Vola com puguis

L'any 80 Jim Abrahams i els germans Zucker varen dirigir una pel·lícula que avui forma part, per mèrits propis, dels clàssics del cinema còmic de la segona meitat del segle XX. "Aterra com puguis" una cinta hilarant concebuda com una paròdia d' "Aeroport" i les seves seqüeles, conté escenes de vertader degustador del gènere: la del moviment oscil·lant del pits femenins després de la del flam igualment tremolós en el típic episodi de turbulències, la cara de satisfacció del "pilot automàtic" (un ninot de goma) quan és inflat per la boca de l'hostessa aplicada en un lloc estratègic, la del jove traumatitzat per un accident amb el seu avió de combat fent aterrar l'aparell, suant de valent fins al punt de sortir-li una cataracta del front...En resum, un munt de gags encavalcats que varen provocar les riallades dels espectadors d'aquella època.

M'ha vingut al cap aquest eixelebrat i divertit film després de saber que en la darrera edició de l'exposició "Interiors d'avions 2010" s'ha presentat en públic el seient més estret del món: cinquanta-vuit centímetres, que convertiran els vuitanta de la classe turista en tota una comoditat. Les línies aèries de baix cost ja s'han interessat pel producte, una mena de sella de muntar que permetria posar més passatgers en cada aparell. Si hi afegim les propostes de Ryanair d'eliminar el copilot i de que alguns passatgers s'estiguin de peu, recolzats en una mena de banqueta inclinada durant tot el viatge, no cal ser gaire espavilat per preveure unes expectatives de futur immillorables per a aquestes companyies.

Ja m'imagino un "Vola com puguis" per renovar el bon sabor de boca que va deixar la pel·lícula que protagonitzava Leslie Nielsen. Se m'acudeixen unes quantes escenes sense haver de pensar gaire: a l'aeroport un munt de gent s'espera davant d'un taulell on una empleada de la companyia, en lloc de cobrar, paga als passatgers per viatjar. Ja dins l'avió, els genolls de tot un equip de bàsquet provoquen el trencament d'unes quantes columnes vertebrals degut al poc espai entre files, un cartell anuncia "Prohibit parlar amb el pilot" ja que s'ha suprimit la paret de la cabina per incloure més passatgers (naturalment el copilot no existeix), una part de l'aparell està plena de gent que va dreta i s'agafa a unes barres com en un metro a l'hora punta, en la maniobra d'enlairament s'obren unes comportes a sota dels peus dels passatgers asseguts perquè amb les cames supleixin la poca potència dels motors...