XAMAN, NOOO¡¡¡

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Suecia, al Nord de la Laponia una tarda de Desembre, la Karin sentada a la vora de la llar de foc s’atreví a preguntar a la seva avia lo que la turmentava.
Iaia Margaret, sempre he sapigut que tu eres especial. Al poble diuen tens un do, ets una Xaman.
Vas néixer amb el do, com ho vas saber?
L’avia s’assenta al seu costat i li digué.
Va ser mes o menys a la teva edat, ja saps que per Nadal portem llum als morts., Amb els trineus anem a l’església i deixen les torxes al nostres difunts perquè ens il•luminin i ens guardin. Saps també que al viure tant lluny a abans teníem una casa de fusta al poble per dormir .
Estàvem tota la família menja’n i cantant, si aquells cants samis que tu també coneixes. Jo estava molt cansada i hem vaig adormir damunt d’una pell de re. Vaig despertar i estava sola.
Pensant trobar la meva família a l’església i vaig córrer. Feia molt de fred i els llums de les tombes brillaven ,com també els de l’església. Al empènyer la porta vaig veure molta gent, no coneixia a ningú. Alguns portaven vestits com si fossin molt antics. Però al final vaig veure en Nils el meu cusi mort feia dos hiverns,vaig sortir corrents fins trobar la meva família .L´avia hem va dir que el nostre amor els feia retornar un dia al morts per celebrar el Nadal.I que sols una Xaman podia veure.
Desprès daixò ella em va alliçonar i ja saps que entre els Samis tinc molta responsabilitat. Això sol ser hereditari, potser tu ?
La Karin dintre seu tot un garbuix, si ho era,ho sabia era Xaman tambe.
Però ella volia anar lluny de les terres on l´hivern es fosc, volia estudiar a Estocolm, ja sabia que,Medicina per guarir gent.
No iaia quasi crida jo no soc com tu, tinc 12 anys i soc normal , no veig ni sento res, no ho he heretat no,
I ho digué tant convençuda que inclús la Margaret, que intuïa que la nena era com ella no tingué mes remei que creure-la
A Karin ningú li prendrà la seva adolescència, sols tindrà un secret i aprendrà a tenir-lo ,però mai de mai serà Xaman
O potser si?

Comentaris

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 25-03-2017 | Valoració: 10

    Un bon relat

  • Publicat.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 11-11-2015 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1148

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 06-11-2015 | Valoració: 10

    Ho penjarem al Nadal de Conte
    Gràcies per endavant

  • Original[Ofensiu]
    Ester Sense H | 19-01-2015 | Valoració: 9

    Generalment els nens i joves somien desitgen tindre super-poders, però la protagonista defuig la responsabilitat que suposa ser xaman.

    M'ha agradat molt!

    Una abraçada.

  • Els Xamans...[Ofensiu]
    SenyorTu | 17-01-2015

    Un relat antropològic que escenifica les principals vessants que caracteritzen els xamans: la comunicació amb els esperits i el guariment de malalties. Si bé es pot trobar aquest tipus de persona a Àsia, Àfrica, América i Oceania, també se n’han localitzat al nord d’Europa, com és el cas d’aquest relat. Tu ens ho narres amb una ortografia i una sintaxis peculiars però entenedores, escenificant la relació d’una adolescent inquieta amb la seva àvia sàvia, i ens deixes amb la incertesa ¿serà la Karin una Xaman? Crec que la majoria pensarem que sí.

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322168 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.