Vint nanoreptes sobre l’ofici d’escriure. [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Autobiografia hiperrealista o joc de miralls?
S’assegué i començà a escriure que s’assegué i començà a escriure que s’assegué i començà a escriure que s’assegué i...

Barcelona 1990, a la sortida d’un funeral.

Jaume Cabré explicava que, fins que no li encarregaren els guions de "La granja", no pogué dedicar-se exclusivament a escriure.

Catarsi.

La literatura compromesa incita a l’acció o té una funció catàrtica que dissipa de manera innòqua les tensions acumulades?

Com Josep Pla.
Era un escriptor tan pobre, tan pobre, que aprofitava les factures i notificacions del banc per escriure-hi per darrere.

Com xurros.

Noi coneix noia, noi perd noia, noi retroba noia: vet aquí la trama romàntica per excel·lència, condensada en nou paraules.

Condicions sine qua non.

Per escriure un bon llibre cal sentir la necessitat de dir alguna cosa i tenir la capacitat per dir-la bé.

Demència.

Quan li van atorgar el Nobel de Literatura ja només era un vegetal, incapaç d’identificar i llegir les seves novel·les.

Editors sense escrúpols.

Indignada, agafà el gruixut lligall amb el manuscrit i l’estampà repetidament en el cap de l’editor, fins a deixar-lo estabornit.

Gestió empresarial.

Els qui es preguntaven com podia ser que l’escriptor fos tan prolífic, ignoraven la legió de "negres" al seu servei.

Islàndia.

Diuen que Islàndia és el país amb més escriptors per càpita. Serà perquè no tenen res de millor que fer?

La llibreteta.
Aquella llibreteta la duia sempre al damunt, per anotar coses que sentia dir i els fruits de la pròpia introspecció.

La musa del whisky.

Només l’aprofitaven tres de les nou hores que dedicava diàriament a escriure: abans necessitava entonar-se i després dormir la mona.

L’obsessió per escriure.

"L’escriptora", de la islandesa Audur Ava Ólafsdóttir, descriu convincentment l’obsessió d’una escriptora que comença per disposar de temps per escriure.

Memento mori.

Tothom pensava que era un cràpula. Pocs sabien que l’autor d’aquells relats escabrosos era un anònim monjo cartoixà.

Nanorelataire escèptic.

Plantejament, nus i desenllaç, tot plegat en vint paraules? Si de debò ho creieu possible, esteu tocats del bolet!

Ni modern ni postmodern.
La principal obligació d’un escritor és fer-se entendre. A partir d’aquí, ja es pot permetre donar pel sac al lector.

Precocitat.

Ja de petit escrivia històries inventades, quan el professor feia un dictat a classe.

Pseudohistoriadors.

A Jordi Bilbeny, que defensa la valencianitat de Cervantes, li ha sortit un antagonista que proclama l’andalusisme de Joanot Martorell.

Veure la brossa a l’ull de l’altre.

L’emprenyava molt que li pirategessin llibres, però abans de comprar-se’n un sempre mirava si el trobava a Lectulandia o Epublibre.

Viure moltes vides.

No era escriptor per assolir la immortalitat sinó per viure tantes vides diferents com novel·les escrivia.

Comentaris

  • Agraïment[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-10-2022

    Gràcies Joan per la teva opinió al meu relat No ploris petita. Haig de reconèixer que de vegades em costa interpretar els teus punts de vista de les teves opinions, però reconec que m'agrada que siguis capaç de veure perpectives tan diferents, si més no, sempre em fas reflexionar, i això penso que per si sol ja és molt bo, i t'ho agraeixo. Em va fer gràcia quan em vas dir que no em cobraries drets d'autor o que definitivament no eres poeta etc... M'agrada el teu sentit de l'humor. Per cert , què vols dir quan dius : Relat poc poètic si no és un poema?


    PD.

    Disculpa si no valoro aquest escrit teu. Em sap greu, però no en soc capaç.

    Rosa.

  • Vint nanorelats, i no vint nanoreptes.[Ofensiu]
    Joan Colom | 16-10-2022

    Em sap greu haver de fer aquest autocomentari, per aclarir un títol confós. En lloc de "Vint nanoreptes sobre l'ofici d'escriure" hauria d'haver posat "Vint nanorelats sobre l'ofici d'escriure" perquè, en el Fòrum, NANOREPTE o NanoRepte es refereix a la convocatòria d'un concurs de relats de no més de 20 mots, fixant-ne el tema, i nanorelats són els textos que s'hi presenten a concurs. La pluralitat de temes anunciada per "Vint nanoreptes..." es contradiu amb "... sobre l'ofici d'escriure", que és el tema del nanorepte: un únic tema. La primera meitat del títol, "Vint nanoreptes...", només tindría sentit si la segona meitat fos, per exemple, "... del 1012 al 1032".

    Així doncs, quan torni a enviar algun recull com aquest, durà per títol "Vint nanorelats sobre..." i la introducció serà així: "Vint nanorelats sobre... (un/dos presentats al NanoRepte... i dinou/divuit fora de concurs), ordenats alfabèticament".

  • Vint nanos[Ofensiu]
    Prou bé | 16-10-2022

    A alguns ens costa força escriure'n un O dos!

    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: