Vull enamorar-me

M'ha encantat, tens una forma d'escriure molt diferent a la meva i això ho ha fet especial. M'ha agradat moltíssim aquest tros:
"Busco busco
i trobo molt però res."

A vegades cercam tant quelcom que el que trobam és moltíssim però a la vegada insignificant.
Petonets.

jOaneTa

Aquest escrit he intentat fer-lo uns quants cops, però no amb les paraules tan idònies.

Que maco el que dius i que podràs arribar a donar!

Ganes d'estimar. Ganes d'entregar-se un mateix i entregar-ho tot. Cercar entre els ulls descongeuts de la gent aquella mirada que, sense saber per què, de sobte ens despulla l'ànima.

Ganes de formar part també d'una altra vida. De compartir allò que tens. No tenir la por que, passada la primera nit, l'amor (si és que era amor) hagi desaparegut. Cerques l'amor amb majúscules. El més pur.

Saps? Sovint llegint els teus poemes se'm fa molt present la imatge del somni, de l'ideal. D'aquell desig intangible. Crec que de fet ja t'ho he dit massa vegades, i sento repetir-me, però és que la majoria de vegades que et llegeixo, m'ho recordes. El somni.... Estimar un somni....

Si mai tens l'oportunitat (si no t'ho he dit ja alguna altra vegada), "Muerte de un sueño", de Pedro Salinas. Sovint el teu estil em recorda el seu.

Un cop més, bon poema i un barret. Ple d'amor, que t'espera.

Salz.

he fet cas a la recomanació de filladelvent i m'ha encantat aquest poema... Oh, artistes, ho doneu tot...!!!

felicitats i una abraçada (i molta sort!!!)

m

Crec que no es busca, es troba. Però cal estar obert i sentir la necessitat d'abraçar, de mirar, de besar. Poesia original i no gens fàcil. Has utilitzat estratègies un xic complexes que has resolt de maravella.
"per a aconseguir més calma
i patir menys de tot"

Tha quedat molt bé, has descrit el que totes les persones volem. segueix aixi ho aconseguiràs!

"Vull enamorar-me de tu, que em deixis gaudir de les teves carícies, de les teves mans, de les teves mirades, dels teus ulls. Que em donguis la oportunitat de veure el teu somriure cada dia, que m'omplis de joia a cada instant; compartir mil moments amb tu, riure al teu costat, riure amb tu i escoltar el teu somriure. Veure els teus ulls brillar i veure com tu mires els meus... Sentir el teu cor, i junts sentir els nostres..."

és tan bonic enamorar-se però alhora tan complicat tot plegat... aix...

m'ha agradat molt! diria que no t'havia vist mai per aquí! avui ja he desobert un altre nou autor!!! apa! ens veiem per aquí!

que vagi bé!
Ciao!

Gemm@

si una cosa he après del amor... és que aquell que és més meravellós, apareix sense adonar-nos... de cop, un dia, el tenim a sobre! I no sabem ni com.
I unaltre cosa... l'amor és un patiment constant. M'adono que quan trobes a la persona amb qui se tu mateixa sense por... és meravellós, però que també implica patiment.
Enamora't de la vida, que jo ho estic massa...
Enamora't de les sensacions que neixen a la panxa!
Enamora't de persones que t'aporten moments màgics...
Enamora't de tu, per què algú s'enamori de tu
Enamora't d'estimar...
Em sembla preciós el que has escrit!
un peto ben fort!

He passat per aquí des de l'enllaç de l'úlim poema de filladelvent.

Un poema interessant des de varies vessants. La introspecció del poeta feta palesa a partir dels seus comentaris, els seus desitjos mostrats en forma de pensaments, ... m'agrada. Un prec en el poema cap a una persona que busqueu i no trobeu, mmm, ... tenint-la mentalment i no poder-la acaronar físicament. Mmm, ...

Us seguiré llegint, ...

OhCapità.

... però senzill, directe i bonic el "sense tu... / no puc enamorar-me"

Felicitats i sort!! ;)

que currat.... m'agrada! sobretot la penúltima estrofa... jo també vull enamorar-me :(

aiix... a la foto se't veu l'arracada de la que parlaves! ;)

jo en vui unes, de converse.... :( m'es igual si he d'anar com tots... no ho sé... trist?

aiix!

petonssss!!!

anNna

et desitge molta sort, existeix el que busques

M'encanten tots aquests parèntesis subtils amb tanta força que cauen com qui no val al mig de l'estrofa... Continuo trobant a faltar alguns signes de puntuació (menys) i majúscules, però està prou bé, en aquest sentit.

Trobo aquest poema d'una sinceritat, confidencialitat i complicitat amb el lector que captiven.
Una gran estrofa aquesta:

No sé qui ets
però si fóssis, series tot això i més:
el meu despertar, la meua albada
el "bona nit" i aclucar d'ulls
la perduda del final, el somic
que no m'és gens igual, mon desig
de tenir-te al costat
i acaronar-te
i mirar-te, sens besar-te ni tan sols;
aconseguint capbussar-me, mons ulls
dins dels teus blaus de mar i de cel
d'estrelles i de mel;
tot i més series
si fossis tu, i no només jo,
qui intenta atançar-te

Sí, captiva, i al final, fa somriure.

Busco busco
i trobo molt però res.
estic cansat, i per més
que provo no faig pausa
et necessito...
sense tu...
no puc enamorar-me.

Molt bonic. I justament ara he escrit un poema que tracta del mateix, o quasi del mateix: estar enamorada d'un somni. Te'n transcric un fragment, quan pugui ja l'acabaré.

Sento calfreds a la pell
només de pensar
que podria estimar-te.
Creo imatges de mirades
sense besos,
que somriuen. [...]

M'agrada saber-me poderosa de plaure't,
mestre de sensualitats,
deessa de pèls esborronats al teu clatell...
m'agrada imaginar l'irreal.

I dolces esgarrifances,
del colze al mugró,
em recorden quina és ara
la meva condició:
enamorada sols
d'un contorn desdibuixat,
amant d'un somni
no realitzat. [...]


Et seguiré llegint,

-Filladelvent-