Vol fictici

Un relat de: Mercè Bellfort

Vol fictici


Creuo les mans de la mateixa manera que ho feia quan era petita. No sé perquè però els dits se'm queden blancs de tant prémer la carn. Abans els dits eren tendres i suaus, ara els tinc ben rebregats pel pas del temps. Els anys deixen empremtes. Però, malgrat tot, he acumulat una certa saviesa que es reflecteix en els meus moviments. Les mans! Acaronen, modulen, reserven misteris ocults. Allà sota la cova vaig trobar-me unes mans grans i segures d'elles mateixes. Les mans segures d'elles mateixes? Doncs, sí. No ho sé explicar però ho sento així. Em donaven un plaer i una confiança que em feien volar, talment com si fos una cadernera innocent i amb ganes de retrobar algun rossinyol que li ensenyés les seves ales fortes per volar tots dos. Amunt, cap al cel. El cel! Un espai ple de cotons blancs amb mil formes que em recorden les mans i la cova i els ocells desplegant les ales per viatjar cap a terres desconegudes on fruiran d'un amor etern.
Tinc la cara pàl·lida i em marejo sovint. Són dies freds, desequilibrats, erms. Només les mans em consolen, m'acompanyen. La resta del cos no existeix i quan ho penso m'entra una esgarrifança terrible i començo a suar fins deixar anar una pols grisenca que em fa pensar amb els ocells dissecats i que ja no volen cap a terres formoses. I la cova? On ha anat a parar tot? M'estic desintegrant i m'acabo convertint en un núvol que s'estira pel cel fent capcinades i mirant-te a tu que, entristit, m'acomiades amb els ulls secs i les mans ploroses per xiuxiuejar-me des de la distància: "Adéu, cadernera, t'esperaré!".

Comentaris

  • Doncs sí. [Ofensiu]
    panxample | 02-06-2010 | Valoració: 10

    Les mans! Acaronen, modulen, reserven misteris ocults.
    el teu relat el trobo molt ,reflexiu i captivador .
    M'agrada
    avant

  • Mans que consolen i acompanyen[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-02-2010 | Valoració: 10

    Cada cop que et llegeixo, darrerament, em deixes bocabadada, Mercè!
    Vaig descobrint nous girs en el teu estil, noves categories subjectives en les que classificar aquests matisos amb què vas enriquint els teus textos, que sense deixar de ser teus agafen tonalitats pròpies, diferents segons el to que decideixes atorgar-les com autora i curosa compositora.
    Si t'he de ser sincera, confeso que cada cop que visito el teu espai, frueixo de valent!

    Aquest cop, a més, m'he trobat amb la sorpresa de què, sense saber-ho ( no havia obert encara aquest vol que tenia pendent de lectura ) les nostres "mans" literàries, les teves i les meves, anaven a coincidir d'alguna estranya manera...

    T'envio una abraçada voladora, per a què t'arribi aviat, malgrat la distància,
    Unaquimera

  • No sé que té aquest relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-01-2010

    però m'ha captivat el ritme que imposes amb les paraules. Veig com un nou camí que obres en la teva narrativa, i com més a baix et diuen, t'encoratjo a seguir per aquesta introspecció literària, que de ben segur, ens durà més d'una sorpresa (agradable, de ben segur també).


    Bon any Mercè!

    Ferran

  • Dolç i trist[Ofensiu]
    Fada del bosc | 31-12-2009 | Valoració: 10

    Un relat dolç i tris a la vegada. M'ha agradat la frase "les mans reserven, misteris ocults"
    de fet m'ha agradat tot el relat, és dolç i trisc però a la vegada compartin el que diu copernic té màgia.

    Una braçada!!

  • Com el "Vol de nuit" de Saint Exupery? [Ofensiu]
    copernic | 31-12-2009

    Notable aquest canvi de registre amb una major introspecció i un enriquiment del llenguatge utilitzant comparances a part d'alguna metàfora. El relat té un deix de màgia i de melangia que saps transmetre a través de les descripcions fermes i segures. Un text a on la imaginació hi és ben present, escrit en un to intimista que fa gaudir d'una bona lectura.
    Espero que exploris més sovint aquesta part de l'inconscient que, de ben segur, et donarà "noves ales" en la teva recerca del domini d'aquest estrany món de les paraules.
    Fins aviat, doncs!

Valoració mitja: 10