Vint nanoocurrències sobre LA NIT.

Un relat de: Joan Colom
Alteració del rellotge biològic.
Incomunicat en aquella masmorra i amb el menjar a hores arbitràries, no sabia quan era de dia o de nit.

Dejuni i abstinència.
Com que era un vampir pietós, els divendres de quaresma no sortia de nit a xuclar sang.

Del punt a l'infinit.
En les nits sense lluna, els estels que titil·len en el firmament fan companyia o accentuen la sensació de solitud?

Dites embolicades.
De nit, tots els gats són negres... tret que els busquem tres peus o ens els donin per llebres.

Eclipsi de Sol.
Durant uns minuts es feu negra nit i molts gossos es posaren a udolar.

El Cant de la Sibil·la.
No sé si la Maria del Mar Bonet encara l'interpreta a l'Esglesia de la Bonanova, la nit de Nadal.

"Endevina qui ve aquesta nit" (Stanley Kramer, 1967).
Uns pares liberals han d'acceptar que la filla s'hagi casat amb un negre: l'inevitable Sidney Poitier.

"En la calor de la nit" (Norman Jewison, 1967).
Una altra amb Sidney Poitier, aquest cop aterrant en un poble del Sud ple de prejudicis racistes.

Equinoccis i solsticis.
La mitjana de la durada nocturna [diurna] dels solsticis és igual a la durada nocturna [diurna] dels equinoccis.

La Nit de Nadal.
Tret del ressopó dels qui anaven a la Missa del Gall, a Catalunya tradicionalment se celebrava més el Nadal.

"La nit es mou" (Arthur Penn, 1975).
És coneguda la frase del protagonista: "Una pel·lícula d'Eric Rohmer és com veure créixer una planta".

La veritat sobre els vampirs.
Els vampirs són una colla de noctàmbuls catxondos aficionats al Bloody Mary.

Nena, fes bondat.
Li havien dit que havia de tornar a casa abans de les dotze... però no van especificar el dia.

Negra nit.
Us imagineu què fotut que ho tenien els escriptors, abans que Edison inventés la bombeta d'incandescència?

No hi pot faltar.
La nota poètica: El silenci i la foscor, són atributs de la nit o d'un futur on no ets present?

Perills nocturns.
No era bulling: els que l'assetjaven, a la sortida de l'escola nocturna, eren vampirs que també hi anaven per reciclar-se.

Tebeos dels anys cinquanta.
Una imatge tòpica: el borratxo tornant de matinada, de puntetes, i la dona que l'espera amb una mà de morter.

Ultratomba.
El fantasma del castell, que s'apareixia a les tres de la matinada, anava de cul amb els canvis d'horari.

"Una nit a la muntanya pelada".
Igual que "Quadres d'una exposició", Modest Mússorgski la compongué per a piano i fou Nikolai Rimski-Kórsakov qui l'orquestrà.

Uns venen i altres hi van.
Sortint del torn de nit, mort de son, es creuava amb els qui anaven a treballar, també morts de son.

Comentaris

  • Vampirs[Ofensiu]
    SrGarcia | 12-11-2024

    M'agrada que escriguis històries de vampirs, entre aquests i les estàtues romàntiques, potser ja va sent hora de deixar el racionalisme matemàtic i posar a volar la fantasia.