un haiku no són el mateix, i aquí hi ha algunes claus que ho expliquen. Per a comentar, enriquir... per a tothom a qui li interessi.


Sobre la forma i el contingut:

Fugir de la pretenciositat, el haiku ha de ser fresc, senzill, humil, simple. Com si fos el “mira!” d'un nen.
Es pot prescindir dels signes de puntuació i de les majúscules.
S'admeten localismes i expressions col·loquials.
Seguir la mètrica establerta (5-7-5) està bé, però no és imprescindible.
No acostumen a tenir ni títol ni rima.
Els substantius acostumen a ser abundants.
S'anomena kireji a una paraula que talla, que divideix el haiku en dues parts. Acostuma a ser al final del primer vers o al segon.
La paraula més important, l'eix, acostuma a ser a la part central del haiku.
L'ordre de presentació de les coses importa.
Molts haikus es mouen entre dos eixos interns (per exemple la branca i l'ocell). Els que inclouen una tensió entre contraris acostumen a funcionar.
Exactitud: quan, com, quant, amb quin nom, on passa, convé que sigui com més exacte i concret millor. Si ens costa imaginar l'escena és que segurament no és un bon haiku.
Suggerir: una de les pitjors coses que es podrien dir d'un haiku és que ho diu tot.
Kigo (paraula estacional): és molt clàssic que els haikus incloguin una paraula que reveli l'estació, sobretot si tracta de temes de natura. Pot ser el color de les fulles, el nom d'una flor o d'un ocell, la temperatura o qualsevol altre element.
Estalviar les coses evidents. Com a exemples, la pluja inclou l'aigua, el llangardaix gairebé sempre va junt amb la paret i amb el sol.
Més que fer un homenatge a les coses de què parla, mostra la relació que hi ha entre elles.


Algunes coses més subtils:

Consciència (aware): commoció profunda enfront de la realitat. És molt important, sense consciència no hi ha haiku.
Wa (harmonia): el haiku reflecteix l'harmonia que hi ha a la natura, de vegades en pau, de vegades en guerra.
El haiku no és un koan (en el món del zen, un koan és una mena d'endevinalla o paradoxa que ajuda a provocar l'il·luminació).
Una cosa molt subtil: el haiku ha de tenir sabor, existeix una paraula per descriure-ho, haimi, que es podria traduir per una cosa com ara “gust de haiku”. Això inclou que hi ha d'haver silenci, no en el que es diu sinó en la manera com es diu. Aquest punt, molt important, no és gens fàcil d'entendre, personalment em sembla que jo encara no ho he fet.


Algunes coses a evitar:

No s'ha d'instrumentalitzar la natura. Tampoc va bé reflexionar ni fer cap mena de judici de la realitat.
Res de personificar: el haiku és senzillament el que passa aquí i ara, per tant el “jo” i el “tu” sobren. Un dels clàssics, Santôka, deia que el jo extingit (il·luminat) es pot permetre el luxe de d'aparèixer.
També convindria evitar les metàfores i un llenguatge literari, es tracta senzillament del que succeeix en el moment, no cal que sigui bell, amb un llenguatge molt literari es fa un poema curt que pot ser meravellós, però no és un haiku. Recordem que s'assembla a la mirada del nen.
No se n'ha d'obtenir cap moralitat ni s'han de projectar sentiments humans a la natura, simplement el que es percep a través dels sentits.


Respostes

  • RE: Alguns apunts sobre haikus
    Xantalam | 11/01/2012 a les 22:15

    Moltes gràcies, Filalici. Personalment, a mi és la part que més em costa, no pas la mètrica, sinó tota la resta, tot això que expliques aquí tan bé. El que passa és que només quan llegeixes autors japonesos hi trobes aquesta essència. Dels autors catalans que han conreat haikús en moltes ocasions no hi trobo pas la senzillesa oriental, sinó que són més treballats i a més s’hi barregen sentiments del poeta, o almenys jo els hi veig fàcilment.

    Et deixo uns quants haikús d’Agustí Bartra (estan a la xarxa) i al final uns de Roger Costa-Pau que va guanyar el concurs de Haikús en Línia d’Olot el 2008 (va guanyar el primer, segon i tercer premi del mateix any).

    15
    M'obro a les coses
    que vénen, pelegrines,
    sense certeses

    18
    Tot és sendera
    per als records que anhelen
    l'alta devesa.

    33
    Les barques vénen,
    solteres, a abeurar-se
    en el teu sexe.

    34
    Vent cor, vent lliure,
    menjador de distàncies
    i llunes verdes

    35
    Vent que t'esquinces,
    amb tu caic i m'aixeco
    i m'alço vela!

    56
    Alta, tan alta
    de torres abatudes:
    grisa tristesa!

    59
    El temps de l'Ésser
    roda rera la vida
    de galtes roges.

    Agustí Bartra



    grana i sang d’arbre
    en el fremir d’haver-te
    –arena fonda

    ... si negra a l’avenc
    la sembra i tota l’ombra
    de no saber-te

    galop brau de mans
    i el vi encès de tenir-nos
    –pluja ara d’agràs

    i en qui adés l’ofec
    –o en quants respirs l’iracund–
    rocallosa mar?

    Roger Costa-Pau



  • RE: Alguns apunts sobre haikus
    Xantalam | 11/01/2012 a les 22:22
    en fi, el que volia dir és que és em sembla un tema molt complicat, perquè cada cultura és diferent, els llenguatges, les paraules i potser nosaltres no podem traslladar completament al nostre tot el que conté un haikú oriental, no ho sé pas, tampoc conec gaire el tema...

  • RE: Alguns apunts sobre haikus
    Núria Niubó | 11/01/2012 a les 22:22
    Moltes gràcies Filalici i Xantalam, la veritat és que després de llegir-ho (i guardar-ho) m'adono que no en tinc ni idea, però ho continuaré intentant.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.