XAT DE FULLS VOLANTS

-Hola iaia! Avui m’he assabentat que puc fer xats amb el regne d’ultratomba.
-Jo ja te n’hauria enviat fa temps però no vull fer-me pesada.
- Em va explicar el teu nebot, a l’enterrament de la mama, que el iaio i tu us vau enamorar a Barcelona.
- D’una forma ben revolucionària.
- Explica’m. Sóc tota ulls per pantalla.
-El teu iaio, molt ben plantat, estava al moll repartint fulls volants als obrers i jo vaig arribar des de comarques, també amb fulls volants incendiaris per les dones de la neteja.
-Oh, que romàntic i revolucionari!
-I quan vaig passar pel seu costat els meus ulls van quedar enganxats en aquell cos atlètic, proporcionat, musculós i en aquella mirada intel•lectual...
- I ell també et devia mirar.
-No. Ell estava per la feina, vinga a repartir papers sense aixecar la vista, com si la revolució depengués d’aquella repartida, fins que els meus fulls volants van fer honor al seu nom i van començar a volar com coloms desorbitats cap a totes direccions, després d’entrebancar-me en una fusta oportuna que...
- Ell et va mirar?
- Primer va mirar els fulls com tot revolucionari de primera i quan en va prendre un al vol, va mirar-me, tot dient: “D’UGT, no?” I li vaig fer un signe afirmatiu amb el cap mentre les galtes se m’escalfaven com si estiguéssim a l’agost.
-I ja te’n vas enamorar?
-Jo estava que si m’arriben a punxar no dic res. Però ell darrera aquelles ulleres rodonetes estil John Lennon, em va travessar la mirada, dient: “Jo, de la CNT”.
- Uf!
- No, no, no et pensis que no vam quallar, tot el contrari. Si ell era la clara; jo, el rovell. Si jo era la carn; ell, l’ungla. Si ell era el martell; jo, la falç. I per sempre més vam quedar enganxats com un full volant amb la seva sigla.
- Iaia, demà m’expliques una altra anècdota perquè vull saber moltes coses teves de quan vas viure aquí a la Terra.